Resultats de la cerca

La situació del planejament urbanístic conegué una important transformació d’ençà del final dels anys setanta, arran dels canvis polítics i, en particular, de la realització d’eleccions municipals democràtiques En efecte, el gran creixement urbà dels anys seixanta i setanta havia estat acompanyat d’una assenyalada ineficàcia del planejament urbanístic Aquestes mancances del planejament, que tenien el seu origen en la situació política del moment i en les pressions dels agents econòmics, donaren per resultat un desenvolupament urbà especulatiu i desordenat Desenvolupament que comportà a…

Els camins dels segles XVI i XVII El mapa de camins adjunt s’ha elaborat a partir de la informació viària de quatre guies de camins dels segles XVI i XVII Es tracta dels repertoris del valencià Pero Juan de Villuga 1545-46 i d’Alonso de Menese 1576, de l’ Itinerario d’Ottavio Cotogno 1608 i de la Guia de Giuseppe Miselli 1684 L’obra més significativa és el Repertorio de todos los caminos de España hasta agora nunca visto , de Villuga, que pot ser considerada com la primera guia de camins dels Països Catalans i d’Espanya, vigent més d’un segle El Repertorio de Menese és menys original però…

Convencionalment, el període comprès entre els anys 1944 i 1963 s’ha anomenat de reconstrucció Es tracta de la reconstrucció en el sentit més ampli del terme, física i moral, material i intellectual, dels vençuts, si és que aquest terme pot acceptar-se encara, ja que una minoria influent de catalans havia ajudat a guanyar la guerra als rebels Reconstruir pobles arrasats i centres històrics malmesos, redibuixar, amplificant-lo, el mapa de les parròquies a les principals ciutats i recondicionar edificis d’equipaments imprescindibles per a la normalització de la vida, foren les…

L’alta edat mitjana és el moment de major atonia de les ciutats en tota la història europea, fins al punt que sovint es considera la desaparició de la vida urbana com una de les característiques definitòries de l’època prefeudal L’imperi Romà ha estat definit com una xarxa urbana, de manera que la decadència de l’Imperi comportà la decadència de les ciutats Per tant, a l’alta edat mitjana no es pot parlar pràcticament de ciutats si el concepte ha d’englobar el significat de vida urbana L’herència romana, quan es pogué salvar, restava reduïda al record de l’àmbit de dependència territorial, de…

Flora fòssil del la de l'Estany, Quaternari superior, Pla de la Formiga, Banyoles MACB / GS L'evolució de l'espècie humana no es pot entendre des d'un punt de vista estrictament biològic Comparats amb els altres primats tropicals, els humans estan molt menys capacitats per a enfrontar-se amb els seus potencials depredadors no tenen urpes ni grans ullals ni tampoc fortalesa física o agilitat per a fugir L'alternativa en l'evolució de l'espècie va ser el desenvolupament d'una conducta social més elaborada Aquesta sofisticació de la conducta es basà en possibilitats somàtiques que ja existien en…

La radicalització de les dretes va agreujar-se després del febrer del 1936 La victòria electoral del Front Popular va fer minvar el prestigi de la política parlamentària de Gil-Robles, potenciant l’opció totalitària de José Calvo Sotelo Nombrosos conservadors giraren els ulls cap a l’Exèrcit mentre l’extrema dreta incrementava la seva activitat Al final del 1932 alguns oficials antirepublicans crearen la Unión Militar Española UME, destinada a preparar un aixecament, la qual va portar una vida llangorosa fins el 1936 Aquell any, la formació del govern Azaña impulsà un confús moviment de…

Fragment de mosaic dedicat a un alt dignatari eclesiàstic inhumat al mausoleu de Centcelles, Constantí, 350-400 MNAT Els darrers segles de l’Imperi Romà foren moments de crisi, seguits posteriorment d’un redreçament, però van tenir tanta transcendència i personalitat que constitueixen una etapa històrica clarament diferenciada i individualitzada de la resta de la història de la Roma clàssica La crisi del segle III, gestada en temps anteriors, s’ha estudiat sota aspectes diversos Alguns autors, en parlar d’aquesta època, assenyalen que va significar la fi de l’Imperi, mentre que d’altres…

Els dos decennis que s’analitzen en aquest volum constitueixen un dels períodes de la història dels Països Catalans que han presentat canvis més intensos un creixement econòmic espectacular que comportà unes transformacions estructurals profundes, tot i que va acabar amb una aguda crisi uns moviments migratoris voluminosos que van canviar el perfil de la demografia i del poblament un canvi social accelerat que va modificar les estructures socials, les formes de vida i de sociabilitat, les actituds i els valors un canvi polític, finalment, que va permetre l’assoliment de la democràcia a…