Resultats de la cerca

EI tètan és un trastorn molt greu provocat per l’ingrés en l’organisme d’una toxina molt potent que elabora un bacteri denominat Clostridium tetani El tètan —terme que en grec antic significa ‘tensió’ o ‘rigidesa’—provoca espasmes, o contraccions musculars intenses, persistents i involuntàries, que solen afectar diversos grups musculars del cos i que sovint es compliquen amb asfíxia o aturada cardíaca Per tal de prevenir el tètan, es recomana de completar ei pla de vaccinació antitetànica durant la infantesa, i vaccinar-se periòdicament, cada deu anys, durant l’adolescència i l’edat adulta…

El raquitisme i l’osteomalàcia són trastorns del metabolisme ossi causats pel dèficit de vitamina D que ocasiona una mineralització inadequada dels ossos Aquesta alteració és anomenada raquitisme quan es dóna en infants i osteomalàcia quan es presenta en adults La vitamina D es pot obtenir de la dieta, en aliments com el fetge de vedella, els ous, la llet, la mantega i el formatge La llet i la margarina enriquides artificialment poden cobrir les necessitats dels infants La vitamina D es pot obtenir de la mateixa pell, on hi ha una provitamina que es transforma en vitamina D per l’acció dels…

Quan l’infant és més petit, a l’edat d’un mes, reconeix particularment la seva mare, es fixa en la seva figura i l’escolta atentament Durant les primeres setmanes de vida, l’única forma de comunicació que l’infant ha emprat ha estat el plor posteriorment, emprarà la rialla El llenguatge, la forma més elaborada de comunicació, comença a insinuar-se durant el primer any, però no es desenvolupa per complet fins al segon o tercer any Als dos mesos d’edat, l’infant pot començar a esbossar algun somriure de satisfacció, en resposta als amanyacs o les paraules de la mare Tanmateix, l’establiment…

La prevenció d’accidents es basa fonamentalment en tres tipus de mesures l’educació, l’adopció de determinades precaucions i la utilització dels dispositius tècnics adequats Els pares i altres adults responsables de l’educació del nen han de responsabilitzar-se que vagi aprenent a identificar les situacions de perill i a protegir-se’n Això no vol pas dir que s’hagi de coartar per complet la llibertat del nen No es pot pretendre que l’infant s’allunyi del perill amb ordres autoritàries, com "No facis perquè ho dic jo, i prou" D’aquesta manera només s’aconsegueix que el nen perdi la seva…