Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
Girolamo Fracastoro
Literatura italiana
Filosofia
Metge i humanista italià.
Estudià a Pàdua, fou metge a Verona, i Pau III el nomenà metge del concili de Trento És autor del poema llatí Syphilis sive de morbo gallico 1530, on descriu la sífilis venèria i li dóna nom També escriví, entre altres obres, De contagione et contagiosis morbis 1540, on explica els mecanismes del contagi per mitjà de gèrmens vius, i De sympathia et antipathia rerum 1545
Il Romano
Pintura
Nom amb què és conegut Girolamo Romani, pintor italià.
Autor de la Pala de Santa Justina 1513, Museo Civico, Pàdua, on mostra la seva formació llombarda i la influència del Ticià, treballà principalment a Brescia, a Cremona 1519-20, frescs de la Passió, a la catedral i a Trento 1531-32, frescs del Castello del Buon Consiglio Una execució àgil i esbossada i un progressiu expressionisme són les característiques definitòries del seu estil
Pietro Sforza Pallavicino
Literatura
Cristianisme
Literat i prelat.
Fou nomenat cardenal el 1659 per Alexandre VII Escriví nombroses i notables obres literàries, filosòfiques, teològiques i històriques Però la que li donà més fama fou la Istoria del concilio di Trento 1664, que, escrita amb intenció obertament apologètica per refutar l’obra anàloga de Paolo Sarpi, té un caràcter més polèmic que històric, no obstant la recerca acurada i diligent de les fonts
vanitas
Art
Nom donat a les natures mortes, amb figures o sense, que reflecteixen, mitjançant un simbolisme d’objectes, la dialèctica entre vida (diners, vestits, càrrecs, llibres) i mort (rellotge, calavera, etc).
Utilitzades com a propaganda de les idees contrareformistes de Trento, van adreçades als sentiments més que no pas a la raó Foren conreades primordialment pels pintors castellans i andalusos de la segona generació del s XVII Cal destacar, per la qualitat, els quadres de Valdés Leal per a l’Hospital de la Caridad de Sevilla 1672 i el magnífic Somni del cavaller de Pereda 1655, Academia de San Fernando, Madrid
llibre parroquial
Dret canònic
Llibre on es registren els bateigs, matrimonis i enterraments de cada parròquia.
Creat pel concili de Trento, és el precedent civil Malgrat el seu caràcter parcial i la desaparició o deficient conservació en molts casos, constitueix la font de dades demogràfiques més important per als períodes preestadístics a Europa La seva explotació ha permès un gran desenvolupament de la demografia històrica, sobretot després de la creació de tècniques específiques com la reconstrucció de famílies , ideada pel demògraf francès Louis Henry
llibre d’òbits
Dret canònic
Llibre on hom enregistra les defuncions dels membres de les parròquies.
Hi ha alguns llibres d’òbits o enterraments, com els de la catedral de Vic, que s’iniciaren el 1348 o abans del concili de Trento Però fou aquest concili 1563 el que obligà tots els rectors a tenir aquest llibre, que, juntament amb el de baptismes i de casaments, és anomenat llibre de sagraments , car hi consta si els difunts han rebut el viàtic o l’extremunció
Benet Mollà i Bonet
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Contrari a la revolució del 1868, s’afilià després al carlisme, dirigí El Alicantino 1889 i La Libertad Regional 1897 Presentà a un congrés antimaçònic de Trento la memòria Los funcionarios públicos afiliados a la masonería y su repercusión Publicà Lucentum 1884, El virrey marqués de Cerralbo 1907 i, en collaboració amb Milego i Galdó, Alicantinos ilustres 1889 Deixà manuscrit un estudi sobre Escritores y artistas de la provincia de Alicante
Gaspar Jofré de Borja-Llançol de Romaní i Calataiud
Cristianisme
Bisbe de Sogorb (1530-56).
Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada El 1520 el capítol de València l’elegí arquebisbe, però l’elecció no fou acceptada ni per Lleó X ni per Carles V Bisbe de Sogorb, residí normalment a València i fou un dels personatges de la cort de la reina Germana de Foix Assistí al concili de Trento 1551-52, però la seva manca de salut l’obligà a tornar a València
Joan Baptista Burgos
Cristianisme
Teòleg augustinià.
Fou catedràtic de teologia a les Universitats de Lleida i de València Fou provincial de l’orde a la corona catalanoaragonesa 1548 Assistí 1562 a la tercera fase del concili de Trento, on intervingué en tres congregacions generals, i predicà als pares conciliars l’advent del 1562 El sermó que hi pronuncià fou publicat a Bolonya 1563 amb el títol De quatuor extirpandarum omnium haeresum praecipuis remediis , i també a Lovaina 1567 i a París
Pau III
Cristianisme
Nom que prengué Alessandro Farnese en esdevenir papa (1534-49).
Procurà de mantenir-se neutral en les lluites territorials italianes, tot i que desautoritzà la política irenista de Carles V i els seus colloquis de religió amb els luterans Nomenà una comissió cardenalícia per a la reforma de la Cúria, afavorí els ordes reformats —aprovà la Companyia de Jesús—, i convocà el concili de Trento 1545 Confià a Miquel Àngel la decoració de la Capella Sixtina i erigí la Universitat de Messina 1548
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina