Resultats de la cerca

Xarxa de carreteres a Catalunya 1910 La xarxa viària dels Països Catalans l’any 1910 era d’uns 7 000 km de carreteres El 55% de la xarxa corresponia a Catalunya, prop del 30% al País Valencià i la resta a les Illes Balears i a la Catalunya del Nord No era una xarxa uniformement estesa per tot el territori, sinó que hi havia una remarcable diferència entre la densitat viària del litoral i la de l’interior, de manera especial a Catalunya i el nord del País Valencià Aquest fet era una conseqüència directa de la disposició del relleu, però també reflectia la desigualtat en la densitat de població…

Vista de Flix, cavaller de Beaulieu, segle XVII BC Des de mitjan segle XIV i a causa de les cícliques crisis de subsistència que patia la ciutat, el proveïment de blat per a satisfer les necessitats de gra dels habitants fou una preocupació constant de les autoritats de Barcelona Una part important d’aquest blat procedia de Castella, l’Aragó i les planes interiors de Catalunya —principalment de la Segarra i l’Urgell— i arribava a la ciutat per via terrestre o bé marítima En el primer cas, el blat es transportava a bast, amb rècules de mules que seguien l’itinerari secular de l’antiga via…

Els humans són els animals que tenen una conducta apresa més desenvolupada Entre els comportaments que han desenvolupat i que els són imprescindibles per a sobreviure hi ha la fabricació d’eines amb les quals enfrontar-se al medi La utilització d’instruments, tret que és compartit amb d’altres espècies, ha progressat fins a tal punt en la conducta humana que pot ser considerada la diferència qualitativa més important entre aquesta i la dels altres animals Rascador, Sant Gregori Falset, ~10 000 BP MCSVR / GS Al llarg de centenars de milers d’anys, els diferents processos de destrucció o de…

Construcció de la xarxa d’autopistes 1969-1979 L’origen de les autopistes se situa a Itàlia i Alemanya durant la Segona Guerra Mundial En aquell moment, les autopistes van ser concebudes com a projecte estratègic amb finalitats militars Durant la postguerra, el creixement econòmic i la millora de la renda dels habitants en les economies occidentals van potenciar un espectacular augment del transport de mercaderies i passatgers De la mateixa manera, la ràpida expansió del trànsit automobilístic, que implicà l’afavoriment del transport privat en perjudici del transport públic, va obligar a…

Vas de ceràmica cardial, cova de la Sarsa, Bocairent, VI millenni cal aC MBo / GC Les causes que motivaren la producció artificial d’aliments i la seva pràctica a Occident constitueixen temes d’investigació crucials en l’àmbit de l’arqueologia europea Les primeres manifestacions de la domesticació a la conca mediterrània coincidiren amb la presència de ceràmiques decorades amb motius aconseguits mitjançant impressions de closca d’escopinya Cardium edule d’aquí ve el nom de ceràmica cardial amb què es coneixen aquests recipients Aquesta mena de decoracions es documenten en jaciments datats…

És un lloc comú de la història econòmica afirmar que amb el descobriment d’Amèrica es va produir un desplaçament de l’activitat comercial des de la Mediterrània cap a l’Atlàntic El fet és cert en línies generals i a llarg termini, però ja l’historiador francès Fernand Braudel va demostrar que la Mediterrània continuava sent una mar econòmicament activa durant el regnat de Felip II Un cop feta aquesta consideració, però, s’ha de reconèixer que el comerç dels Països Catalans va perdre durant la major part dels segles XVI i XVII l’empenta que l’havia caracteritzat, i que cedí posicions davant…

El catalanisme com a moviment polític tingué una considerable presència activa durant les primeres dècades del segle XX Des de l’òptica catalana, va representar una força reivindicativa que des dels seus inicis es proposava corregir l’accentuat centralisme i la inèrcia del règim caciquil Des de l’òptica espanyola, era vist com un problema que inspirà malfiança als governs perquè entrebancava l’articulació i la consolidació del model d’estat que, des de la Restauració borbònica, pretenien imposar Catalanitat i catalanisme És indefugible, històricament, la constatació de l’existència d’un…

A les illes Balears, els primers testimonis de presència humana es documenten a l'abric rocós de son Matge Valldemossa, Mallorca Occidental i es remunten al VI millenni aC Aquesta data, com també la resta de les que apareixen en aquest text, procedeix de datacions radiocarbòniques calibrades, és a dir, equival a anys de calendari Eivissa i Formentera, ara per ara, no han proporcionat evidències de poblament sincròniques a les de Mallorca i Menorca Per manca d'altres testimonis de presència humana a les illes Pitiüses, la datació dels seus primers habitants s'ha d'establir a…

Als trofeus que Pompeu va fer aixecar a la frontera pirenaica l’any 71 aC, després de cinc anys de lluites a Hispània contra el rebel Sertori, apareixia la menció gravada de 876 oppida poblats fortificats conquerits, des dels Alps fins als confins d’Hispània Aparentment, les campanyes s’havien d’haver realitzat en un medi densament urbanitzat, però és probable que, a aquesta llista, se li pogués aplicar la mateixa crítica que va recollir Estrabó III, 4, 13 "Posidoni també censura l’afirmació de Polibi segons la qual Tiberi Grac va destruir 300 ciutats, i se’n riu i li atribueix el desig d’…

Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure la seva…