Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Les vagues de tramvies del 1951 i el 1957
Nota de premsa sobre la vaga del 1951 publicada a “L’Aurore”, París, 14-3-1951 Coll Part A desgrat de la fossilització del seu partit únic i de la mediocritat del seu personal polític, un règim franquista confós amb l’aparell de l’Estat, protegit per nodrits cossos repressius i resguardat, en última instància, darrere les forces armades, mantenia, durant els anys cinquanta, el control del territori i de la societat catalans sense gaires problemes Només l’excepcional aparició d’enfrontaments entre les diverses instàncies de poder, combinada amb circumstàncies locals de malestar agut, va donar…
Pearson: la realització d’un projecte industrial
El 25 d’agost de 1911 es va constituir a Toronto la Spanish Securities Co Limited, propietària de concessions, drets i projectes relacionats amb negocis elèctrics i de tramvies radicats a Barcelona Un any després es crearen, a la mateixa ciutat, el Grup Barcelona Traction, i Regs i Forces de l’Ebre Passats un parell de mesos, Securities percebé els vint-i-cinc milions de dòlars emesos pel Grup Barcelona Traction, més 750 000 lliures en obligacions i vuit milions de pessetes en obligacions de Ferrocarrils de Catalunya SA, a canvi de les seves concessions i projectes a la província…
El naixement de la publicitat a Catalunya
Targeta comercial del taller de litografia de PSerrallonga, Barcelona, sd AC / GS El poderós instrument de la publicitat moderna va néixer com a conseqüència de la revolució burgesa i dels nous aires econòmics de la industrialització vuitcentista, amb la producció i comercialització de béns de consum La nova situació va empènyer els empresaris a prendre mesures per a assegurar-se la venda dels productes fabricats, i una d’aquestes mesures va ser la publicitat Més enllà de les velles formes d’anunciar “domèstiques”, com ara els reclams penjats a la porta de la botiga, d’origen medieval, o la…
El creixement urbà i la política
Carros de Foment d’Obres i Construccions, “Ilustració Catalana”, 15-3-1908 AC / GS El trencament amb els vells procediments del caciquisme a la ciutat de Barcelona a partir del 1901 coincidí amb els anys de reconversió de les relacions econòmiques tradicionals i amb el procés de creixement i afirmació de la seva capitalitat El control de les institucions per les noves forces polítiques exigí processos d’adaptació i simbiosi entre les velles classes dominants que s’havien implicat en el joc partidista dinàstic i les recents generacions de polítics dels rengles republicans i…
La ciutat com a model
Obres al carrer de Mèxic, Barcelona, 26-5-1917 AC / GS La transformació i el creixement de les ciutats als Països Catalans durant les tres primeres dècades del segle XX representen sovint processos parallels El model seguit en la majoria dels casos va ser el resultat de la modernització funcional de les ciutats De ciutats conventuals amb pervivència d’estructures feudals tardanes es passà a la ciutat oberta, sotmesa a les tensions del lliure mercat i, per tant, guiada, encara que no pas del tot determinada, pel planejament urbanístic que s’establia en els diferents nivells Les ciutats…
L’èxit del cinema nord-americà
El cinema Cristina durant l’exhibició de Pandora y el holandés errante , C Pérez de Rozas, Barcelona, 8-2-1952, Coll part / GS L’expansió del cinema nord-americà és un dels fets més evidents que demostren la internacionalització dels referents culturals al llarg del segle XX En aquest procés, durant els anys quaranta i cinquanta es produïren dos fets notoris l’acceleració del paper del cinema com a referent ideologicopolític al servei de la conjuntura concreta, i l’increment del potencial del cinema nord-americà per sobre de les indústries cinematogràfiques d’altres països Aquestes…
Camp i ciutat els anys de la postguerra
Mostra de productes agrícoles exhibida per la Sección Femenina, Lleida, 15-5-1947 APP / XGG Després de la Guerra Civil, el procés d’urbanització que s’havia produït el primer terç del segle XX es va detenir arreu Els anys quaranta han restat en la memòria collectiva com anys de gana i de misèria, però al camp totes dues es podien combatre amb majors possibilitats d’èxit que a la ciutat Aquesta realitat explica que a les illes Balears l’ocupació agrària —que ja havia augmentat significativament durant la guerra— encara s’ampliés més al País Valencià, la població ocupada a l’agricultura també…
La Setmana Tràgica
El terme Setmana Tràgica fa referència a un conjunt de fets violents que es van produir entre el 26 de juliol i l’I d’agost de 1909 a moltes ciutats catalanes i que es van caracteritzar per un atac especial envers les propietats eclesiàstiques La causa immediata i comuna a tots els llocs on hi hagué conflicte fou la protesta contra la tramesa repetida de soldats reservistes al nord d’Àfrica, arran dels fets de Melilla Un Reial Decret del juliol del 1909 autoritzava a cridar de nou a files les lleves posteriors a l’any 1903 Aquest fet afectà, majoritàriament, obrers casats i amb…
Treballar, obeir i callar
Per a la majoria dels catalans, valencians i illencs, els records dels anys quaranta podrien sintetitzar-se amb el títol d’aquest capítol, perquè, efectivament, van ser anys de treball dur i difícil, anys d’obediència als “superiors” polítics i socials, anys de silenci obligat davant una repressió política i social d’una magnitud extraordinària i no comparable a cap altra situació de la història contemporània espanyola Treballar, obeir i callar eren les úniques alternatives per a la majoria de la població, en un context de penúria després d’una guerra civil que havia provocat importants…
El Congrés Eucarístic de Barcelona
Ordenació sacerdotal a Montjuïc, C Pérez de Rozas, Barcelona, 31-5-1952 AF/AHC El 1951, com a culminació de la Santa Missió celebrada a Barcelona, el bisbe Gregorio Modrego y Casaus anuncià la designació de la ciutat com a seu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, el primer després de la Segona Guerra Mundial Fruit de les gestions directes de Gregorio Modrego amb Roma, aquesta designació no encisà en un primer moment el govern franquista, que l’hauria volgut celebrar a Madrid o Sevilla Tanmateix, aviat canvià la seva actitud en comprendre que el congrés era una basa propagandística…