Resultats de la cerca

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…

Ordenat a Roma 1845, fou professor al seminari de Girona Llatinista, compongué himnes i poemes religiosos, com Maria Virgo, seu de vita Beatae Mariae Virginis 1881

De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de València El 1873…

Féu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la Universitat de Barcelona Rector del seminari de Còrdova 1876 i bisbe de Sogorb des del 1881, escriví en castellà, entre altres obres, una Historia eclesiástica i, en català, uns Plants de la llengua catalana 1861

Féu estudis d’humanitats, matemàtiques, física, botànica i es llicencià en medicina, a Barcelona Fou director del Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Milità en el partit progressista i, arran de les seves idees, fou objecte de persecucions Amb Fontcuberta, Raüll, etc, collaborà a “El Vapor” 1833 i “El Propagador de la Libertad” 1835-38, que també edità Influït per Lamennais, escriví Palabras de fraternidad 1837 i defensà el Romanticisme liberal a Emancipación literaria didáctica 1837 Pel seu lligam amb el progressisme radical barceloní i les seves collaboracions a “El Constitucional”…

Membre de grups teatrals com La Pipironda i El Camaleó, del 1963 al 1983 treballà per a l'Editorial Bruguera com a redactor i redactor en cap de revistes de còmics Ven y Ven , Suplemento de Historietas del DDT , El Campeón de las Historietas , Bravo i Mortadelo Fou també traductor al castellà de tires còmiques de Pilote , com Achille Talon i Blueberry , i amb material d’aquesta revista francesa fou editor, també per a Bruguera, de Gran Pulgarcito 1969-70 Fou enviat a Mèxic per l’editorial 1978 perquè hi introduís edicions de Mortadelo o Los Cuates Zipi y Zape Posteriorment produí sèries…

Conferenciant i articulista des de molt jove, collaborà a “La Renaixença”, “El Pensament Català” i “Catalunya Artística”, així com a d’altres publicacions de comarques Orfe de pare i mare, el 1901 se n'anà a estudiar economia i ciències socials als EUA, i viatjà molt per Amèrica i Europa Completà estudis d’economia el 1907 a Cambridge Anglaterra i residí del 1908 al 1912 a l’Argentina El 1912 tornà a Catalunya i s’installà a Pineda Maresme, vila de la qual fou elegit alcalde 1914-23 i…

Estudià humanitats i magisteri al seminari de Vic 1937, teologia i ciències bíbliques a Roma 1959-64, filosofia a la Universitat de Tübingen Alemanya i filologia catalana a la Universitat de Barcelona Mestre de literatura i filosofia al Collegi de Sant Miquel dels Sants de Vic, institució de la qual fou director 1970, fou impulsor i professor des dels seus inicis de l’Escola de Mestres de Vic 1977 i dels Estudis Universitaris de Vic 1987, que culminaren en la creació de la Universitat de Vic 1997, de la qual fou fundador, a més de professor titular es jubilà el 2017 i el primer rector 1997-…

Estudià el batxillerat a Vic i es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1972 Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, on llegí una tesi sobre Els ritmes clàssics en la poesia catalana , hi exercí de professor de filologia llatina 1972-2019 Com a poeta publicà Temps de tempesta 1974, Encalçar el vent 1976, Dura llavor secreta 1990,  D’ara i de sempre 2000 i  Cobles devotes  2010, recollits a  Obra poètica completa 2020 Com a investigador, centrà les seves activitats en tres grans eixos D’una banda, la filologia llatina amb traduccions d’autors de totes les…

Divulgador de la psicologia, sovint amb projecció collectiva, dels seus treballs cal destacar Esperit de set-ciències 1959, Del poble català Buenos Aires, 1962, signat P Bauló, Orígens del caràcter 1963, Sentit polític dels catalans 1964, Seny no és timidesa 1965, Un mercat per al senyor Esteve 1966, Propaganda totalitària 1968, Tarannà Lerroux 1972, L’evolució del caràcter català 1976 i Pensar en català 1983