Resultats de la cerca

Les boires i els núvols són exemples d’aerosols de partícules líquides els fums, d’aerosols amb partícules sòlides Per extensió, hom anomena també aerosols, suspensions de partícules de dimensions superiors a un veritable colloide núvols de polseguera molt fina, boires salines de vora mar un dia de vent, etc Una propietat essencial dels aerosols és la concentració que fan de certs constituents del medi de dispersió gasos o vapors, per dissolució o adsorció en les partícules líquides o per adsorció en les sòlides Els aerosols…

Mesura la funció de dispersió en diversos angles de les partícules en suspensió en un medi tèrbol A l’atmosfera les mesures amb el nefelòmetre permeten determinar la grandària i les propietats òptiques de les partícules aerosols

És emprat com a agent de metilació, com a solvent, com a propulsant per a aerosols d’alta pressió i com a pesticida, en la polimerització del cautxú sintètic com a líquid refrigerant i en medicina com a anestèsic

És obtingut per reacció del tetraclorur de carboni i el fluorur d’hidrogen, en presència d’un halur d’antimoni com a catalitzador És molt emprat com a refrigerant i com a propellent d’aerosols És conegut amb els noms d' Arcton 6, Freon 12 i Frigen 12

Té una gran importància el tetrafluoroetilè, el qual per polimerització en suspensió condueix al tefló Els composts perfluorats de pes molecular baix són emprats com a refrigerants refrigerant i com a agents propulsors en fase de vapor d’aerosols aerosol Els polímers perfluorats troben actualment una extensa aplicació industrial gràcies a les seves propietats d’estabilitat tèrmica i química, solubilitat molt baixa en els dissolvents, ininflamabilitat i escassa toxicitat

Hom distingeix entre molècules fluorades alifàtiques, aromàtiques, saturades o insaturades Els perfluorocarburs són molt resistents a l’atac químic, fins i tot dels àcids i les bases fortes a alta temperatura Hom obté aquestes molècules perfluorades per l’acció directa del fluor, d’un fluor d’halogen com el ClF 3 o de fluorurs metàllics CoF 3 , AgF 2 Els clorofluoroalcans són obtinguts per l’acció del HF en fase líquida o gasosa en presència de catalitzadors, sobre un derivat clorat Els fluorocarburs són emprats com a fluids frigorígens, propulsors d’aerosols, solvents i fluids…

La unitat reiterativa del polímer és oximetilè —OCH 2 — o un oximetilè substituït —OCRH— segons que derivi del formaldehid o d’un aldehid superior, és a dir, que en les cadenes lineals que arriben a tenir 100 unitats o més alternen regularment carbonis i oxígens Això fa que llur química sigui la dels acetals , dels quals reben el nom Les úniques resines comercials d’aquest tipus són o bé homopolímers de formaldehid o bé copolímers de trioxà En tots dos casos la polimerització és feta fàcilment, però per a obtenir una bona estabilitat tèrmica i assolir els pesos moleculars necessaris calen…

És anomenat també anhídric carbònic o gas carbònic És present en la natura com a component menor de l’atmosfera, en la proporció del 0,03% en volum, la qual proporció es mantenia sensiblement constant malgrat el cicle de transformacions a les quals és sotmès, com la fotosíntesi i la respiració però que des del 1750, ha augmentat la seva concentració a l’atmosfera en un 31% degut a que és un dels gasos d’efecte hivernacle també és present en gasos volcànics, en mescles gasoses de mines d’hulla o de grutes i dissolt a pressió en nombroses aigües minerals, de les quals es desprèn…

A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…

Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…