Resultats de la cerca
Es mostren 9922 resultats
Joaquim Pere Marès i Gribbin
Música
Violoncel·lista.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Es perfeccionà a Brusselles, on fou deixeble de Jacques Gaillard, el fundador del Quartet Schörg, i posteriorment a Berlín amb Jean Berardy Fou membre de l’orquestra del Kurhause, a Westerland-Sylt, amb la qual debutà com a solista l’any 1912 El 1914 tornà a Barcelona, on fundà el Trio Barcelona amb el pianista Ricard Vinyes i el violinista Marià Perelló Aquell mateix any es presentaren a Berlín i després de la guerra realitzaren una gira per Amèrica Participà en nombrosos concerts a París, Madrid i Barcelona, on interpretà la primera…
Josep Garcia i Jacot
Música
Violoncel·lista.
Rebé la seva formació musical de P Fargas, al Conservatori de Música del Liceu, on acabà els estudis el 1873 En pocs anys es convertí en un dels violoncellistes més prestigiosos del seu temps, començà a fer gires i tocà a duo amb Isaac Albéniz Des del 1887 fou violoncel solista al Teatro Real de Madrid i a la capella reial, i professor del Conservatori de Música madrileny El 1894 ocupà el càrrec de professor de violoncel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou un dels primers professors de Pau Casals quan Josep García oferí un concert al Vendrell, fou escoltat per un jove Pau Casals…
Conchita Supervia i Pascual
Música
Mezzosoprano.
Estudià al Conservatori de Barcelona i a quinze anys debutà al Teatre Colón de Buenos Aires amb una òpera de CA Stiattesi, com a membre integrant de la companyia de J Goula Un any després intervingué en l’òpera Carmen , a Itàlia, i interpretà el paper d’Octavian en l’estrena italiana d' El cavaller de la rosa a l’Òpera de Roma El 1912 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Samsó i Dalila i consolidà definitivament la seva projecció com a mezzosoprano en l’àmbit internacional Actuà amb èxit a l’Havana 1914 i en teatres dels Estats Units, Itàlia debutà a la Scala de Milà el 1925, París i Londres,…
Anna Ricci i Giraudo
Música
Mezzosoprano.
Estudià cant amb C Callao i música antiga amb S Cape El 1960 cantà al Gran Teatre del Liceu Hänsel und Gretel , d’E Humperdinck, i més tard, Faust , de Ch Gounod Dedicada amb especial atenció a la música del segle XX i vinculada al Cercle Manuel de Falla de Barcelona, destacà en la interpretació d’obres d’A Schönberg, A Berg, I Stravinsky o John Cage A més, estrenà obres de compositors catalans com JM Mestres Quadreny o Carles Santos En 1960-63 intervingué activament en els recitals de música contemporània del Club 49 i el 1972 cantà Treni , de Stravinsky, a la RAI, amb direcció de Bruno…
Montserrat Aparici i Isern
Música
Mezzosoprano.
Estudià cant i piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i després amplià la seva tècnica vocal amb Josep Sabater i Conxita Badia Debutà a Olot amb Rigoletto i després ho feu al Gran Teatre del Liceu amb Il trovatore 1962 Al mateix teatre, on ha desenvolupat una bona part de la seva carrera, ha interpretat les parts de mezzosoprano de títols com Aïda , La forza del destino , Un ballo in maschera o La Gioconda , entre d’altres Cantà El Pessebre de Pau Casals al Festival de Prada sota la direcció de l’autor, i el 1969 guanyà a Treviso el Concurs de Veus Rossinianes, la…
Maria Rosa Barbany
Música
Mezzosoprano.
Acabats els primers estudis musicals, estudià cant a Siena, Roma i Stuttgart Guanyà el Premi Ciutat de Barcelona en la modalitat de cant Ha actuat a les principals sales de concert d’Europa i ha interpretat també diverses òperes amb un gran èxit de públic i crítica Enregistrà la Missa de Stravinsky per a Harmonia Mundi amb la Coral Sant Jordi i estrenà obres que li foren dedicades entre d’altres, de F Mompou Des de la seva retirada dels escenaris començà a impartir classes a l’Institut Cervantes de Londres
Dolors Frau i Julià
Música
Mezzosoprano.
De família mallorquina, estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, malgrat l’oposició de la seva família al fet que es dediqués a la música El 1905 debutà al Teatre del Bosc de la capital catalana, cosa que suposà l’inici d’una brillant carrera com a cantant lírica El 1913 fou l’Amneris d’ Aïda a la Scala de Milà, i la temporada següent protagonitzà una reeixida Carmen al Coliseu dos Recreios de Lisboa, que fou lloada per públic i crítica L’any 1916 debutà per fi al Gran Teatre del Liceu amb La Dolores de T Bretón, al costat de J Palet i R Blanchart, sota la direcció d…
Jacint Verdaguer i Santaló
© Fototeca.cat
Literatura
Excursionisme
Música
Poeta i escriptor romàntic.
Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…
, , ,
cadència
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Fórmula melòdica o harmònica amb què conclou, de manera momentània o definitiva, una frase, secció o moviment.
Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Tot i que s’acostuma a identificar amb una determinada successió d’intervals o d’acords, la cadència és un fenomen que depèn també d’altres paràmetres musicals, en particular del formal conclusivitat/suspensivitat D’altra banda, entesa com una determinada successió d’acords —estiguin o no al final de la peça—, la cadència té un paper important en la teoria harmònica harmonia2 , bé perquè representa la progressió harmònica bàsica JP Rameau, bé perquè expressa la jerarquia tonal a través de les seves funcions H Riemann Cadència i clàusula Exemple 3 ©…
flauta de Pan
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent format, generalment, per cinc o set tubs de diferents mides, tapats per un extrem (n’hi ha també de tubs oberts).
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta en grup, de buf directe al cantell del tub Cada tub fa una sola nota i, per tant, l’instrumentista ha de desplaçar l’instrument, en sentit transversal, pels seus llavis per tal de fer sonar una melodia Els tubs acostumen a ser construïts amb fragments de canya —amb el nus a l’extrem inferior— lligats amb un cordill o fil de llana a dos pals travessers, també de canya Alguns exemplars poden tenir menys de cinc tubs o més de set 9, 12, 16, etc o ser construïts amb altres materials fusta, terra cuita, pedra, metall o, recentment, plàstic Els de metall…