Resultats de la cerca

Xarxa de carreteres a Catalunya 1910 La xarxa viària dels Països Catalans l’any 1910 era d’uns 7 000 km de carreteres El 55% de la xarxa corresponia a Catalunya, prop del 30% al País Valencià i la resta a les Illes Balears i a la Catalunya del Nord No era una xarxa uniformement estesa per tot el territori, sinó que hi havia una remarcable diferència entre la densitat viària del litoral i la de l’interior, de manera especial a Catalunya i el nord del País Valencià Aquest fet era una conseqüència directa de la disposició del relleu, però també reflectia la desigualtat en la densitat de població…

La família , J Berga, sd MCG / RM Durant cl primer terç del segle XX es produïren profundes transformacions en la població dels Països Catalans, com passava a gran part de les nacions i regions d’Europa Transformacions que, tot consolidant el procés històric anomenat de transició demogràfica, motivaren un augment importantíssim del nombre d’habitants i de la distribució espacial de la població Només en trenta anys, els Països Catalans passaven de tenir poc més de quatre milions d’habitants l’any 1900 a superar els cinc milions quatre-cents mil, un augment d’un milió dos-cents mil habitants…

Principals ciutats i densitat de població als Països Catalans, 1787 La demografia dels Països Catalans experimentà una transformació transcendental al segle XVIII va superar el sostre demogràfic que, fins aleshores, li imposaven les estructures de l’antic règim En termes numèrics, això vol dir que, entre els anys 1717 i 1787, Catalunya va passar d’uns 600 000 habitants a prop d’l 000 000, mentre que el País Valencià, que partia de la xifra d’uns 400 000, arribà als 800 000 Mallorca i Eivissa, de tenir en total poc més de 100 000 persones cap al 1667, van passar a tenir-ne a l’entorn de 150…

Pagès, sd MVP / GS L’etapa que va del 1780 al 1850 fou un període de trasbals i capgirament En una successió d’esdeveniments que no és fàcil d’encavalcar, les estructures agràries que s’havien consolidat a la darrera etapa d’expansió de l’antic règim es veieren fortament commogudes per tres desafiaments En primer lloc, es produí un cert esgotament dels factors que havien fet possible el creixement entre els anys 1720-40 i 1780-90, esdevingut en una societat encara feudal governada per un règim absolutista En segon lloc, la tendència dels preus agrícoles, l’alça dels quals havia sostingut fins…

A partir de les darreres dècades del segle XIX el món deixava de caminar per començar a córrer El desenvolupament dels mitjans de comunicació i de transport de masses, simbolitzats pel ferrocarril i el vaixell de vapor, afavoriren la internacionalització del mercat, la difusió de les idees i la mobilitat demogràfica El nou model social urbà i industrial s’imposava arreu i penetrava dins del món rural imposant la seva racionalitat econòmica i la seva concepció cultural El camp i la ciutat mai no han ballat sardana, l’antinòmia ve de lluny, però ara no es tractava d’una picabaralla més, d’uns…