Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
taula dinàmica
Electrònica i informàtica
Full de càlcul en forma de matriu de dades que permet representar-les i analitzar-les de forma interactiva, modificant l’agrupació i la distribució dels elements.
taula multitàctil
Electrònica i informàtica
Equip electrònic que consisteix en una pantalla tàctil capaç de reconèixer simultàniament múltiples punts de contacte, i un programari que n’interpreta les interaccions de manera simultània.
Consisteix en una matriu de sensors òptics que donen informació sobre la posició dels diferents punts de contacte simultàniament Segons la mida del dispositiu, permet fins i tot utilitzar equipament de manera simultània o interaccionar amb equipaments collocats a la seva superfície
traçador | traçadora
Disseny i arts gràfiques
Electrònica i informàtica
Dispositiu de dibuix automàtic que actua com a perifèric d’un ordinador.
Consisteix en un tauler horitzontal o inclinat que fa de suport del full de paper i damunt del qual una o més plomes, muntades sobre un sistema de guies mòbils, pot abastar qualsevol punt de la seva superfície i dibuixar-hi gràfics, signes, corbes, etc, segons les instruccions rebudes de l’ordinador
indexació
Electrònica i informàtica
Tècnica per a obtenir l’adreça d’una informació a partir de la clau per mitjà d’una taula.
Sovint lataula és part del fitxer que conté la informació en aquest cas lataula és anomenada índex i hom diu que el fitxer és indexat Contrasta amb l'aleatorització
escriptori
Electrònica i informàtica
Representació gràfica de l’estructura de directoris i fitxers, basada en la metàfora de l’oficina virtual.
Seguint la metàfora, els dispositius d’emmagatzematge es representen com a arxivadors d’oficina tot i que molts sistemes gràfics no porten la metàfora fins aquest extrem els directoris es representen amb carpetes i els fitxers, en forma de fulls escrits que s’anomenen documents La pantalla de l’ordinador apareix com un espai on hi ha els arxivadors i una taula les carpetes es poden treure dels arxivadors, posar-les sobre lataula, i obrir-les per treure'n els documents Internament, lataula…
autòmat finit
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida —els quals representen les diferents configuracions de signes (i estats interns) que representen la capacitat que té el sistema d’enregistrar els esdeveniments passats— i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.
Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els estats d’entrada, els de…
camp clau
Electrònica i informàtica
Camp de dades usat per a identificar un conjunt de dades.
La característica identificadora dels camps clau és la causa que siguin emprats per a la creació d’índexs o taules d’accés, o també com a camps de referència per a l’ordenació i per aquest motiu sovint les claus reben el nom de claus de cerca La clau primària és aquella que identifica de forma unívoca un conjunt de dades dins un tot generalment l’enregistrament d’un fitxer, o una fila d’una taula d’una base de dades les claus secundàries són claus primàries d’un tot extern generalment un enregistrament d’un altre fitxer, o una…
American Standard Code for Information Interchange
Electrònica i informàtica
Codi emprat per a representar tots els caràcters alfanumèrics, signes de puntuació i altres caràcters de control, per mitjà de 8 dígits binaris.
Inicialment estava basat en l’alfabet anglès i les lletres tan sols es representaven en majúscules el 1967 s’hi inclogueren les minúscules i es redefiniren diversos codis de control Originàriament utilitzava 7 bits per caràcter Actualment és emprat en pràcticament tots els sistemes informàtics per a la representació de textos, normalment en forma d’alguna extensió a 8 bits del codi original per incorporar lletres característiques d’altres llengües diferents de l’anglès En els ordinadors s’ha generalitzat l’ús del codi ASCII de 8 bits, que, de fet, és un amplicaió de l’ASCII de 7…
estructura de dades
Electrònica i informàtica
Organització i representació d’un conjunt de dades i de les relacions que hi ha entre elles.
Donat un mateix conjunt de dades, la decisió de quina estructura de dades s’usarà dependrà de la volatilitat i la funcionalitat de les dades Així, per exemple, un conjunt fix de dades es representarà amb una taula, mentre que si les mateixes dades són variables i de consulta freqüent segurament es representaran amb un arbre L’estudi i disseny de les estructures de dades usades és, per tant, un dels elements clau de tot sistema informàtic
accés
Electrònica i informàtica
Possibilitat o acció de disposar d’una informació existent en un conjunt d’informació (memòria o fitxer) donat.
Implica una recerca que, en l' accés seqüencial , es fa seguint una seqüència fixa, predeterminada, d’operacions en l' accés aleatori , en canvi, la recerca de la informació es fa per mitjà d’una adreça o d’una clau i és independent dels accessos o operacions anteriors Quan l’accés es fa per clau, es calcula l’adreça a partir de la clau per mitjà d’un algoritme aleatorització , o bé s’obté d’una taula indexació L’accés aleatori només és possible en certes memòries i en fitxers que tenen aquest tipus de memòria com a suport