Resultats de la cerca
Es mostren 1343 resultats
Pere Planella i Reixach
Teatre
Director teatral.
Biografia Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, realitzà estudis amb Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom, i també al Centre Internacional CUIFERD de Nancy França i a diverses escoles de teatre a Nova York Ha participat en nombroses iniciatives teatrals membre fundador de les companyies Teatre Lliure 1976 i Zitzània Teatre 1982, fou professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual 1970-72 i, des del 1973, és professor d’interpretació a l’ Institut del Teatre , dins del qual ha estat cap d’aquesta especialitat 1996-99 i representa…
Josep Planella i Coromina
Teatre
Escenògraf.
Fill de Bonaventura Planella i Couxello A deu anys ja ajudà el seu pare Estudià a Llotja i després treballà amb ell fins a la mort d’aquest Per encàrrec de l’ajuntament decorà la Sala de Cent i diverses sales de capitania general Decorà després el teatre de Valls Alt Camp el 1850 i després se n'anà a l’estranger a visitar edificis antics i moderns Havent tornat a Barcelona 1852, pintà una sala de ball a Tarragona i l’interior i la sala de descans del Teatre Nou d’Alacant Més endavant féu infinitat de decoracions per al Gran Teatre del Liceu i molts altres teatres barcelonins Principal, Circ…
Roger Planchon
Teatre
Director i autor dramàtic francès.
El 1952 fundà a Lió el Théâtre de la Comédie, que dirigí fins el 1957 Tot seguit es feu càrrec del teatre de Villeurbanne, i maldà per atraure un públic d’obrers El 1972, amb Robert Gilbert, Patrice Chéreau i altres compartí la direcció fins el 2002 del Théâtre National Populaire, installat a Villeurbanne Trobà una escriptura personal a partir de les propostes de Brecht sobre el teatre èpic George Dandin 1958 i Tartuffe 1962, de Molière Edward the Second 1960, de Marlowe La seconde surprise de l’amour 1959, de Marivaux Troilus i Cressida 1964, de Shakespeare, i també sobre textos propis…
Enric Planas i Durà
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Pintor, il·lustrador, vidrier, ceramista i escenògraf.
Conegut per Planasdurà Considerat un dels pioners de la pintura informal abans de l’abstracció Exposà per primer cop a les Galeries Alfa de Barcelona 1943 amb una obra d’accents expressionistes, si bé més tard es definí com un pintor geomètric de forta intensitat cromàtica Treballà amb formes poligonals de colors plans, delimitades per rectes negres de gruixos considerables Menys rígid que Mondrian i més suau que els cinètics, el seu art té una clara dimensió espacial que proporciona un cert sentit de profunditat a les formes planes que empra Fou membre del grup Lais del Cercle de Sant Lluc…
Ignasi Plana i Fontana
Teatre
Autor teatral.
Notari, era fill de Joan BPlana, a qui succeí el 1774 el 1811 fou privat d’exercir per les autoritats franceses Afeccionat al teatre, dirigí representacions a diverses cases de famílies nobles com la del Baró de Maldà i de condició humil Escriví Passos del martiri de Santa Eulàlia 1780, representada a Barcelona i a pobles de la rodalia, i uns Pastorets que també assoliren un gran èxit Hom li atribueix la redacció del sainet El gall robat per les festes de Nadal , escrit després del 1795 i estrenat el 1801 d’una notable qualitat literària, l’obra, l’acció de la qual transcorre en tres plans…
Francesc Pla i Vila
Pintura
Teatre
Pintor escenògraf.
Féu la decoració mural de diverses sales per al Cafè del Comerç i de cases senyorials de Barcelona En 1870-73 sembla que s’associà amb Francesc Soler i Rovirosa i que llogaren ambdós l’estudi escenogràfic del Teatre Circ Barcelonès, que després seria de Salvador Alarma
Réné-Charles Gilbert de Pixérécourt
Teatre
Autor dramàtic francès.
Obtingué grans èxits populars amb les comèdies Les petits auvergnats 1797, Coelina, ou l’enfant du mystère 1801 i altres nombrosos melodrames, gènere del qual pot ésser considerat gairebé com el creador
Georges Pitoëff
Teatre
Director i actor francès d’origen rus.
Graduat en lleis a París, fundà un teatre d’avantguarda a Peterburg i posteriorment fundà una companyia que actuà en diversos teatres parisencs amb molt d’èxit Pitoëff triomfà sobretot com a director pel seu agosarament en la presentació d’un repertori selecte clàssic i modern La seva muller, Ludmilla Pitoëff Novorossijsk 1899 — Rueil-Malmaison, Sena i Oise 1951, fou una excellent actriu que representà obres de Dumas, Anet, Ibsen i, sobretot, de teatre religiós
Erwin Piscator
![](/sites/default/files/media/FOTO/A004104.jpg)
Erwin Piscator
© Fototeca.cat
Teatre
Director teatral alemany.
Fill d’un pastor protestant, estudià filosofia i història de l’art a Marburg i a Munic Contra la voluntat dels seus pares s’inscriví en l’escola d’art dramàtic de König Lluità en la Primera Guerra Mundial, acabada la qual formà part del moviment dadà a Berlín A partir d’aleshores fundà o dirigí diversos teatres Das Tribunal, de Königsberg 1919, Central-Theater 1923-24, Volksbühne 1924-27 i Piscatorbühne primera època 1927-28 segona època 1929-30, tots tres a Berlín Recollí les activitats desplegades en aquest darrer teatre en un llibre fonamental Das Politische Theater ‘El teatre polític’,…
Luigi Pirandello
![](/sites/default/files/media/FOTO/A003934.jpg)
Luigi Pirandello entre Josep M. de Sagarra i Josep Canals
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Teatre
Escriptor italià.
Estudià a les universitats de Palerm, Roma i Bonn, on es doctorà Havent tornat a Roma, ensenyà estilística i literatura italiana 1897-1922 i muntà una companyia teatral pròpia Fou premi Nobel l’any 1934 Entre les seves obres són remarcables l’assaig L’umorismo 1908, les novelles L’esclusa 1894, Il fu Mattia Pascal 1904, I vecchi e i giovani 1913, Si gira 1916, reimprès 1925 amb el títol de I quaderni di Serafino Gubbio operatore, Uno, nessuno e centomila 1927 les narracions breus recollides en Novelle per un anno 1922 els drames Pensaci Giacomino 1916, Liolà 1916, Così è, se vi pare 1917, Il…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina