Resultats de la cerca

S’establí a Barcelona el 1899 i creà l’Arxiu Cuyàs, de geografia, art i etnologia dels Països Catalans, destruït parcialment el 1938 i continuat més tard pels seus fills Enric i Narcís, fotògrafs i editors de postals Com a cineasta, treballà per a Iris Films, en collaboració amb Margarida Xirgu, Jaume Borràs, Enric Giménez i altres, en la direcció i en la fotografia de films com Amor heroico 1910, La esclusa 1910 i Violant 1910

Vida Pèrit industrial, el 1957 es traslladà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simón 1934, un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema Es comprà una màquina de 8 mm i feu un parell de documentals Després creà la productora Filmagen, i amb Piquer rodaren força publicitat Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida Pallars, la Vall de Arán, Alta Ribagorza , migmetratge documental escrit per Josep Maria Espinàs que obtingué un primer premi estatal de films turístics El següent encàrrec, el migmetratge Será tu tierra 1966,…

Vida i obra Jove precoç, a setze anys descobrí el valencianisme d’esquerres i s’incorporà activament a les tasques polítiques i de redreçament cultural El 1937, en plena eclosió bèllica, s’afilià al Partit Valencianista d’Esquerra, fundà la collecció literària “Espiga”, on publicà el seu primer llibre, actuà com a responsable de la secció “Entre la vida i els llibres” de la revista Nueva Cultura , s’integrà dins l’Aliança d’Intellectuals per a la Defensa de la Cultura i fou un dels representants de la delegació del País Valencià al II Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes, celebrat…

Es formà a la facultat de lletres El 1932 Juan Piqueras l’introduí en els ambients cinematogràfics polítics de l’avantguarda Creà diferents cineclubs universitaris Membre del comitè nacional de la Unión Federal de Estudiantes Hispanos 1935, el 1937 n'esdevingué secretari general i el mateix any fou elegit membre del comitè nacional de la Federació Nacional dels Estudiants de Catalunya El 1951 inicià la crítica cinematogràfica a Índice , i uns quants anys més tard creà —amb Bardem, Ducay i Garagorri— Objectivo El 1955 fou un dels organitzadors de les converses de Salamanca El 1949 inicià la…

Fou autor d’una sèrie de cintes breus basades a voltes en texts literaris d’altres collaboradors i de cintes argumentals de caire humorístic, a més d’una comèdia Cupido , 1945 i d’un drama La cita , 1948 ambdós codirigits amb A Moncunill Entre els seus títols cal destacar El caballero de la rosa 1935, Fiesta del aspirantado y benjaminas 1943, La caja de cerillas 1944, etc realitzats gairebé sempre amb la collaboració d’altres cineastes El 1952 corealitzà amb Josep M Lladó el seu darrer film, El campió, títol molt destacat de la cinematografia amateur dels Països Catalans Fou guardonat amb…

Uní a un esteticisme occidentalitzant un cert progressisme, el qual no pogué ésser confirmat després de la revolució a causa de la seva mort prematura Els seus films principals són Pesn’ toržestvujuščej l’ubvi ‘El cant de l’amor triomfant’, 1915, Koroleva ekrana ‘La reina de la pantalla’, 1916 i Revol’ucioner ‘El revolucionari’, 1917

Comerciant de professió, fou un gran impulsor del cinema amateur Bona part de la seva filmografia és dedicada a tractar aspectes de Barcelona i ha estat exhibida arreu de Catalunya Fou guardonat nou vegades amb el premi Ciutat de Barcelona de cinema amateur

Autor d’una obra bàsicament documental, adoptà el realisme socialista i es posà al servei de la revolució cubana Fou fundador i director del Noticiario ICAIC Latinoamericano, creat l’any 1960 a l’Havana Els seus primers curtmetratges el convertiren en un dels millors muntadors Ciclón , 1963 Now 1964, Hanoi, martes 13 , 1967 Posteriorment rodà Los cuatro puentes 1974, El tiempo es el viento 1976, Octubre es de todos 1977, El gran salto al vacío 1979, El soñador del Kremlin 1983 i Concierto para la vida 1997, molts dels quals curtmetratges Ocupà càrrecs oficials i rebé nombrosos premis i…

Fill d’un professor universitari, desenvolupà la seva passió pel cinema i alhora pel waterpolo jugà a primera divisió i fou internacional juvenil Realitzà els seus primers curtmetratges a 20 anys, i el 1977 dirigí el llargmetratge Io sono un autarchico Guionista i actor de les seves pellícules, és autor d’una filmografia singular, amb arguments basats en experiències personals que li serveixen per a explicar la seva manera de veure el món i la societat italiana des d’un punt de vista irònic i amb una realització propera a l’espontaneïtat Autor de films com Ecce bombo 1977, Sogni d’oro 1981,…