Resultats de la cerca

Estudià a Oslo i a Berlín Dirigí 1933-38 la revista Tonekunst i presidí 1945-71 la societat noruega de compositors És autor de tres simfonies, de dos concerts per a piano i de música de cambra

Professor a Halle Alemanya i a Oslo, es distingí com a historiador de la filosofia i per la seva filosofia no reduccionista de la natura Der Logos 1896-99 Om sansynliget og dens betydning logisk betraktet ‘Sobre la probabilitat i les seves condicions considerades lògicament’, 1897, Logik 1921 Psykologi 1926, etc

Graduat el 1933 a la Universitat d’Oslo, amplià estudis a París i Viena, on entrà en contacte amb el neopositivisme del cercle de Viena i on es doctorà el 1936 Posteriorment fou professor de filosofia a la Universitat d’Oslo de 1939 a 1940 i hi fou el capdavanter d’un grup de filòsofs afí en interessos i mètodes a la filosofia analítica Des d’aquesta posició, el seu pensament evolucionà vers un escepticisme holístic influït per Baruch de Spinoza L’èmfasi en les interconnexions com a element constitutiu essencial de la realitat el portà a interessar-se per l’ ecologia i a desenvolupar el…

Estudià a Copenhaguen 1904-05 i amb HMatisse a París 1909-10 En aquests moments incorporà al seu treball alguns elements de la pintura moderna francesa i de l’expressionisme alemany Representa, amb la seva aguda expressivitat, els colors contrastats i les formes anguloses aplicades als seus paisatges, composicions religioses i retrats, una tendència romàntica dins la tradició noruega Produí nombroses pintures monumentals per a edificis públics, com les de l’Ajuntament d’Oslo

Estudià a la Universitat d’Oslo i fou professor d’història de l’Institut Nobel noruec 1890-1909, a més de dirigir-ne la institució entre el 1901 i el 1909 Fou el delegat de Noruega a la Conferència Internacional per la Pau celebrada a la Haia 1907 i el representant noruec a la Societat de Nacions El 1921 li fou concedit el premi Nobel de la pau per la seva intensa tasca a favor del desarmament internacional, premi que compartí amb Karl H Branting

Estudià a la Universitat d’Oslo, on treballà fins el 1933 sota la direcció de Ragnar Frisch i, després d’una estada als EUA, hi fou professor de 1948 a 1979 Dedicat a l’econometria, elaborà mètodes matemàtics per a la predicció econòmica, entre els quals destaca el principi que porta el seu nom sobre la relació lineal exacta entre les dues variables d’un model econòmic de dues equacions en funció d’una tercera variable Entre les seves obres destaquen The Probability Approach in Econometrics 1944 i Study on the Theory of Economic Evolution 1954 Premi Nobel d’economia 1989

Estudià a Copenhaguen i a París 1892, on rebé la influència del seu mestre A Rodin Tornà al seu país, on feu obres d’encàrrec, entre les quals alguns monuments a Beethoven, i començà a pensar el conjunt monumental que creà al Park Frogner d’Oslo, que provocà múltiples polèmiques 1908 Aquest conjunt consisteix en nombroses escultures, en grups o individuals, que tenen com a monument central un monòlit, a base de figures d’homes i dones nus enllaçats d’una manera que recorda l’escultura dels temples hindús, la dels vikings i dels romans, fets a la manera acadèmica i que revelen una…

Catedràtic a la Universitat d’Oslo i doctorat a l’École d’Hautes Études en Sciences Sociales de París el 1976 Dugué a terme treball de camp a l’Equador, l’Argentina i Zàmbia i centrà els seus estudis principalment en àmbits relacionats amb la cultura popular, com ara el futbol, el polo i altres esports, i també aspectes vinculats amb la construcció de la identitat masculina i el canvi cultural Entre les seves obres destaquen Sport, dance and embodied identities 2003 i Masculinidades fútbol, polo y tango en Argentina 2003 Fou el primer secretari de l’European Association of Social…

Edità els poemes de l' Edda 1867, sostingué amb rigor científic l’origen de les sagues a Estudier over de nordiske gude- og heltesangs oprindelse ‘Estudis sobre l’origen de les llegendes divines i heroiques del nord’, 1881-89 i, amb Magnus Olsen, desxifrà una collecció d’antigues inscripcions rúniques de Noruega i l’edità 1891-94

Graduat el 1949 per l’Escola d’Oslo d’arquitectura, fou professor d’aquesta universitat de 1971 a 1995 La seva obra, fortament vinculada al paisatge nòrdic, esdevé una reflexió sobre el temps i la natura, tot cercant la intemporalitat, evitant la nostàlgia del passat Això es mostra a través de l’ús que fa dels materials, de la tecnologia i de la geometria Realitzà els pavellons per a l’Exposició Universal de Brusselles 1958 i per a la Biennal de Venècia 1962, pels quals fou premiat A Noruega construí el museu de Hamar 1968-88, en un entorn històric, el museu de les Glaceres, a…