Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Les vies visuals
Anatomia humana
Les vies visuals són les estructures que transmeten els impulsos nerviosos des de la retina fins al cervell, on esdevenen sensacions visuals Les fibres de les cèllules ganglionars de la retina surten de l’ull a través de la papilla i formen el nervi òptic Els dos nervis òptics, un de cada ull, s’uneixen en un punt anomenat quiasma òptic , a la base del cervell, per sobre de la glàndula hipòfisi, on una part de llurs fibres es creuen Del quiasma òptic, en surten les cintes òptiques , que atenyen els cossos geniculats externs del tàlem òptic , que constitueixen els centres visuals primaris En…
Endoscòpia naso-sinusal
Patologia humana
L’ endoscòpia naso-sinusal és un mètode d’exploració que consisteix en l’observació de les fosses nasals i els sins paranasals mitjançant un dispositiu constituït per un tub que disposa d’un sistema òptic i una font d’illuminació anomenat endoscopi Un extrem de l’endoscopi s’introdueix per un orifici nasal o per la boca i es dirigeix fins a la zona que hom vol explorar L’altre extrem s’adapta al sistema òptic, des del qual l’observador procedeix a l’examen L’endoscòpia naso-sinusal es pot efectuar amb un endoscopi rígid , format per un tub metàllic rígid, o bé amb un endoscopi flexible ,…
Ull i visió

L’ull
CC0
La vista, és a dir, la capacitat de percebre estímuls lluminosos que permeten de delimitar la forma, la grandària i els colors dels objectes, és considerada el sentit més important de l’ésser humà De fet, és el sentit més desenvolupat i perfeccionat, a través del qual hom obté la major part de la informació que es rep del món que ens envolta Les imatges visuals són transcendentals per a la comprensió dels fenòmens externs a l’organisme i, actualment, constitueixen el principal camp d’informació en les societats desenvolupades, en què els mitjans de comunicació visuals es beneficien…
Hipotàlem i hipòfisi
Anatomia humana
L’hipotàlem i la hipòfisi són dues estructures intracranials, íntimament relacionades entre si que constitueixen una unitat anomenada eix hipotàlamo-hipofític L’ hipotàlem és una petita estructura nerviosa situada a la base del cervell que, a diferència de la resta dels òrgans endocrins, no és estrictament una glàndula, ja que es compon de neurones o cèllules nervioses, algunes de les quals estan especialitzades en l’elaboració de substàncies hormonals, i no té una capacitat genuïnament glandular que és la d’emmagatzemar, com a reserva, les hormones elaborades Aquest òrgan, que ocupa uns 4…
Fisiologia de l’aparell visual
Fisiologia humana
La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupilla per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull el cristallí actua com a objectiu, ja que pot modificar la direcció dels raigs per…
Gigantisme i acromegàlia
Patologia humana
Definició El gigantisme i l’acromegàlia són dues alteracions similars degudes a un tumor hipofisial que produeix quantitats excessives d’hormona de creixement o GH —somatotropina o STH—, i que solament difereixen en l’edat en què s’inicia la malaltia En el cas del gigantisme l’excés de GH es produeix abans de la pubertat i provoca un creixement exagerat de la longitud dels ossos —la qual cosa comporta una estatura molt superior a la que una persona arribaria a tenir segons la seva raça i els antecedents familiars— i també dels teixits tous i les vísceres de l’organisme En el cas de l’…
Símptomes i signes patològics de la visió
Patologia humana
Les malalties de l’aparell visual es poden manifestar sobretot a través dels símptomes , és a dir, alteracions subjectives que corresponen a trastorns d’un sistema sensorial, d’entre els quals destaquen la fotofòbia o rebuig de la claror, les taques visuals, la percepció d’aurèoles de colors, la visió doble, la visió borrosa o la ceguesa De vegades, però, es manifesten amb signes , és a dir, alteracions objectives que poden ésser observades per altres persones, d’entre els quals cal destacar l’envermelliment ocular Fotofòbia És anomenada fotofòbia una situació anormal d’intolerància a la…
Proves diagnòstiques de les malalties de l’aparell visual
Patologia humana
Les malalties que afecten l’aparell visual i els seus annexos de vegades poden ésser diagnosticades simplement a partir dels símptomes que refereix el pacient i la inspecció de les estructures oculars És així, per exemple, quan es tracta d’un mussol, és a dir, la inflamació d’una glàndula sebàcia de la parpella Aquest cas, però, constitueix de fet una excepció, perquè en general cal efectuar alguna prova o exploració complementària que permeti al metge de comprovar la capacitat visual o bé observar directament les estructures internes de l’ull Hi ha nombroses proves, algunes de les quals…