Resultats de la cerca

El mot àrab qur'ān prové de la rel siríaca qryn , que significa recitació salmòdica, lectura en veu alta, predicació És anomenat, també, furqān discriminació entre el bé i el mal, ḏikr amonestació, hudā guia, etc El text àrab actual de l’Alcorà és el resultat d’una llarga i conscienciosa elaboració El ductus consonàntic del text fou precisat a l’època d’'Uṯman 644-655 la seva vocalització, però, és posterior Consta de 114 sures o capítols, ordenades segons llur dimensió, llevat la primera sura fātiha la que obre el Llibre Cada sura conté un nombre de versicles ayāt , que…

Comprèn la conca baixa del riu de Llucena o riu de l’Alcora , en el curs del qual ha estat construït el pantà d’Alcora , amb una capacitat de 2200000 m 3 a l’W, inclou també un petit sector de la conca del Millars l’antic terme d’Araia, fins a la vora del pantà del Sitjar Els pasturatges són utilitzats tant pel bestiar local oví i cabrum com pels ramats transhumants de la muntanya de Terol que hi baixen a passar l’hivern Les terres de secà són dedicades a blat, oliveres, garrofers, ametllers i vinyes Les terres són explotades directament pels propietaris Les activitats industrials són cada…

La fàbrica de ceràmica i porcellana de l’Alcora fou fundada el 1727, pel comte d’Aranda, Buenaventura Pedro de Alcántara Jiménez de Urrea y Abarca de Bolea, senyor d’Alcalatén, el qual obtingué de Felip V privilegis que facilitaren tant les importacions de primeres matèries com les exportacions a l’estranger i la venda al mercat interior, i li permeteren d’arraconar els petits tallers menestrals de terrissers que treballaven a l’Alcora La manufactura, en el muntatge de la qual hom no planyé esforços, passà per tres èpoques ben determinades La primera 1727-49 es caracteritzà per l’actuació…

Format a l’escola de Sant Carles 1767-76, d’on esdevingué després acadèmic Féu pintura religiosa i, sobretot, de flors El 1781 establí a Ribesalbes una important fàbrica de ceràmica, i el 1799 esdevingué director de la de l’Alcora, sense perdre la propietat de l’altra

A vegades rep una doble cuita Conegut ja a les manufactures de l’Extrem Orient, es difongué a Europa a partir de la segona meitat del s XVIII Als Països Catalans són notables els de la fàbrica de porcellana i ceràmica de l'Alcora

Deixeble de l’Escola de Belles Arts de València, arribà a ésser-ne director d’escultura Hom en destaca el grup de l' Assumpció de la Mare de Déu , un sepulcre amb l’efígie de Jesucrist mort i adorat pels àngels que es conserven a la collegiata de Xàtiva i una Pietat església d’Aldaia Fou acadèmic de Sant Carles 1808

Estudià a Orient Introduí les doctrines xafeïtes acusat pels malikites, fou absolt per l’emir Muḥammad Compongué un comentari tafsīr de l’Alcorà i un diccionari musnad de tradicions

Format a l’Escola Superior de Sant Carles de València, exposà per primer cop el 1953 Formà part dels grups Els Set i Parpalló, i residí a Itàlia 1957, on participà en diverses exposicions Prato, 1960 Pistoia, 1961 Fou seleccionat per a participar en la Biennal de São Paulo del 1961 Dedicat a l’ensenyament, fou membre electe de l’Acadèmia de Sant Carles 1975, que presidí en 2003-07 S'inicià en paisatges i natures mortes d’influència cubista i passà a l’abstracció geomètrica arran de la seva estada a Itàlia Posteriorment derivà vers el constructivisme escultopictòric Conreà la pintura mural, el…

Es posava en una fornícula sobre un recipient o pica, que recollia l’aigua per a rentar-se les mans Normalment els aiguamans són decorats Eren usats als menjadors i a les sagristies