Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
porxo
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cobert format per tres parets i teulada que permet d’aixoplugar-s’hi o d’aixoplugar-hi vehicles, eines, bestiar, etc.
Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó
Indústria tèxtil
Associació d’industrials cotoners catalans creada a Barcelona el 1799 amb finalitats proteccionistes i de repressió del contraban.
L’oposició de la junta de comerç impedí 1806 que en fossin aprovats els estatuts, i hagué d’aixoplugar-se darrere l’antiga Companyia de Filats de Cotó, situació semiclandestina, de la qual intentà de sortir el 1821 adoptant el nom de Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, presidida per Erasme de Janer i de Gònima, sense assolir el reconeixement del govern constitucional, però sí el de les autoritats locals El 1826, Magí Coromines la reorganitzà i n’obtingué l’aprovació del govern de Ferran VII, interessat a congraciar-se amb els liberals catalans de…
abrigall
Porxada o lloc cobert per a aixoplugar-s’hi de nit o en dia de mal temps.
tenda
Tenda de campanya
Etnografia
Esport
Excursionisme
Envelat portàtil, fàcilment desmuntable, consistent en un dosser de lona, de tela, de pell, de canyes, etc., que hom estén sobre una carcassa de pals clavats a terra.
De forma molt variable, és una de les formes d’habitació dels nòmades i seminòmades eventualment també és usada amb finalitats militars i excursionistes La tenda cònica tipi és pròpia de les regions subpolars Lapònia, Grenlàndia, N de Sibèria i d’Amèrica i serveix d’allotjament d’estiu en les parts més septentrionals del globus Un altre tipus és el dels tuàregs, composta de faixes o tires de pell adobada empastada d’argila collocades sobre uns pals de fusta i un travesser s’estén des de la zona sudanesa fins a Pequín La tenda àrab sol ésser rectangular, coberta amb faixes amples de llana…
refugi
Refugi de Niu d'Àliga, a Tosa d’Alp
© Laura Martínez Ajona
Construcció i obres públiques
Esport
Excursionisme
Edifici construït a muntanya per tal que els excursionistes, els alpinistes i altres persones que hi passen puguin fer-hi nit, aixoplugar-s’hi, etc.
L’auge de l’excursionisme català, a la darreria del segle XIX, feu que hom construís refugis a les zones muntanyoses dels Països Catalans, similars als existents a la zona dels Alps El primer refugi erigit fou el xalet dels Cortalets, al Canigó Conflent, a 2200 m d’alt Seguiren el d’Ulldeter, construït pel Club Excursionista de Catalunya al circ de Morenç, a 2260 m alt 1909 el de la Renclusa, al massís de la Maladeta 2145 m, ideat per J Soler i Santaló i erigit el 1916 el xalet de la Molina Baixa Cerdanya 1925, que obrí un nou camp a l’esquí, com també el Cèsar August Torras, del prat d’…
absis
Esport
Excursionisme
A les tendes de campanya, part oposada a l’entrada, de forma poligonal o semicircular, utilitzada habitualment per a aixoplugar-hi les motxilles, els estris i les eines d’acampada.
encerat
Indústria tèxtil
Teixit impregnat amb cera o amb una mescla de quitrà emprat sobretot per a aixoplugar mercaderies emmagatzemades a l’aire lliure, tapar embarcacions i, en general, com a cobertor contra la pluja i la intempèrie.
pal·li
Cristianisme
Dosser sostingut amb quatre o més vares llargues per a aixoplugar, en les processons, el sacerdot que porta la custòdia o el bisbe en l’entrada a les esglésies o als llocs de la seva jurisdicció.
En alguns llocs també els reis i caps d’estat entraven a les esglésies sota palli És anomenat també tàlem
riurau
Riurau de Constantino, Terrateig
© Carlos Fuster
Etnografia
Edifici de planta baixa, cobert de teula a un o dos vessants, amb arcs a un costat que permeten amplament la ventilació, destinat a aixoplugar-hi els canyissos de la pansa posada a assecar, sia a la nit, sia de dia quan es posa a ploure.
És característic de la Marina, de Pego i Dénia a Benidorm
Unió Catalanista
Partit polític
Plataforma, que es pretenia unitària del catalanisme polític incipient, fundada a Barcelona a l’inici de 1891, i que aixoplugà els nuclis catalanistes sorgits a Catalunya seguidors de les orientacions de la Lliga de Catalunya de Barcelona.
Perdurà fins al final de la Guerra Civil, si bé des de començaments del segle XX tingué un protagonisme polític cada vegada més marginal El seu programa inicial fou el document Bases per a la Constitució Regional Catalana , més conegudes com a “Bases de Manresa”, que foren aprovades en l’assemblea celebrada en aquesta ciutat al març de 1892 Posteriorment, però, alguns dels seus sectors qüestionaren la vigència de molts dels seus punts, com el sufragi corporatiu Els seus orígens han de situar-se el 1889, quan la Lliga de Catalunya promogué una important campanya de mítings contra l’article 15…