Resultats de la cerca
Es mostren 205 resultats
ferma
Història del dret
En dret català antic, en el cas d’atorgament d’una escriptura pública on es transmetien béns emfitèutics o feudals (o bé on s’establien garanties que podien afectar o afectaven aquesta mena de béns), lloació o aprovació.
Que, salvant els seus drets, hi feia constar al peu del document llur senyor, tant per ell mateix com per mitjà de batlle o procurador
ferma
Dret civil
Aprovació, confirmació o seguretat que dóna vigor a un acte o contracte per les parts que hi intervenen.
terra ferma
Geografia
Porció gran de terra, que no és una illa, que forma part del continent.
ferma de directe
Història del dret
Ferma de dret donada per un vassall o emfiteuta mitjançant la garantia o fermança d’un cavaller, la qual calia admetre encara que aquest fos pobre.
ferma de dret
Història del dret
Garantia que donaven les parts pledejants d’acatar i complir la resolució que recaigués en el judici.
Fou establerta ja pels Usatges S'acostumava a fer amb jurament o amb fermances Alguna vegada s’emprava com a garantia d’altres obligacions Equivalia a la cautio iudicatum solvi del dret comú
ferma d’espoli forçada
Història del dret
Del segle XIII al XV, a Catalunya, lloació o aprovació del senyor directe sobre la hipoteca o assegurament que feia el pagès de remença per a garantir la devolució del dot i el pagament de l’escreix (sponsalicium o espoli) sobre el mas, la borda o la finca en general tingudes en emfiteusi.
Mitjançant la percepció d’una suma de diner per part del senyor, equivalent a la quarta part del valor d’aquella garantia A la Catalunya Vella, la ferma o conformitat del senyor territorial fou obligatòria i forçada Aquest és un dels mals usos suprimits per la sentència arbitral de Ferran II el 1486
ferm | ferma
Dret
Dit del tracte establert amb seguretat i força legal, de la sentència o resolució judicial no recorrible.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina