Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
tapar-se
No poder-se empassar res, com si hom tingués obstruït l’esòfag.
bastó
Prehistòria
Instrument prehistòric d’os o de banya, amb un forat o dos cap a un dels extrems, sovint decorat amb incisions representant motius geomètrics o animals.
És exclusiu del Paleolític superior, sobretot del Magdalenià Hom no sap si servia de propulsor, de percutor o per a altres feines però tanmateix no sembla pas que tingués el valor simbòlic que el nom actual deixa entendre
Partido Social Revolucionario
Partit polític
Partit fundat a Madrid al juny de 1931, arran d’una escissió del Partido Republicano Radical Socialista Español que liderà José Antonio Balbontín.
Encara que en les eleccions al Parlament de Catalunya 1932 es presentà una candidatura d’Aliança d’Extremes Esquerres amb el Partit Social Revolucionari, Balbontín se’n desentengué i no consta que tingués cap organització a Catalunya Al febrer de 1933 s’incorporà al PCE
Amuli
Història
Rei llegendari d’Alba Longa.
Destronà el seu germà Numitor, matà el seu fill i obligà la seva filla Rea Sílvia a ingressar al collegi de les vestals perquè no tingués descendència Però Ròmul i Rem, fills d’aquesta i de Mart, el mataren i tornaren el tron a llur avi Numitor
carta de ciutadanatge
Història
A la baixa edat mitjana, document pel qual el foraster a una ciutat passava a ésser-ne considerat ciutadà, amb tots els avantatges i les càrregues corresponents.
A Barcelona, en un principi segle XIII, fou atorgat pel rei, però aquesta facultat passà aviat a mans dels consellers Calia que el sollicitant fes almenys un any i un dia que residís a la ciutat, que tingués casa oberta, contribuís a les càrregues municipals i fos lliure de remença
Concentración Federal
Partit polític
Partit constituït a Barcelona a l’agost de 1934 per Joaquim Borrell com a Partido de Concentración Social.
Al setembre de 1935 acordà el canvi de nom pel de Partido de Concentración Federal La Junta Nacional era presidida per Juan Bonavía la Junta Regional, per Ramón Roura i la de l’en-titat barcelonina, per Lorenzo Gil No consta que tingués connexió amb capdels partits i sectors del federalisme ca-talà
Fotí
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor grec.
Deixeble de Marcel d’Ancira i bisbe de Sírmium ~343, fou condemnat per les seves doctrines cristològiques i trinitàries negà que el Verb tingués una subsistència personal al sínode d’Antioquia 344 Condemnat novament a Milà 347 i a Sírmium 351, fou destituït i exiliat Les seves obres Contra Gentes i Ad Valentinianum no s’han conservat
Francesc Basset
Història del dret
Jurista, germà de Pere Basset, també jurista, la línia política del qual seguí.
Fou fiscal en el procés contra el comte Jaume d’Urgell 1413 i diputat de la generalitat de Catalunya pel braç reial 1416-1419 La generalitat li encarregà que, amb Narcís de Santdionís, tingués cura de la revisió i la correcció de la primera compilació dels usatges i constitucions de Catalunya i de la traducció que n'havien fet Jaume Callís i Bonanat Pera
Alois Hába
Música
Compositor txec.
És autor d’un cèlebre sistema d’escriptura on emprava microintervals quarts, sisens i dotzens de to Capdavanter de l’atematisme musical, escriví obres de grans dimensions sense que el material temàtic tingués cap funció estructural Deixà 14 quartets basats en diferents sistemes 1920-64 i les òperes Die Mutter ‘La Mare’, 1931 i Nová země ‘Nova terra’, 1935 El seu germà, Karel Hába Vizovice 1898— Praga 1972, fou també compositor i violinista
Guillem I de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (947-975), fill de Miró I i de Gemona.
Governà amb el seu pare, almenys des del 947 Després ho féu amb el seu cosí germà Ramon II i, a continuació, amb els fills d’aquest, Unifred II, Arnau I i Toda I, i la vídua Garsenda de Fesenzac Com el seu pare, sembla haver-se encarregat especialment de la Ribagorça oriental Féu donacions a Lavaix 962 i a Ovarra 975 No se sap que es casés ni que tingués successió