Resultats de la cerca
Es mostren 409 resultats
Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i Investigació
Historiografia catalana
Entitats culturals i cíviques
Centre d’investigacions i estudis locals creat el 1948 per la Diputació de València amb el nom d’Institución de Estudios Valencianos Alfonso el Magnánimo.
La iniciativa fou obra de Felip M Garín i Ortiz de Taranco, diputat ponent de Cultura, Ensenyament i Belles Arts de la Diputació Ell fou qui, pel febrer del 1947, plantejà per primera vegada la necessitat d’un centre superior de cultura que, amb fons provincials i de manera coordinada amb el CSIC, promogués les recerques de temes valencians en els camps històric, filològic, artístic i econòmic, principalment L’experiència positiva assolida per institucions similars creades uns quants anys abans a Pamplona, Saragossa o Lleida, amb els mateixos objectius, facilitaren la tasca d’organització de…
,
Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim
Historiografia catalana
Text medieval valencià en format de dietari privat, un dels més importants i antics escrits en català, l’autoria del qual s’ha atribuït a Melcior Miralles, que fou capellà del rei Alfons IV.
El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la primera pàgina…
Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim
Dietari privat, un dels més antics i més importants escrits en català.
El seu autor, que fou nomenat capellà d’Alfons IV el 25 d’octubre de 1435, ha estat identificat amb Melcior Miralles , resident a Nàpols en 1453-56 i sotssagristà de la seu de València des del 1466 fins a la seva mort el 1502 L’obra és constituïda per set unitats pràcticament independents l’una de l’altra, llevat de la quarta, que es representa com a continuació de la segona Abasten, en intèrvals variables, un període que va aproximadament del 1455 en què hauria començat l’elaboració fins el 1478, bé que en els primers dietaris s’hi inclouen fets molt anteriors a aquella data En les parts…
Felip I de Hessen
Història
Landgravi de Hessen-Kassel (1509-67).
Fill del landgravi Guillem II, assumí el poder el 1518 Hagué de sotmetre la noblesa 1522, reprimí una revolta camperola 1524 i implantà la Reforma en els seus estats A la dieta d’Espira del 1526 assolí de l’emperador Carles V la llibertat religiosa però quan aquest la revocà, a la dieta del 1529, s’hi enemistà i s’adherí a la lliga d’Esmalcalda 1531, de la qual fou cap Vençut per Carles V a Mülhberg 1547, en fou presoner fins el 1552
Ladislau I de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (nominal: 1386-1400; efectiu: 1400-14) i titular d’Hongria.
Succeí el seu pare, el rei Carles III , sota la regència de la seva mare, Margarida de Durazzo , el 1400 derrotà Lluís II de Nàpols, el 1403 volgué, sense èxit, ocupar el tron d’Hongria Ocupà Roma 1408, però el 1410 en fou expulsat per l’antipapa Joan XXIII i Lluís II, i perdé Hongria Envaí Roma novament 1413, però morí sobtadament
Joan V de Portugal
Història
Rei de Portugal (1706-50).
Fill de Pere II Participà en la guerra de Successió com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria Després de les derrotes d’Almansa 1707 i de Caia 1709, hagué d’acceptar el tractat d’Utrecht El 1744 deixà el govern en mans del seu confessor Gaspar de Incamacão El 1748 rebé del papa el títol de rei fidelíssim
Robert I de Normandia
Història
Duc de Normandia (1028-35).
Fill petit del duc Ricard II, succeí el seu germà Ricard III S’enfrontà amb la noblesa feudal, especialment amb l’eclesiàstica, en fomentar la reforma del clergat a Normandia Feu costat a Enric I de França enfront del seu germà Robert a canvi del Vexin Francès Morí tornant d’un pelegrinatge a Terra Santa Fou pare del rei Guillem I d’Anglaterra
Alfons IV de Catalunya
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1416-58) i de Nàpols (1442-58).
Fill primogènit de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’ Elionor d’Alburquerque Quan vingué a Catalunya tenia divuit anys Ja era, doncs, format en part en cenyir la corona, però no era tan estranger com el seu pare Cordialment, era també un altre home, i per ell foren reparades algunes de les arbitrarietats comeses pel seu pare amb les dames del casal d’Urgell i fins i tot amb Jaume el Dissortat El rei Ferran, en canvi, ja havia deixat traçada la política general dels reialmes, que seria prosseguida pels seus fills El 1415 feu casar Alfons amb la seva cosina Maria de Castella Hi havia, però,…
Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma
Història
Comte de Cocentaina, conseller del rei Alfons el Magnànim i governador de València.
Fill del cavaller Joan Roís de Corella i de Sentllir Els seus dots militars, demostrats en les nombroses guerres d’Alfons el Magnànim, li permeteren de fer una carrera brillant i d’enlairar el seu llinatge Es distingí en el setge de Calvi 1420, en la batalla de Nàpols 1423 i en el saqueig de Marsella 1423 de la primera expedició d’aquell rei a Itàlia, en la guerra contra Castella 1430, en l’expedició a l’Àfrica 1432 i en la subsegüent conquesta del regne de Nàpols, especialment en la presa de la capital el 1442 Nomenat governador general de València el 1429 amb caràcter vitalici…
Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt
Història
Comte d’Oliva i camarlenc d’Alfons el Magnànim, conegut també per Ramon de Riu-sec.
Fill de Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera Prengué part en les guerres d’Itàlia al servei d’Alfons el Magnànim del 1433 al 1458 Com a segon comandant de la flota reial, capitanejada per Bernat de Vilamarí, es distingí en la segona batalla naval de Ponça 1454, contra els genovesos Formà part de l’ambaixada tramesa pel rei a Calixt III, per felicitar-lo per la seva elecció 1455 El rei Alfons li donà Empúries de Sardenya 1438, on tenia altres possessions heretades dels seus pares, i li concedí el títol de comte d’Oliva 1449 El 1444 permutà el seu feu de Naso a Sicília pels de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina