Resultats de la cerca

“Juro, jo, Bernat Adalbert, fill que sóc de la dona Ermengarda, que d’aquesta hora endavant seré fidel a tu, Berenguer bisbe, que fores fill de la comtessa Elisabet, per recta fe, sense engany i sense frau i mal enginy i sense decepció, i que d’aquesta hora endavant t’ajudaré a tenir i a defensar i a guerrejar tot el teu honor que avui tens i que d’ara endavant adquiriràs amb l’ajut de Déu, contra tots els homes i dones que et voldran arrabassar o arrabassessin el teu honor o una part del teu honor A més jo, el susdit Bernat, juro a tu, el susdit bisbe Berenguer, que d’ara endavant no et…

J Tarradellas arribant a l’aeroport de Barcelona, 23-10-1977 EFE-AG Una irrupció insospitada Per a la gran majoria dels catalans i la resta d’espanyols, la irrupció del president exiliat fou una sorpresa El 27 de juny de 1977 a la tarda, un avió amb el president Tarradellas a bord aterrà a Madrid, on no havia estat des del mes d’agost del 1937 Feia quaranta anys El fet resultà sorprenent per a l’opinió pública i per a la major part de la classe política espanyola i, també, la catalana Però aquest no fou el primer contacte del govern amb el president exiliat El 26 de novembre de 1976, el…

La Guàrdia Civil garantint el triomf del candidat oficial a la Seu d’Urgell, “La Campana de Gràcia”, Barcelona, 31-5-1885 BC La desnaturalització dels processos electorals, incloent-hi la intervenció governamental per garantir-se’n un resultat favorable, va ser un fenomen consubstancial als règims liberal-oligàrquics europeus A l’espanyol, l’ús d’eixes tècniques d’adulteració es remunta als inicis mateixos de l’Estat liberal El règim de la Restauració no feu més que sistematitzar eixes pràctiques i intentar dotar-les d’una coordinació més o menys centralitzada a fi d’assegurar l’…

Cartell de Cesc, 1976 ANC-Fons Vilarrúbia El començament del procés de normalització lingüística als Països Catalans s’emmarcà en un context més general d’oposició al règim franquista i de recuperació cultural, cívica i política De fet, la reivindicació lingüística era el factor més emblemàtic i cohesionador d’aquella oposició La construcció d’una llengua nacional era el programa mínim compartit, a més, per tots els sectors socials partidaris del canvi de règim L’exigència de l’oficialitat del català i de l’extensió social del seu ús representaven, d’una banda, la legitimació històrica de l’…

El context Sala Fortuny del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, sd MNAC La cultura mai no ha estat immune als canvis, i menys en aquest trànsit del segle XX al XXI Si abans es deia que era testimoni de la seva època, ara la cultura s’ha de veure com un àmbit integrat en les dimensions econòmiques i polítiques del capitalisme globalitzat Com més va, més difícil és distingir-la d’altres esferes Sobretot en un escenari on la connectivitat tecnològica i social ha augmentat exponencialment Allò que abans eren àmbits autònoms, ara es trepitgen Si es fa memòria de l’afirmació que va fer a…

Les valoracions sobre la significació cultural i política de la televisió amb relació a la societat catalana al llarg dels anys seixanta i setanta han estat molt condicionades per la instrumentalització política directa i barroera que la dictadura franquista féu del nou mitjà de comunicació No és estrany De fet, l’anàlisi del paper social de la televisió sense la interferència del fet aclaparador de la dictadura ja seria extraordinàriament complexa Tot partint d’una realitat propera a la catalana, la capacitat d’incidència social del mitjà televisiu ha fet reflexionar teòrics com…

Mestres en Gay Saber 1861-1900 El primer diumenge de maig de 1859 es va celebrar per primera vegada la festa dels Jocs Florals a la Sala de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Enmig d’una escenografia pseudo-trobadoresca i amb l’assistència de les autoritats municipals, hi assistí el bo i millor de la incipient burgesia barcelonina D’aquesta manera, es feia realitat el projecte de prohoms de la cultura catalana des del començament dels anys quaranta convertir en una festa oficialment reconeguda i socialment prestigiosa la trobada anual de tots aquells poetes que utilitzaven la llengua catalana…

El catalanisme com a moviment polític tingué una considerable presència activa durant les primeres dècades del segle XX Des de l’òptica catalana, va representar una força reivindicativa que des dels seus inicis es proposava corregir l’accentuat centralisme i la inèrcia del règim caciquil Des de l’òptica espanyola, era vist com un problema que inspirà malfiança als governs perquè entrebancava l’articulació i la consolidació del model d’estat que, des de la Restauració borbònica, pretenien imposar Catalanitat i catalanisme És indefugible, històricament, la constatació de l’existència d’un…

Els límits de la confluència entre política i economia són sovint imprecisos Però això no hauria de portar a pensar que es pot pretendre resoldre amb l’economia i els seus tractaments més instrumentals allò que és estrictament polític, com són les bases de la convivència plurinacional i altres objectius polítics substantius Erròniament, molt sovint es busca en el debat sobre autogovern i finançament trobar, en les solucions provinents de les formulacions del federalisme fiscal, una via tècnica a allò que no s’ha resolt en el camp polític constitucional D’aquesta manera es confon la finalitat…

La caiguda de Barcelona i el virregnat de Joan d’Àustria Després de la caiguda de Barcelona 1652 a mans de Joan d’Àustria o Joan Josep d’Àustria, a Catalunya les institucions i les constitucions van restar en peu, però res no va ser el mateix Centenars de catalans van ser condemnats per crim de lesa majestat Don Joan va obligar a separar y quitar de lo público tota la documentació dels anys de rebellia, per a evitar confusión i per a demostrar reprovació política La consulta del Consell d’Aragó 14-IX-1652, elaborada, entre d’altres, per tres valencians —el vicecanceller Cristòfor Crespí de…