Resultats de la cerca
Es mostren 227 resultats
burgundi | burgúndia
Història
Individu pertanyent a un poble germànic que, establert de primer a la regió bàltica, ocupà més tard la part mitjana del Vístula. Al s III els burgundis anaren cap a Occident, i vers el 260 foren rebutjats per Probe.
Ocuparen aleshores el territori comprès entre l’actual Rhön i la Suàbia central, on romangueren fins el 363, que emigraren cap a la Germània El 411 combateren a favor de Joví, però signaren un tractat foedus amb Roma i obtingueren la part de la Gàllia més propera al Rin Trenta anys després els huns els feren emigrar, i s’establiren el 443 al sud del Jura Lluitaren amb els romans contra Àtila i els sueus d’Hispània 456 En tornar, ocuparen els territoris propers a Lió, on fundaren el regne de Borgonya
Alonso de Cartagena
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i humanista castellà.
Fill del convers Pablo de Santa María Fou cronista de Castella, preceptor del futur Enric IV, conseller 1420 de Joan II i bisbe de Burgos 1435-56 Ambaixador 1434 al concili de Basilea, prengué el partit del papa Eugeni IV La seva residència de Burgos esdevingué un cercle humanístic Entre les seves obres es destaquen Defensorium unitatis christianae , a favor dels conversos, Doctrinal de caballeros 1487, Rerum in Hispania gestarum chronicon , Anacephaleosis i les Allegationes en defensa dels drets, a les Canàries, de Castella sobre els de Portugal
monestir Servità
Monestir
Monestir visigòtic fundat vers el 570 per l’abat Donat, que passà a Hispània amb 70 monjos africans.
Tradicionalment hom ha dit que s’establí prop de Xàtiva Costera, i alguns autors l’han confós amb el monestir de Sant Martí, situat al cap de Sant Antoni, prop de Xàtiva Sembla, però, que es trobava dins la diòcesi d’Arcàvica, prop de Conca, car en temps de l’abat Eutropi, successor de Donat, els seus monjos es rebellaren contra l’austeritat de vida que aquest els volgué imposar i fou el bisbe Pere, d’Arcàvica, el qui restablí l’ordre Eutropi 584-610 intervingué en el tercer concili toledà i el 590 fou elegit bisbe de València No es coneixen més notícies d’aquest monestir
Antonio García y Bellido
Arqueologia
Arqueòleg, catedràtic a la Universitat de Madrid i director de l’Instituto de Arqueología Rodrigo Caro de Madrid.
Estudià les colonitzacions Fenicios y carthagineses en Occidente , 1942 Hispania graeca , 1948 i l’art i l’arqueologia ibèrics La Dama de Elche , 1943 La arquitectura entre los iberos , 1945 i altres treballs, on defensà una cronologia molt baixa de la cultura ibèrica, avui poc seguida Posteriorment es dedicà sobretot a l’època romana a la península Ibèrica Esculturas romanas de España y Portugal , 1949 Arte romano , 1955 i féu edicions de divulgació de les fonts escrites, com España y los españoles hace dos mil años según la Geografía de Strabón 1945 i La Península Ibérica en los…
bronze d’Ascoli
Dret romà
Document epigràfic descobert a Roma l’any 1908.
És una placa de bronze que porta escrit el decret del 18 de novembre del 90 aC pel qual el general Gneu Pompeu Estrabó, pare de Pompeu el Gran, concedeix el dret de ciutadania romana als trenta equites hispànics que formaven la turma saluitana per llur comportament, especialment en els combats lliurats a la vora d' Asculum avui Ascoli durant les guerres màrsiques Hi ha una llista amb els noms dels cavallers i llur origen —entre els Pirineus centrals i la vall de l’Ebre—, i és un testimoniatge de l’existència a Hispània d’una clientela pompeiana
Albert Ribera i Lacomba
Arqueologia
Arqueòleg.
Format a la Universitat de València, on es doctorà el 1994, és un destacat especialista en arqueologia urbana Des del 1981 ha estat arqueòleg de l’ajuntament de València, la Secció d’Arqueologia del qual dirigeix des del 2003 De les seves nombroses publicacions, cal esmentar La fundació de València 1998, Las termas romanas de l’Almoina 1999, L’Almoina el nacimiento de la Valencia cristiana 1999, L’Almoina de la fundación a los orígenes del cristianismo 1999, Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno 2000, Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania 2002
Luci Afrani
Història
Militar
General romà, infeudat a Pompeu, que el designà lloctinent seu, el féu elegir cònsol (60 aC) i l’envià a Hispània, en el moment més crític de les lluites civils, com un dels seus legats, amb comandament sobre la Hispània Citerior.
Afrani, juntament amb Petreius, no pogué impedir que Juli Cèsar passés el Pirineu i que els derrotés a la batalla decisiva lliurada al S de Lleida 49 aC Fou també un dels vençuts de Farsàlia i, amb els darrers pompeians, de Tapsa 46 aC Morí després d’aquesta batalla, probablement a les mans dels seus mateixos soldats
Macari Golferichs i Losada
Museologia
Disseny i arts gràfiques
Enginyer de camins, dibuixant i col·leccionista.
Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i collaborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll Reuní una important collecció de teixits coptes que fou adquirida el 1904 per la Junta de Museus Barcelona, Museu Tèxtil Creà a la Biblioteca de Catalunya un important repertori iconogràfic d’Espanya 1915 Escriví dues monumentals obres arqueològiques El Islam i Cartago-Hispania , que han romàs inèdites, i collaborà a diverses publicacions sobre temes arqueològics També escriví una obra sobre l' Alhambra de Granada 1929 El 1901 encarregà a Joan…
Ricard Marín i Llovet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i aquarel·lista.
Llicenciat en dret, no exercí mai d’advocat Sota la influència modernista, publicà excellents dibuixos a El Gato Negro i Hispania Installat a Madrid, aconseguí una gran popularitat com a dibuixant d’escenes taurines, però la seva obra perdé la vitalitat inicial Collaborà a ABC , Madrid Cómico , La Ilustración Española y Americana , Blanco y Negro , La Esfera , entre altres publicacions Creà el setmanari humorístic El Gran Bufón Exposà a París i a Londres Illustrà una notable edició del Quijote , així com obres d’Eugeni d’Ors, Benavente, Martínez Sierra i altres escriptors S'exilià l’any…
Montedison SpA
Química
Empresa química italiana.
Els seus orígens es troben en l’empresa química Montecatini fundada el 1888 i l’elèctrica Edison fundada el 1885 El 1966 es constituí Montecatini Edison SpA, que canvià aquest nom per l’actual uns quants anys després El seu capital, vinculat a l’IRI i a l’ENI en els seus inicis, fou privatitzat el 1981 El 1985 era la segona empresa industrial italiana amb un volum de vendes de 7 400 milions de dòlars, i ocupava 69 653 treballadors A l’Estat espanyol la seva principal inversió és a Montefibre Hispania, fabricant de fibres acríliques, amb domicili a Barcelona i fàbrica a Miranda de Ebro
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina