Arne Dekke Eide Naess

(Slemdal, Akershus, 27 de gener de 1912 — Oslo, 12 de gener de 2009)

Filòsof, activista pel medi ambient i alpinista noruec.

Graduat el 1933 a la Universitat d’Oslo, amplià estudis a París i Viena, on entrà en contacte amb el neopositivisme del cercle de Viena i on es doctorà el 1936. Posteriorment fou professor de filosofia a la Universitat d’Oslo de 1939 a 1940 i hi fou el capdavanter d’un grup de filòsofs afí en interessos i mètodes a la filosofia analítica. Des d’aquesta posició, el seu pensament evolucionà vers un escepticisme holístic influït per Baruch de Spinoza. L’èmfasi en les interconnexions com a element constitutiu essencial de la realitat el portà a interessar-se per l’ecologia i a desenvolupar el concepte d’ecologia profunda, que afirmava la igualtat dels organismes a partir de la seva interdependència i propugnava una ètica conseqüent amb aquesta noció. Fou un pioner de l’ecologisme: fou militant del Partit Verd i president de la secció noruega de Greenpeace (1988).

Publicà en noruec, anglès, alemany, entre altres Interpretation and Preciseness (1953), Communication and Argument (1966), Freedom, Emotion and Self-Subsistence (1975), Ecology, Community and Lifestyle (1989) i Life’s Philosophy: Reason and Feeling in a Deeper World (2002). A banda, durant la Segona Guerra Mundial participà en la resistència antinazi. Rebé, entre d’altres, els premis Sonning (1977), Nansen (1983) i l’orde de sant Olaf (2005). Fou també un destacat alpinista, i entre les seves ascensions destaca el Tirich Mir (1950), de 7.690 m d’altitud al capdavant d’una expedició noruega.