Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Gaspar Espuña i Berga
Economia
Empresari.
A onze anys entrà al seminari de Girona, i es llicencià en filosofia i teologia a Roma, on s’ordenà sacerdot A banda, obtingué també la llicenciatura en ciències polítiques per la Universitat de Ginebra Vicari a la Bisbal d’Empordà, a Canet de Mar i a Calella de Mar, el 1969 se secularitzà per fundar el Centre d’Estudis Tècnics Turístics CETT, dedicat a la formació d’empresaris en el sector turístic, que es diversificà i s’amplià a altres branques Destaquen l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT i l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, amb prop de 2000 alumnes i uns 300…
Josep Ricart i Soler
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, educador.
Biografia Ingressà a l’Escola Pia el 18 de setembre de 1892 i, acabat el noviciat, hi professà el 19 d’agost de 1894 Començà els estudis de la carrera eclesiàstica a Iratxe Navarra, però als dos anys emmalaltí i fou enviat a Vilanova i la Geltrú per refer-se mentre continuava privadament els estudis El 1900 acabà els estudis i restà a la mateixa casa ensenyant llengües espanyola, llatina i francesa, a més de ciències naturals i psicologia El 1908 fou destinat a Mataró i al curs següent 1909-10 s’encarregà de les classes nocturnes als obrers al mateix temps feia de prefecte de les escoles…
Francesc Marsà i Gómez
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, exercí diversos càrrecs docents en aquesta mateixa universitat adjunt de gramàtica general i crítica literària 1959-72, agregat numerari de llengua espanyola 1972-75 i, finalment, catedràtic de gramàtica general i crítica literària des del 1975 Fou secretari general de la Universitat de Barcelona i secretari de la facultat de filosofia i lletres dirigí el Collegi Major de Medicina de la Santa Creu i Sant Pau, i l’Institut d’Ensenyament Mitjà i Professional de Calella També fou professor titular i secretari dels…
Festival Jardins de Cap Roig
© Festival de Cap Roig / Jose Irun
Música
Mostra de música, dansa i teatre celebrada als Jardins de Cap Roig (Calella de Palafrugell) des del 2001.
Nasqué com a evolució del Festival d’Estiu de Caixa de Girona, que tenia lloc en el mateix espai L’estiu del 2001 establí un auditori per a 1500 persones i estrenà la primera edició amb l’actuació de Josep Carreras En els anys següents, el Festival mostrà una voluntat de captar grans figures internacionals i fer compatible el prestigi i la comercialitat El 2005 acollí Diana Ross, i el 2006, Bob Dylan En l’edició del 2007 hi actuaren figures com Liza Minnelli, Paul Anka, Joan Baez i el tàndem integrat per Elvis Costello i el pianista Allen Toussaint El 2008 hi actuaren Caetano Veloso i Franco…
Eduardo Galeano
© Donostia Kultura
Literatura
Nom amb el qual és conegut l’historiador, periodista, narrador i assagista uruguaià Eduardo Germán Hughes Galeano.
A només tretze anys començà a collaborar a la premsa de Montevideo com a caricaturista Entre d'altres, en publicà al diari El Sol , amb les seves caricatures Fou cap de redacció del setmanari Marcha 1960-64 i director del diari Época 1964 Fou empresonat a l’Uruguai i a l’Argentina per les seves idees polítiques d’esquerra, i visqué exiliat a Espanya des del 1975 fins al 1985, anys que residí a Calella i publicà Conversaciones con Raimon 1977 En tornar a l'Uruguai fundà una editorial i retornà a l'activitat de columnista És autor d’una nombrosa i variada bibliografia La seva…
Joan Serra i Melgosa
Pintura
Pintor.
Fill del mestre d’escola i dibuixant Ramon Serra i Prenafeta Lleida 1865 — Barcelona 1937 Ingressà a la Llotja de Barcelona, on rebé el mestratge de FLabarta i conegué els altres futurs membres del grup Els Evolucionistes , amb els quals exposà el 1918 Treballà al taller d’escenografia de Josep Castells Participà en diverses collectives amb els seus companys de grup i féu alguns intensos autoretrats, natures mortes i paisatges, en tons terrosos i un estil nerviós però dominat per un rigor constructiu d’arrel cézanniana Més de dos anys a la guerra d’Àfrica partiren la seva carrera 1921-24 El…
Santa Margarida
Caseria
Caseria del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), al SE de la vila, prop del camí a Calella de Palafrugell.
El nucli principal és format per un grup de masies, amb dues torres de defensa, centrades per l’antic mas de Santa Margarida , de la família Borrull s XV, remences, un membre de la qual rebé de Ferran II el privilegi de generositat Passà per enllaç al s XVIII als Veí
Sant Cebrià de Vallalta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat als vessants meridionals del massís del Montnegre, al seu sector oriental, a la vall mitjana de la riera de Vallalta o de Sant Pol, a la qual desguassen alguns torrents afluents.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Cebrià de Vallalta limita amb els termes de Tordera NE, Pineda i Calella E, Sant Pol de Mar S, Canet SW i Sant Iscle de Vallalta W La carena de la serra de Montnegre, al N, fa de límit amb el terme de Tordera, des del turó de Ca n’Alomar 701 m, gairebé a tocar amb el terme vallesà de Sant Celoni, fins al turó de la Grimola 648 m El territori perd altitud de N a S i de la carena muntanyosa davallen torrents que van a desembocar per l’esquerra a la riera de Sant Pol, com el sot de Vallfogona o riera de Sallent o les rieres de Mates…
Santa Maria del Socors
Convent
Convent augustinià del municipi de Pineda de Mar (Maresme), al límit amb el de Calella; fou fundat el 1700 pels caputxins.
Palafrugell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat a la costa (al sector central i més característic de la Costa Brava), accidentat pels contraforts de les Gavarres i pel massís de Begur, entre els quals es forma l’anomenat passadís de Palafrugell, que comunica l’Empordanet amb el port de Palamós.
Situació i presentació Limita a l’E i al SE amb la mar, al N amb Begur, Regencós i Torrent, a l’W amb Vulpellac i al S amb Mont-ras El municipi comprèn, a més de la vila de Palafrugell, cap del terme, el poble rural de Llofriu, els poblats marítims de Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu, els antics veïnats de Santa Margarida i Ermedàs, el santuari de Sant Sebastià de la Guarda i altres veïnats, ravals, urbanitzacions modernes i masies escampades Les grafies més antigues, que es remunten a l’any 988, demostren que el topònim Palafrugell deriva d’un primitiu Palacio Fregellis , essent…