Quan l’infant és més petit, a l’edat d’un mes, reconeix particularment la seva mare, es fixa en la seva figura i l’escolta atentament.
Durant les primeres setmanes de vida, l’única forma de comunicació que l’infant ha emprat ha estat el plor; posteriorment, emprarà la rialla. El llenguatge, la forma més elaborada de comunicació, comença a insinuar-se durant el primer any, però no es desenvolupa per complet fins al segon o tercer any.
Als dos mesos d’edat, l’infant pot començar a esbossar algun somriure de satisfacció, en resposta als amanyacs o les paraules de la mare. Tanmateix, l’establiment complet del somriure voluntari no es produeix fins al tercer mes. A partir d’aleshores, l’infant començarà a relacionar-se més clarament amb l’entorn.
Als 3 mesos ja comença a comprendre i a dominar l’entorn i el propi cos, i se’n sent satisfet. Sovint somriu i balboteja alguns sons. En aquesta edat, ja no somriu per casualitat, com ho fa el nadó. La rialla ja és una forma de comunicació, mitjançant la qual pretén cridar l’atenció dels adults, perquè s’estiguin amb ell i el tractin amb afecte. És important que els adults responguin als seus requeriments, per ajudar-lo a entrar en contacte amb l’entorn i afavorir-li el desenvolupament.
També a aquesta edat, l’infant comença a fer els primers assaigs amb el llenguatge. Escolta atentament els adults quan parlen, i s’hi fixa, per aprendre a regular l’emissió d’aire i els moviments de la boca, amb la finalitat de produir sons. Per tal d’afavorir el desenvolupament del llenguatge, és important que els adults li parlin sovint i que ho facin sense deformar les expressions ni abusar de simplificacions infantívoles. És normal que l’infant, en començar a parlar, empri expressions simplificades, però perquè el seu llenguatge maduri, cal que se li parli sense tergiversacions.
En concloure el segon trimestre d’edat, la capacitat de l’infant per a conèixer l’entorn i relacionar-s’hi progressarà ràpidament. En aquesta edat, no li agrada quedar-se sol i sempre reclama companyia. Als 6 mesos ja és capaç de cridar per atreure l’atenció, i pot pronunciar el so de la lletra "m", perquè és la que li surt amb més facilitat. De vegades, pot semblar que pronuncia la paraula "mama", però, en realitat, l’infant encara no és capaç de verbalitzar intencionadament una paraula amb un sentit determinat.
A l’edat de 6 mesos, ja reconeix la pròpia imatge i la de les persones que l’envolten. També en aquesta edat, a més d’expressar satisfacció mitjançant la rialla, pot manifestar clarament el disgust. Si se’l posa davant d’un mirall, riu i vocalitza sons, i li agrada molt que juguin amb ell. Pot manifestar expressions de disgust si li donen un aliment que no li agrada, i si fins aleshores acceptava generalment sense problema qualsevol persona, és fàcil que ara rebutgi qui no coneix.
A partir del tercer trimestre, l’infant està molt encuriosit per conèixer les característiques de tot allò que l’envolta. Examina amb atenció tot allò que pot agafar, ho belluga per comprovar si fa soroll, i s’ho fica a la boca. En aquesta etapa, la boca és un òrgan molt important per al nen, perquè a través seu rep les sensacions plaents quan mama, i també vol conèixer les sensacions que li produeixen altres objectes; cal, doncs, tenir present el perill que representa que quedin al seu abast objectes de poca grandària, que segurament es posarà a la boca, amb el consegüent risc que se’ls empassi.
En aquesta etapa aprèn de controlar bé l’entorn. Si li cau algun objecte de les mans, és capaç d’anar-lo a buscar, encara que surti del seu camp visual, perquè ja s’adona de la direcció en què se n’ha anat.
El llenguatge també fa grans progressos. L’infant ja entén el propi nom quan se’l crida. Comença a emetre les primeres síl·labes separades, com "ma", "ba" o "ka". A partir dels 8 mesos, ja sol encadenar síl·labes repetides, i pronuncia paraules com "ba-ba" o "ka-ka". També reconeix el significat de certes expressions, com el "no". Comprèn igualment el significat de determinats sons i imatges. Per exemple, si sent sonar el timbre de la porta, sap que significa que arriba algú.
Durant el tercer trimestre de vida, ja sap com aconseguir els seus desigs, o evitar allò que no li agrada. Si no vol que li rentin la cara, se la cobreix amb les mans, i si vol cridar l’atenció d’algú, li estira la roba o li crida. Als nou mesos, pica de mans quan està content i se sap acomiadar amb moviments de la mà.
Els jocs són un bon indicador del desenvolupament de l’infant, i poden servir-li d’estímul. Generalment, cap als 11 mesos gaudeix jugant a tapar-se i destapar-se la cara, i comença a treure i posar objectes dels recipients. A aquesta edat, són recomanables els jocs formats per peces que s’encaixen.
Cap als 11 mesos l’infant ja sol mirar atentament els llibres de dibuixos que se li ofereixen, i li agrada manipular-los. És normal que estiri les pàgines dels llibres i que les llepi, raó per la qual és recomanable donar-li només llibres especials per a nens d’aquesta edat, amb pàgines de pasta rígida i acolorits amb pintures no tòxiques. A més, és convenient que els llibres tinguin làmines molt simples, amb colors ben vius i amb molt pocs objectes dibuixats en cada una. En aquesta edat, la capacitat de percepció i comprensió de l’infant encara és molt limitada, i no pot entendre les làmines molt complexes.
Cap al final del primer any, l’infant també pot entendre, i fins i tot aprendre, les poesies i cançonetes infantils simples. Encara no pot repetir-les, perquè no té prou desenvolupat el llenguatge, però les segueix amb interès.
També entre els 11 i els 12 mesos, la memòria de l’infant sol estar suficientment desenvolupada perquè pugui recordar on pot trobar els objectes desats i que no pugui veure. En aquesta edat, ja comprèn moltes de les coses que li diuen. Si se li demana un objecte, el va a cercar, l’agafa i el diposita a les mans de qui li ha demanat.
El llenguatge de l’infant comença a tenir sentit a partir de l’any d’edat. Als 12 mesos és habitual que l’infant ja sigui capaç de pronunciar dues o tres paraules simples, amb una intenció determinada. Anteriorment, podia articular els sons "pa-pa" o "ma-ma", però per a ell no tenien un significat especial. Ara les pronuncia conscientment, amb la intenció de cridar el pare o la mare. A partir d’aquest moment, ja coneix els mecanismes per a articular sons i la utilitat del llenguatge, que perfeccionarà en els mesos següents.