Resultats de la cerca
Es mostren 588 resultats
Antoni Miró
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador de moda i empresari.
S'inicià en la sastreria familiar i l’any 1968 obrí la primera botiga, Groc, que venia peces dissenyades per ell El 1976 creà una marca pròpia, Antoni Miró, per a home i dona, amb la qual els seus models aconseguiren una àmplia difusió internacional L’any 1986 fundà Antoni Miró SA, i el 1990, amb Hermenegildo Zegna, la Societat Internacional Antoni Miró, SL Realitzà desfilades per tot el món i dissenyà vestuaris per encàrrec, com ara el de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i el dels films d’alguns directors, com Bigas Luna Caniche , 1979 Des de la meitat dels anys noranta,…
Josep Maria Carandell i Robusté
Literatura catalana
Escriptor, germà de Lluís Carandell i Robusté.
Estudià a Barcelona i després a Hamburg i Munic Residí a Alemanya i també al Japó Fou professor de literatura dramàtica a l’Institut del Teatre La seva obra, majoritàriament escrita en castellà, se centrà en l’assaig de divulgació, en especial de temes culturals i sociològics alemanys Peter Weiss, Poesía y verdad 1968, Las comunas Alternativa a la familia 1972 i Hermann Hesse y su obra 1977 Escriví poesia Vísperas de San Juan 1978 teatre en català La cançó de les balances 1977, Violeta 1980 i A les 20h futbol 1980 i diversos llibres sobre la ciutat de Barcelona Guía secreta de Barcelona…
,
Piazzola sul Brenta
Ciutat
Ciutat de la província de Pàdua, al Vèneto, Itàlia.
Fàbriques de jute i seda Estació ferroviària Gaudí d’una gran importància cultural als s XV-XVII, en poder de la família Contarini
Micerí
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Miceri.png)
Tríada de Micerí, grup format pel faraó Micerí la deessa Hathor (esquerra) i la divinitat del nomós de Cinòpolis
Història
Sisè faraó de la dinastia IV (~2533-2505 a C).
Bastí la tercera piràmide, la més petita, del grup de Gizeh Gaudí, sembla, d’una bona reputació, a diferència de Kheops i Kefren
trabeata
Teatre
Dit d’una varietat de la comèdia togata, que prengué el nom de la tràbea, indumentària pròpia dels cavallers, personatges principals d’aquestes obres.
En llatí s’anomenà fabula trabeata D’ambient burgès i caràcter còmic— sense caure, però, en la grolleria—, gaudí d’una vida molt limitada
Giulio Clovio
Pintura
Nom amb el qual és conegut Jurai Glovicič, pintor croat actiu a Itàlia.
Hàbil miniaturista, s’inspirà en models de Miquel Àngel i de Rafael Gaudí d’una gran anomenada en el seu temps i fou protector d’El Greco a Roma
Epimènides de Creta
Filosofia
Literatura
Poeta i filòsof grec.
Gaudí d’un gran renom en el seu temps, i hom el considera un dels fundadors de l’ orfisme En diverses llegendes figura el seu nom entre els dels Set Savis
Josep Maria Argemí i Fontanet
Indústria tèxtil
Cinematografia
Enginyer tèxtil, productor i director cinematogràfic.
El 1955 creà la firma productora ECA Edicions Cinematogràfiques Argemí que finançà alguns títols d’interès per llur contingut social El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí , que fou guardonat en diverses ocasions
cripta
cripta romànica de la parròquia de Sant Andreu d’Oristà
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció arquitectònica subterrània, generalment sota el presbiteri de les esglésies, a fi d’acollir-hi la tomba o les relíquies d’un sant; també pot tenir una finalitat simplement estructural.
El seu pla determina sovint el de l’església superior A l’antiga Roma era tot soterrani d’una casa o d’un temple, però les primeres criptes pròpiament dites són les que hi ha en algunes basíliques paleocristianes La cripta assolí el màxim desenvolupament en l’art preromànic, el romànic i el gòtic Als Països Catalans n'hi ha precedents, com la paleocristiana dita cripta dels Arcosolis de la necròpoli de Tarragona En són especialment remarcables les preromàniques de Sant Miquel de Terrassa —de planta trilobada—, de Sant Pere de Rodes i de Cuixà, sostinguda per un pilar central robust Dins el…
Joan Antoni García i Bayona
![](/sites/default/files/media/ANUARIS/2017_087b.jpg)
Juan Antonio Bayona
Cinematografia
Director cinematogràfic, conegut amb el nom de Juan Antonio Bayona.
Estudià a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya ESCAC i començà la seva activitat professional amb anuncis de televisió i videoclips Dirigí també els curtmetratges Mis vacaciones 1999 i El hombre esponja 2002 Amb el seu primer llargmetratge, el film de terror El orfanato 2007, obtingué un premi Goya al millor director novell l’any 2008 El 2012 estrenà Lo imposible , ambientada en el tsunami del sud-est asiàtic del 2004 i, inscrita en el gènere de pellícules de catàstrofes, que aconseguí un gran ressò internacional fou nominada a l’Oscar 2013 i guanyà cinc premis Goya, un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina