Resultats de la cerca

Definició Es considera que un nounat és prematur o nascut pre-terme quan neix abans de les 37 setmanes de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual de la mare Es considera que un nounat té un baix pes en néixer quan el seu pes és inferior a 2500 g És habitual que els infants prematurs presentin un baix pes en néixer pel fet que no han acabat de desenvolupar-se en el moment en què s’esdevé el naixement Per aquesta raó, fins fa pocs anys s’utilitzava el terme prematur per a fer referència tant als infants nascuts abans del terme habitual…

Es considera que un nounat és prematur quan neix abans de les 37 setmanes de gestació comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual de la mare La prematuritat es podria evitar en la majoria dels casos o almenys se’n podrien evitar les complicacions greus, amb un adequat control mèdic de l’embaràs S’anomenen nounats petits per a l’edat de gestació PEG els que tenen un pes inferior al normal segons l’etapa de la gestació en què van néixer Per tant, els infants no prematurs són considerats PEG si pesen menys de 2500 g Els infants prematurs, i encara més els PEG, poden…

Professor de la Universitat Rovira i Virgili, d’on era catedràtic des del 1992 Començà conreant la poesia i és autor de diversos llibres com Llibre de sonets 1978 i Els dies durs 1979 Especialitzat en el segle XIX català i, en particular, en els estudis sobre el carlisme i els orígens del catalanisme És autor de les obres La burgesia reformista Reus en els fets de 1868 1980, Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle XIX 1982, Propaganda política i processos electorals al Baix Camp, 1869-1873 1985, Comportament ideològic i actituds polítiques al Baix…

Llicenciat en dret, durant la seva època d’estudiant escriví articles en castellà a “La Crónica” de Palafrugell, d’on fou jutge S’interessà per la filosofia alemanya, i estudià especialment Nietzs-che i Schopenhauer Dirigí el setmanari regionalista “Baix Empordà”, on escrivia les seves Instantànies , proses curtes de caràcter improvisat signades amb el pesudònim Anco-Marcio Pòstumament, se n’edità una selecció amb el mateix títol 1921

Vida i obra Fou músic i impressor Elaborà una història de Tortosa titulada Historia de la Santa Cinta Tortosa 1626, sovint aprofitant o copiant materials d’altres autors, com és el cas dels Colloquis de Cristòfor Despuig L’any 1627 li fou canviada la portada i el títol pel d’ Historia de la antigua Hibera Bibliografia Querol Coll, E 2006 Vegeu bibliografia

Fou crític teatral de publicacions com Destino , Serra d’Or i Avui Realitzà una activitat de dinamització i recerca en el camp del teatre, el folklore i la dansa popular Com a autor dramàtic estrenà Perquè surt de mare el Llobregat 1973, que es publicà el 1975, i que planteja la situació de les riuades de setembre del 1971 al Baix Llobregat Amb Segona història guanyà el premi Emili Vilanova dels Jocs Florals de Ginebra 1972, i amb Si grinyola, posa-hi oli , el premi Ciutat de Granollers 1973 També feu la dramatúrgia i dirigí l’obra Pedra de tartera 1989 de Maria Barbal que es publicà en…

Vida i obra Fill d’una família de petits propietaris rurals, estudià el batxillerat a Girona i, després de començar medicina, estudià dret a la Universitat de Barcelona De precoç vocació, debutà en revistes comarcals — Revista de Gerona , Baix Empordà , Cenacle de Manresa, etc— i redactà nombrosos escrits de creació literària que no foren publicats Com a periodista professional, començà el 1919 a Las Noticias i passà després a La Publicidad —on continuà en la seva etapa catalana— i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya Collaborà també en els diaris de Madrid El Sol   i Fígaro , i a…

Ebenista de professió, i de condició humil, fou un dels membres del grup modernista de Reus Ja abans de formar-ne part i quan era a la guerra del Marroc, collaborà a “Lo Somatent” 1894 i —novament a Reus— al diari republicà federalista “La Autonomía”, on publicava poemes propis i traduccions de poetes gallecs, a més d’alguns articles Autor d’una obra majoritàriament en català reunida a Verso y prosa 1899, patí les conseqüències de la guerra, d’on tornà tuberculós

Carmelità descalç conegut com a Joan de Sant Josep 1661, fou professor de filosofia i tingué diversos càrrecs dins l’orde Deixà inèdits els Annales de los carmelitas descalzos de la provincia de San José ~ 1700, que és l’única font d’informació sobre la història de l’orde a Catalunya del 1586 al 1707, diverses obres relacionades amb l’orde en castellà i llatí, un diccionari castellà i una traducció al castellà d’obres d’↑ Antoni de Sant Maties , amb una biografia d’aquest autor

Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes