Resultats de la cerca

Alguns formularis de notaries i cúries catalanes conservats dels s XIII-XVIII són generalment transcripcions de documents, presos de texts notarials i judicials, que hom considerava com a modèlics i ordenats normalment per l’ordre alfabètic de cada institució jurídica a la qual feien referència, sota el títol corresponent a cadascuna d’elles

Començà a entrar en servei al febrer del 2008 i fou oficialment inaugurada el 2 de maig de 2009 Ocupa una superfície construïda total de 232368 m 2 als terrenys on hi havia hagut l’antiga caserna de Lepant Consta de vuit edificis de diferents dimensions, grandàries i colors, sis dels quals estan destinats a usos pròpiament judicials corresponents als jutjats d’instrucció i família, els jutjats penals, els jutjats civils, la fiscalia, l’Institut de Medicina Legal i els jutjats de l’Hospitalet de Llobregat, i els altres dos, a usos empresarials i comercials Fins aleshores aquests…

L’apellació dóna lloc a un nou estudi i decisió de l’afer, tot tenint en compte les actuacions del plet inicial, així com les noves allegacions —escrites o verbals— de les parts per regla general, però, no hi pot haver pràctica de noves proves ni admissió de nous documents L’apellació pressuposa una estructuració jerarquitzada dels òrgans judicials, que forma graus o instàncies En els procediments administratius l’equivalent a l’apellació és l' alçada , molt emprat també en els judicials amb el mateix sentit

És dividida en 5 partits judicials i 67 municipis 2001 Sovint sota el nom tradicional de Mallorca, aquest territori constituí una unitat en les diferents divisions administratives de l’Estat espanyol efectuades al començament del s XIX, a partir de l’annexió definitiva de Menorca 1802 departament el 1809, prefectura el 1810, províncies el 1812, el 1822 i el 1833 Els partits judicials foren creats el 1834 a més dels cinc actuals, hi hagué el de Ciutadella fins el 1849, que fou incorporat al de Maó

Així, el deure de socórrer tota persona desemparada i en perill manifest, l’omissió del qual ocasiona el delicte d’omissió de socors el deure de cobrir les necessitats mínimes dels parents pobres o deure d'aliments també, el deure de prestar-se auxili mútuament els òrgans judicials auxili judicial , quan un jutge es veu obligat a donar realització a un acte en el terreny de la jurisdicció d’un altre jutge Igualment, les altres autoritats no judicials tenen el deure d’auxiliar aquells L’omissió del deure d’auxili entre autoritats suposa el delicte específic d'…

Constitueix també la demarcació que hom pren com a base per a la distribució dels diputats provincials en proporció al nombre d’habitants Els partits judicials es crearen l’any 1834, en cessar els alcaides ordinaris en l’exercici del poder judicial Aleshores, als Països Catalans hi havia 85 partits judicials, a més dels fragments d’uns altres 5 amb el cap de partit situat a Aragó o a Múrcia Durant 130 anys els canvis foren petits algunes supressions com Ciutadella, incorporada a Maó, o Vila-real a Castelló de la Plana, addicions com Sabadell, desdoblat de Terrassa, o Villena, que ho fou d’…

És dividida en tres partits judicials i 143 municipis 1981 El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de Castelló de la Plana, la més al N de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana , incloses, però, les viles d’Almenara, al S, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes Amb la reacció absolutista del 1823, aquesta divisió fou abolida, i, el 1833…

Resten dels gaons nombrosos dictàmens judicials, escrits teològics i de gramàtica, pregàries i himnes

Aquests tinents de corregidors foren establerts a la capital del corregiment i sovint també a d’altres viles o ciutats de la mateixa demarcació Al Principat coincidien generalment amb les capitals de les vegueries o sotsvegueries suprimides, tant si havien esdevingut capital del corregiment com si no A diferència dels corregidors, sovint militars i gairebé sempre forasters, els alcaldes majors eren lletrats sense excepció i canalitzaren, especialment a partir de mitjan s XVIII, que estigueren a mans de gent del país, les aspiracions polítiques de les classes dirigents catalanes Tant els…