Resultats de la cerca

Retaule de l’Epifania o del Conestable , JHuguet, 1464-65 MHCB / RM Jaume Huguet és un dels artistes més emblemàtics i significatius de tot l’art català medieval En part això és degut a la gran atenció que li han dedicat quasi tots els historiadors de l’art medieval alguns dels quals el mitifiquen perillosament, però també es deu a la indiscutible i fecunda qualitat artístico-plàstica que Huguet assolí tot al llarg de la segona meitat del segle XV a Catalunya D’altra banda, l’extensa producció pictòrica huguetiana s’inscriu en un particular moment de cruïlla lingüística, la qual cosa fa que…

La revolta dels Forans a Mallorca 1450-1453 La revolta dels Forans fou un moviment protagonitzat pels camperols de Mallorca i un sector minoritari dels artesans entre el 1450 i el 1452 La revolta s’inscriu en la sèrie de conflictes socials que afectaren tot Europa durant el període denominat de la crisi de la baixa edat mitjana Els desequilibris, que afectaven de manera estructural l’agricultura illenca, i l’expansió dels impostos —vint-i-un tipus impositius municipals eren vigents a la primera meitat del segle XV—, constitueixen el teló de fons del conflicte Una mesura…

Malalt de tuberculosi, sd MAF / RM Les topografies mèdiques són estudis empírics de caràcter medico-geogràfic, referits a una zona concreta, que constitueixen veritables monografies locals, comarcals i fins i tot regionals, que tracten de les condicions de vida ecològiques i socioculturals de la població Aquest gènere s’inscriu dintre de la tradició intellectual de l’higienisme, que va constituir el paradigma dominant en la medicina europea des d’aproximadament mitjan segle XVIII fins al final del XIX L’higienisme es fonamentava en teories mediambientals i socials per a…

Necròpoli del turó dels Dos Pins, Cabrera de Mar, 250-180 aC RM En els darrers anys els estudis del món funerari han pres un nou gir amb la popularització del que s'anomena arqueologia funerària o arqueologia de la mort Es tracta d'una disciplina que intenta aproximar-se a la definició social d'aquells qui practiquen uns determinats usos funeraris partint de la idea que aquests responen a la qualitat social del difunt i el fan accedir, en paraules de Vernant, a una nova condició d'existència social, a un estat positiu estable l'estatut de la mort, que l'inscriu en el centre de la…

Cartell d’una campanya de l’entitat Mans Unides a favor de la justícia i la solidaritat, 1997 Image Quan des de la sociologia es fa una proposta per a analitzar un espai de la realitat collectiva, no es fa mai en el terreny dels principis inamovibles, sinó en el de les coses objectives sotmeses imperiosament a l’atzar de les variacions dinàmiques condicionades no solament per l’espai geogràfic, sinó també pel temps, que imposa la quotidianitat d’una determinada època o circumstància històrica La generalització i la rellevància són els pilars sobre els quals s’edifiquen els postulats de la…

A les illes Balears, els primers testimonis de presència humana es documenten a l'abric rocós de son Matge Valldemossa, Mallorca Occidental i es remunten al VI millenni aC Aquesta data, com també la resta de les que apareixen en aquest text, procedeix de datacions radiocarbòniques calibrades, és a dir, equival a anys de calendari Eivissa i Formentera, ara per ara, no han proporcionat evidències de poblament sincròniques a les de Mallorca i Menorca Per manca d'altres testimonis de presència humana a les illes Pitiüses, la datació dels seus primers habitants s'ha d'establir a partir dels…

Els anys que van del 1997 al 2007 van marcar una dècada de profundes mutacions culturals i estètiques que, en l’àmbit dels Països Catalans, acabaren conformant una cartografia extraordinàriament heterogènia i diversificada, però amb unes línies de força de gran potència que permeten dibuixar els perfils d’una cultura que, tot i els problemes estructurals, entrà amb una força renovada en el nou millenni En les pàgines que segueixen s’intenta esbossar sintèticament l’orientació del més essencial d’aquestes mutacions, que fonamentalment s’articulen al voltant de quatre eixos transversals que…

Els dos decennis que s’analitzen en aquest volum constitueixen un dels períodes de la història dels Països Catalans que han presentat canvis més intensos un creixement econòmic espectacular que comportà unes transformacions estructurals profundes, tot i que va acabar amb una aguda crisi uns moviments migratoris voluminosos que van canviar el perfil de la demografia i del poblament un canvi social accelerat que va modificar les estructures socials, les formes de vida i de sociabilitat, les actituds i els valors un canvi polític, finalment, que va permetre l’assoliment de la democràcia a…