Resultats de la cerca

Entre el 1956 i el 1967 treballà a l’agència France-Press a París i fou corresponsal de Cambio 16 , revista a la qual s’incorporà en retornar a Espanya El 1987 promogué el suplement en català de la revista, Setze , així com el setmanari Set Dies , convertit posteriorment en suplement del diari El Observador Passà posteriorment a El Mundo i fou conseller editorial d' El Mundo de Catalunya Expert en gastronomia, impulsà diverses revistes sobre el tema i publicà, entre d’altres, Cuando sólo nos queda la comida 1980, Jabalí 1983 i la novella El desnudo seductor 1989

La rebellió expressada als primers llibres — Versos y oraciones del caminante 1920 i 1929 i Drop a star 1933 — es radicalitzà en els que són producte de la guerra civil i l’exili El payaso de las bofetadas 1938, El hacha 1939, Español del éxodo y del llanto 1939, El gran responsable 1940, Ganarás la luz 1943 A aquestes obres i a les posteriors — Antología rota 1947, Llamadme publicano 1950, El ciervo 1954, Belleza cruel 1958 i Oh este viejo y solo violín 1968 — , el seu desig de justícia i llibertat és expressat amb un llenguatge apassionat, influït per Whitman

Vinculat als grups del teatre independent com el TU de Múrcia, Cátaro, Tábano Ditirambo o El Búho, amb els quals estrena les seves obres Destaquen la corrosiva farsa El adiós del mariscal 1968, la sátira Post mortem 1969 o els Ejercicios para equilibristas , estrenada al Centro Dramático Nacional el 1980 amb escenografia d’Ops i direcció de Juan Margallo Assajà la creació collectiva a El Fernando 1972, escrita amb set autors més, o Como reses , en collaboració amb Jerónimo López Mozo premi Carlos Arniches 1979 Després s’ha dedicat al teatre infantil i a espectacles d’animació com La fiesta de…

Vinculat al moviment Fluxus, treballà en composicions musicals i les seves partitures estan escrites amb paraules les instruccions són tan inespecífiques que l’intèrpret té una llibertat d’actuació absoluta L’any 1966 creà juntament amb Robert Filliou un centre a Villefranche-sur-Mer anomenat La Cédille qui sourit El 1964 presentà a la Fluhall/Fluxshop de Nova York 1964 la peça Solo for Violin La seva obra Symphony No 3, Fluxversion I fou dirigida per Le Monte Young al Carnegie Recital Hall de Nova York Fou present a l’exposició "50 anys" Documenta 1955-2005, al Kunsthalle Fridericianum,…

Net de l’escriptor Gonzalo Torrente Ballester i fill del pintor Juan Giralt, estudià filosofia a la Universidad Autónoma de Madrid El seu primer llibre fou un reculle de contes, Entiéndame 1995, i ja amb el segon, París 1999, aconseguí el premi Herralde Posteriorment publicà la novella curta Nada sucede solo 1999, premi Modest Furest i Roca, la novella Los seres felices 2005 i Tiempo de vida 2010, assaig sobre la relació amb el seu pare que l’any següent li valgué el Premio Nacional de Narrativa Collaborador del suplement cultural Babelia del diari El País , el 2011 publicà El final del amor…

A Atenes, durant la monarquia primitiva, l’arcont epònim i l’arcont polemarc formaven un triumvirat vitalici amb el rei basileu Amb l’expulsió dels reis, el nombre dels arconts ascendí a nou, i llur gestió durava un any a partir del 680 aC L’elecció dels arconts era reglamentada per l’areòpag, al qual s’integraven en acabar llur mandat Les lleis de Soló marcaven que només podien ésser elegits arconts els ciutadans de les dues classes socials més altes El 487, la reforma de Temístocles bandejà el procediment electiu, i els arconts foren designats per sort entre candidats de les…

S'inicià de molt jove en orquestres semiprofessionals i treballà també com a músic en publicitat El 1987 debutà amb El profeta basat en els poemes de Khalil Gibran Ja sota el seu nom artístic edità Esa chica es mía 1989, Sintiéndonos la piel 1991, Adivina 1992, Sólo para ti 1993, Cuerpo a cuerpo 1995, Historias normales 1998, Nueva vida 2000, De otro color 2003, Todo lo que quieres 2005 i A buena hora 2008, àlbums en els quals conrea un pop romàntic amb el qual ha aconseguit un gran èxit de públic Tret d’algunes cançons, la seva producció és exclusivament en castellà Ha rebut nombrosos premis…

De jove participà en un quartet de jazz i formà una parella de pallassos Més tard estudià a l’escola de Jacques Lecocq Treballà al Piccolo Teatro de Milà —per formar una escola de mim— i a les companyies de Dario Fo A més d’espectacles del tipus one man show és autor, entre d’altres, de Teatre de Màscares i Moviment amb Cee Booth, 1969, Lavora, lavora che domani e domenica 1972, Síndola, Opera solo amb Philipe Capdenat, 1975 i El mosquit ditiràmbic A Catalunya ha presentat El bufó 1977, que recull experiències anteriors, L’aperitiu amb Carles Santos, 1979, Dansa per a un moment de silenci…

Es tenen molt poques notícies de la seva vida Sembla que pertanyia a l’aristocràcia i que, en arribar al poder la classe burgesa, es dedicà a escriure un llibre d’elegies, adreçades al seu amic Cirnus, al qual volia inculcar els principis i l’ideal aristocràtics contra la nova classe que havia assolit el poder Se li ha atribuït un recull de poemes —dividit en dos llibres i format per mil quatre-cents versos—, que palesen un fort ressentiment i que recorden els versos de Soló, Mimnerm i Tirteu ja que, en ocasions, són recollits literalment Això ha fet pensar que l’obra de Teognis…

Format al Centro Universitario de Estudios Cinematográficos de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, s’inicià els anys vuitanta amb diversos curtmetratges, i posteriorment en sèries de televisió Debutà el 1991 amb el llargmetratge Sólo con tu pareja , que obtingué reconeixement internacional Passà aleshores al cinema nord-americà amb  A Little Princess 1995 i  Great Expectations 1998, i retornà al cinema mexicà amb Y tu mamá también 2001 Posteriorment rodà Harry Potter and the Prisoner of Azkaban 2004, Children of Men 2006 i Gravity 2013, guardonada amb set premis Oscar l’any 2014…