Resultats de la cerca
Es mostren 784 resultats
escriptura gòtica
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina usat a Europa durant la baixa edat mitjana.
El nom, que no té res a veure amb els gots, li fou donat pels humanistes amb la significació de bàrbara Aquest nou tipus de lletra aparegué ja al s XII a França, i durà fins al s XVI però el període típicament gòtic va del s XIII al XV, bé que en alguns llocs, com Itàlia, fou desbancat als s XIV-XV per la lletra humanística, i, en canvi, a Alemanya ha perdurat fins al s XX Cal buscar-ne l’origen en la lletra carolina precedent, que evolucionà cap a un manierisme amb exageracions en el traçat Cal distingir dos gèneres d’escriptura gòtica la librària, dreta i calligràfica, i la…
línia gòtica
Història
Posició defensiva establerta pels alemanys a Itàlia (1944), des de l’Adriàtica (Rímini) fins a la Tirrena (Massa), per afrontar l’avançament dels aliats; fou travessada per aquests el 1945.
novel·la gòtica
Literatura
Fórmula narrativa preromàntica consistent en el conreu de la novel·la de terror.
Nascuda a Anglaterra a la fi del segle XVIII, deu el seu nom a Horace Walpole, autor de The castle of Otranto ‘El castell d’Òtranto’, 1764 Entre altres obres, l’acció de les quals s’esdevé generalment en el marc carregat de misteri dels castells de l’edat mitjana, representen aquest moviment Vathek 1782, de W Beckford, i Ambrosio or the Monk ‘Ambròs o el monjo’, 1796, de MG Lewis
Llotja de Barcelona
© Fototeca.cat
Edifici neoclàssic d’interior gòtic, destinat inicialment a llotja de contractació dels mercaders barcelonins.
Insuficients dos edificis anteriors —que hom ha distingit amb els termes d' antiga i antiquíssima —, Pere el Cerimoniós autoritzà la continuació de l’actual el 1380 La gran sala gòtica, obra de Pere Arvei, fou acabada el 1392 té tres naus separades per dues sèries de tres grans arcs de mig punt, sostinguts per quatre columnes polilobulades El 1708 s’hi celebraren les primeres representacions d’òpera conegudes de Barcelona Molt malmesa durant el setge de Barcelona del 1714, esdevingué més tard caserna, fins que, retornada a la ciutat 1767, fou reconstruïda en estil neoclàssic per…
catedral
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Cristianisme
Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals foren…
agulla
Corel
Arquitectura
En una construcció, acabament terminat en punxa, coberta cònica o piramidal de gran pendent.
Museu Episcopal de Vic
© Fototeca.cat
Museu
Arqueologia
Museu de Vic, creat gràcies al bisbe Josep Morgades, que l’inaugurà el 1891, després d’agrupar els esforços del Cercle Literari (1877) i de l’Agrupació Arqueològica (1882), originats en l’Exposició Arqueològica del 1868.
Origen i evolució Aquesta institució cultural, la més antiga de la ciutat de Vic i una de les més interessants del país quant a les colleccions d’art romànic i gòtic, fou inaugurada el juliol de 1891 pel bisbe Josep Morgades, que aleshores regia la diòcesi vigatana Ara bé, l’aspiració de crear un museu partia de més de vint anys abans El 1867, amb motiu de l’Exposició Retrospectiva que es va fer a Barcelona, ja arrelà a Vic la idea d’organitzar una exposició semblant amb peces i objectes artístics i arqueològics que es trobaven a la mateixa ciutat i en altres llocs de l’entorn Per aquesta raó…
Blai
© Fototeca.cat
Cristianisme
Màrtir, les notícies sobre la vida i el martiri del qual són incertes.
La seva passió el fa metge i bisbe de Sebaste d’Armènia L’Església Catòlica i l’Església Oriental en celebren la festa el 3 i l’11 de febrer, respectivament
Burgos
© C.I.C - Moià
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella i Lleó, situada a la vora del riu Arlanzón.
La geografia Té un clima extrem d’hiverns freds i llargs i estius calorosos, i una pluviositat a la ratlla dels 560 mm l’any És un nucli industrial indústria química, alimentària, tèxtil, fabricació de paper, administratiu, comercial i turístic S'hi distingeixen dos grans sectors la ciutat vella, entre el castell i el riu, i els barris nous, situats al sud i a l’est de la ciutat És un nus ferroviari i de carreteres i un centre d’àrea comercial Seu de l’Audiencia Territorial, de regió militar i d’arquebisbat Art i cultura La catedral, començada el 1221, fou completada al segle XV amb capelles…
monestir de Banyoles
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí (Sant Esteve de Banyoles), situat a la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany), a un extrem de la Vila Vella.
Fou fundat per l’abat Bonit pels volts del 812, sobre les ruïnes d’una església anterior Mort el fundador el 822, Mercoral en fou elegit abat, i el mateix any el comte Rampó de Girona i de Barcelona obtingué un precepte de Lluís el Piadós que posava el monestir sota la seva protecció i li concedia la immunitat Entre els anys 840 i 870, sota el govern dels abats Elies, Pere i Ansemon, el monestir continuà prosperant entre altres possessions adquirí les esglésies de Sant Pere de Rodes independitzat entre els anys 944 i 948, fet que motivà un llarg procés amb Sant Policarp de Rasès i Sant Julià…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina