Resultats de la cerca

Formà part del Futbol Club Barcelona com a pivot durant dues temporades 1997-99 Fou membre de l’equip entrenat per Valero Rivera i conegut com dream team Guanyà la majoria dels títols en joc, entre els quals destaquen dues Copes d’Europa 1998, 1999, dues Lligues 1998, 1999 i una Copa del Rei 1998 Jugà amb la selecció d’handbol de Romania

Conegut com Xesco Espar, s’inicià en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Fou cedit al GEiEG de Girona, però el 1984 retornà al FC Barcelona Jugà dues temporades en el primer equip i el 1985 guanyà la Recopa d’Europa i la Copa del Rei El 1985 es retirà com a jugador i inicià la seva etapa d’entrenador a les categories inferiors del FC Barcelona Entrenà sis temporades l’equip juvenil 1985-91 i sis temporades més l’equip júnior 1991-97 El 1997 ocupà el càrrec de preparador físic i d’ajudant de Valero Rivera, tècnic del primer equip L’equip enllaçà cinc victòries consecutives a la…

Central, el 2010 fitxà pel FC Barcelona procedent del BM Valladolid Amb l’equip blaugrana guanyà cinc Mundials de clubs 2013, 2014, 2017, 2018, 2019, ters Copes d’Europa 2011, 2015, 2021, onze Lligues Asobal 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, vuit Copes del Rei 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, nou Copes Asobal 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, nou Supercopes d’Espanya 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021 i deu Supercopa Catalana, Lliga Pirineus abans del 2012 2011, 2012, 2013, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020…

Debutà a l’Ademar de Lleó el 1998 i fou un dels fitxatges de més renom del FC Barcelona el 2001 Lateral, amb l’equip blaugrana només jugà una temporada i guanyà la Copa Asobal Des de la temporada 2002-03 juga al Ciudad Real És germà del també jugador d’handbol Raúl Entrerríos

Fou membre de la primera junta directiva de la Federació Catalana d’Handbol, presidida per Josep Maria Farré El 1944 fou un dels encarregats d’organitzar els primers cursets de capacitació, dels quals sortiren els primers equips catalans Des de les planes de Mundo Deportivo fou el primer divulgador d’aquest esport a Catalunya El seu germà Màrius també fou un dels primers cronistes de l’handbol a Catalunya

Formà part de la plantilla del FC Barcelona les temporades 2004-06, i esdevingué el referent defensiu de l’equip Sota les ordres de Xesco Espar, conquerí la Copa d’Europa el 2005 Amb la selecció de Croàcia fou campió del món 2003 i campió olímpic 2004

S’inicià a l’Handbol Amposta, on jugà en les posicions de central, extrem i lateral esquerra La temporada 2010-11 fitxà pel Club Balonmano Elx i debutà a la divisió d’honor estatal Fou internacional júnior amb la selecció espanyola i internacional absoluta amb la selecció catalana

Es formà a l’Hogar Canarias del Frente de Juventudes i a l’Institut Balmes En edat juvenil fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà dues temporades en aquesta categoria i guanyà un Campionat d’Espanya Jugador lateral, debutà amb el primer equip l’any 1967 Guanyà dues Lligues espanyoles 1969, 1973 i tres Copes del Rei 1969, 1972, 1973 Des del 1972 fou el capità de l’equip, que abandonà l’any 1975

Extrem esquerre de gran capacitat defensiva, s’inicià en les categories inferiors de l’Handbol Palautordera i feu els primers passos com a professional al BM Granollers, club en què jugà fins el 1995, any que participà en la consecució de la Copa EHF En categories inferiors fou campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola 1994 i campió d’Espanya júnior amb el Granollers Passà després al Naranco d’Oviedo 1995-96, el Teucro 1996-97, l’Altea 1997-99, el BM Valladolid 1999-2005, el Ciudad Real 2005-11 –on formà part d’un dels millors equips europeus del moment–, l’Atlético de Madrid 2011-13…

Fou el màxim golejador de la plantilla del BM Granollers les temporades 2008-09 i 2009-10 a la Lliga Asobal Central internacional amb la selecció de Sèrbia