Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Carles Ardit i l’espionatge industrial a l’inici del segle XIX
Al final del segle XVIII i principi del XIX, un conjunt de grans innovacions tecnològiques transformà de forma radical les condicions de la producció i el sistema de vida a la Gran Bretanya i a bona part de l’Europa occidental Es tractava, sobretot, d’un seguit d’innovacions tecnològiques en l’àmbit de la indústria tèxtil i també de la mecànica i de la química Algunes regions europees van mostrar, des de bon començament, una atenció extrema als canvis que tenien lloc a Anglaterra i en altres punts del continent Catalunya va figurar molt destacadament entre aquestes regions atentes a…
Les infraestructures bàsiques dels habitatges, abans del 1950
Amb el creixement de les poblacions urbanes i l’agreujament dels problemes sanitaris, les ciutats, al segle XIX, es van avançar significativament en l’elaboració i publicació d’estadístiques sanitàries La dimensió i la mobilitat de la seva població dificultaven molt aquesta tasca, i els nomenclàtors, que es van començar a establir simultàniament amb els censos, permetien inventariar els habitatges, localitzar els habitants i descriure els seus hàbitats Aquesta descripció es limitava a assenyalar el grau d’aglomeració o dispersió dels edificis a les diferents àrees dels termes municipals, la…
La història de la informàtica a Catalunya i a Espanya
De la investigació a la indústria Primera installació de control de semàfors a Barcelona ECSA La història de la informàtica a Espanya comença en realitat amb Leonardo Torres Quevedo, el qual, a l’inici del segle XX, establí els principis teòrics de l’automàtica i solucionà els problemes mecànics fonamentals de les màquines de càlcul planejades per Charles Babbage Davant la impossibilitat mecànica de reproduir les concepcions matemàtiques de Babbage, Torres Quevedo se serví dels relés electromecànics per a resoldre els inconvenients que presentava el moviment mecànic de rodes dentades i…
Els Planas, constructors de turbines i material elèctric
El model d’industrialització a l’anglesa, estrenat amb la fàbrica Bonaplata 1833-35, resultà insostenible a casa nostra La dependència respecte del carbó forà constituí, per a la indústria catalana, una rèmora excessiva Del 1860 al 1880, la primera tongada important de fàbriques “de riu” havia representat una rectificació parcial de la pauta energètica Dels anys 1880 al 1910, consumada la fallida com a “carboners” dels trens de Granollers a Sant Joan de les Abadesses i de Manresa a Berga, la segona tongada de fàbriques hidràuliques, més intensa que la primera, ratificà i accentuà aquella nova…