Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
apel·lat | apel·lada
Dret processal
Litigant contrari a aquell que interposa apel·lació en un procés.
arcaisme
Lingüística i sociolingüística
Ús de mots, formes o construccions antiquats.
Molts arcaismes del català tenen aquest caràcter respecte al català central, car en zones isolades mantenen llur vitalitat així torcar , ‘eixugar’, par ‘sembla’, colcar ‘cavalcar’, ‘muntar’, pus ‘més’, etc són encara vius a les àrees occidentals o baleàriques i alguns escriptors d’aquestes contrades se'n serveixen adesiara A més dels dialectes perifèrics, els últims refugis dels arcaismes són les frases fetes, les locucions, els proverbis, les llengües de grup llenguatges tècnis d’oficis, etc, els usos metafòrics, l’onomàstica, les oracions i pregàries, les cançons populars, etc L’ús dels…
Llibre de les nobleses dels reis
Historiografia catalana
Literatura catalana
Compilació historicollegendària feta a mitjan segle XV pel barceloní Francesc (o Joan Francesc).
Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la coronació d’…
, ,
adherir-se a l’apel·lació
Dret processal
En el procés judicial, petició de l’apel·lat al tribunal, demanant la revocació total o parcial de la sentència o resolució ja apel·lada abans per un altre litigant ( apel·lació
).
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Centre que acull diversos fons documentals relatius a la història de Barcelona, centrats pels fons antics de l’arxiu municipal.
L’origen de l’Arxiu Municipal de Barcelona és indestriable de la creació d’un govern municipal autònom pel rei Jaume I l’any 1249 El fet que aquesta institució no tingués inicialment una seu pròpia, propicià que els consellers es reunissin al convent de Santa Caterina, lloc on era habitual celebrar-hi les reunions els documents més essencials generats per la seva activitat de govern, sobretot els preuats privilegis, es guardaren en grans caixes de fusta dins de l’esmentada institució conventual L’any 1336 existia ja una rúbrica o índex d’aquests privilegis i dels altres documents arxivats a…
Reus
El nucli antic de la ciutat de Reus presidit per l’església de Sant Pere
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Camp, en una plana de sedimentació quaternària lleugerament inclinada cap a mar, sense accidents, tret de les rieres de la Quadra i de l’Abeurada, a l’E, i dels barrancs de l’Escorial i de Pedret, a l’W.
Situació i presentació El terme té una altitud que oscilla entre els 114 i els 180 m El seu terreny és generalment pla i només al sector N s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Confronta al N amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l’W amb Riudoms i, ja del Tarragonès, amb Constantí E, Tarragona SE i Vila-seca S Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els…