Resultats de la cerca
Es mostren 635 resultats
bicicleta
![](/sites/default/files/media/FOTO/84325.jpg)
Elements d’una bicicleta de carretera amb frens de mordassa
© Fototeca.cat
Esport
Transports
Velocípede de dues rodes de diàmetre sensiblement igual, l’anterior de les quals és directriu, i la posterior, accionada pel conductor mitjançant un sistema de pedals i transmissió per cadena, és motriu.
Elements de la bicicleta L’equilibri damunt la bicicleta és assolit per una suma complexa d’efectes a baixa velocitat, el més important és l’efecte de la força centrífuga, que equilibra constantment les desviacions del centre de gravetat del conjunt bicicleta-conductor respecte a la vertical que passa per la línia de contacte rodes-sòl aquest efecte d’equilibri, que és evident quan la bicicleta agafa un viratge fort, també es produeix quan la bicicleta segueix una trajectòria —aparentment— rectilínia, perquè de fet, i com hom ha demostrat, la trajectòria real d’una bicicleta és un seguit de…
Sant Salvador de Verdera
![](/sites/default/files/media/FOTO/A005927.jpg)
Vista del castell de Sant Salvador de Verdera al Port de la Selva a l’Alt Empordà
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell de l’Alt Empordà, situat a 670 m alt., al cim de la serra de Rodes (dita en aquest sector serra de Verdera), al límit dels termes de Palau-saverdera, Selva de Mar i el Port de la Selva.
És esmentat ja el 904, i el 974 el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló el donà al monestir de Sant Pere de Rodes, monestir que domina pel S i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d’Empúries Ponç Hug IV ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte l’església sembla que és la primitiva, les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya
Domanova
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Domanova del municipi de Rodés (Conflent), al sud del poble, a 325 m alt, en l’emplaçament d’un antic castell roquer que dominava la confluència de les rieres de Rigardà i de Croses, damunt el coll de Ternera.
Constituïda al s XIV, substituí, com a església parroquial de Rodés, l’antiga de Sant Miquel, a l’indret anomenat Glevella al seu torn cedí el caràcter de parròquia a l’actual església del nucli urbà Conserva, a més de la imatge, diversos retaules antics i nombrosos exvots Hi tenen lloc uns quants aplecs anuals
tractat de Sèvres
Història
Pacte signat, a la ciutat de Sèvres, entre els turcs i els aliats el 10 d’agost de 1920, pel qual hom cedia a Grècia la Tràcia Oriental (amb Gal·lípoli), les illes de la mar Egea (excepte Rodes) i l’administració d’Esmirna.
França rebé Síria i Cilícia Iraq, Palestina, Xipre i Egipte passaren a Anglaterra, alhora que aquesta obtenia el protectorat d’Aràbia el Dodecanès i l’illa de Rodes passaren a Itàlia Els estrets del Bòsfor i Dardanels restaren desmilitaritzats i sota control internacional Aquest tractat, que significava la desfeta de l’imperi turc, no fou ratificat pel parlament turc, i el moviment nacionalista turc dirigit per Mustafà Kemal obligà a revisar-lo i substituir-lo pel tractat de Lausana 1923
llengua d’Aragó
Història
Circumscripció de l’orde de l’Hospital, creada el 1462 pel gran mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, amb el gran priorat de Catalunya, la castellania d’Amposta, la batllia de Mallorca i el gran priorat de Navarra, com a escissió de l’antiga llengua d'Espanya
.
De fet, la llengua d’Aragó fou considerada la continuadora de la vella llengua d’Espanya i sovint mantingué aquest nom a més, la batllia de gran conservador o draper de l’orde, tradicionalment vinculada a cavallers de la llengua d’Espanya, fou conservada pels de la nova llengua d’Aragó Malgrat la separació, els cavallers de les dues llengües continuaren reunint-se a Rodes al mateix alberg, l’antic alberg d’Espanya
Guillem de Caramany
Història
Vescomte de Rodés.
Lloctinent de Boffillo del Giùdice i de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, governadors dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant el domini de Lluís XI i Carles VIII de França Quan, el 1492, semblava que els comtats serien tornats a Ferran II, procurà de crear un ambient favorable a l’adhesió a França forçant l’elecció dels cònsols de Perpinyà, els quals nomenà personalment Anullà les noves eleccions celebrades a causa de la protesta dels ciutadans, i calgué que Joan d’Ax, veguer de Carcassona, entrés a Perpinyà amb forces reials i hi restablís els veritables cònsols Ferran II el…
sorrera
Transports
Dipòsit que tenen les locomotores i els automotors, destinat a contenir la sorra que, per gravetat o per impulsió pneumàtica, és dirigida sobre els carrils davant les rodes motrius, especialment en els trams de via on hi ha el risc que patinin, per tal d’augmentar-ne l’adherència als carrils.
Malgrat que el sorrejament és un procediment més econòmic que els altres emprats per a augmentar l’adherència de les rodes com és ara l’aplicació de substàncies químiques o el bombardeig d’electrons mitjançant un arc voltaic, és previsible la seva desaparició davant mètodes més efectius, com l’emprat en l' Urbatrain , el qual, mitjançant forces electromagnètiques entre la locomotora i els carrils, permet la tracció i la frenada sense haver de recórrer a l’adherència
roda
Transports
Cadascun dels elements que, ultra sostenir un vehicle, el fan desplaçar sobre el sòl o en faciliten el desplaçament.
Les rodes dels carros i dels cotxes, primitivament de fusta, massissa o de botó i raigs, i proveïdes posteriorment de llanda de ferro, actualment van equipades amb pneumàtic carro Les dels vehicles automòbils, també originàriament de fusta i proveïdes de raigs i actualment metàlliques, massisses o buidades, anomenades llandes, i només en determinats models d’automòbils de raigs, i proveïdes de pneumàtic, poden assumir, ultra la funció de sostenir el vehicle, missions propulsores les rodes motrius o de direcció les rodes directrius i són els suports dels frens i de la suspensió En els…
roda de paletes
Transports
Roda proveïda d’una sèrie de braços radials a l’extrem de cadascun dels quals va muntada una peça plana, anomenada pala o paleta, que, disposada al costat del buc d’una embarcació i eventualment a la popa, amb l’eix de rotació perpendicular al seu pla longitudinal, la propulsa.
La idea de substituir els rems i les veles amb rodes de paletes és molt antiga Sembla que vaixells de guerra propulsats per rodes de paletes accionades per bous foren emprats per Marc Aureli a la batalla d’Àccium, el 31 aC, i que al s VI existiren, a la Xina, embarcacions de guerra propulsades per rodes de paletes accionades per homes Existeixen gravats del 1472 de vaixells propulsats per aquest sistema, però fou Leonardo da Vinci qui pels volts del 1500 en féu esquemes mecànics, en un dels quals dos pedals accionaven dues rodes, cadascuna proveïda de dues paletes Les rodes de paletes,…
direcció
![](/sites/default/files/media/FOTO/176432.jpg)
Mecanisme de direcció d’un automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Mecanisme que permet al conductor de modificar la trajectòria d’un vehicle.
El mecanisme és governat mitjançant un volant unit a un arbre a l’extrem del qual hi ha la caixa de la direcció, on un sistema purament mecànic, en el cas dels vehicles lleugers pinyó i cremallera, cargol globoide, cargol amb recirculació de boles, etc, o amb assistència hidràulica, en el cas dels vehicles pesants servodirecció, transmet el moviment amplificant-ne l’esforç cap als braços que fan moure simultàniament les rodes directrius entorn dels seus pius d’articulació aquest moviment segueix unes determinades relacions geomètriques, preestablertes per construcció geometria de direcció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina