Resultats de la cerca

Fill de Roger II i de la seva segona muller Estefania de Besalú Poc després d’haver pres possessió del comtat 1125, renovà el contracte estipulat pel seu pare amb la família del vescomte Bernat Ató I de Carcassona-Besiers, el qual, malgrat la venda dels comtats de Carcassona i Rasès feta per la seva mare Ermengarda al comte Ramon Berenguer I de Barcelona 1067/ 70, se n'havia tornat a apoderar 1082 En les rivalitats entre les cases comtals de Tolosa i Barcelona, mantingué una actitud neutral, favorable als propis interessos, si bé el seu casament amb Ximena de…

Un dels manuscrits més antics ~800 procedeix de Carcassona

Neix a l’estany d’Aude vora el de la Bullosa, al massís del Carlit i la seva capçalera forma la vall del Capcir És format per un tram al nord, fins a Carcassona, i un altre a l’est El primer és una profunda incisió en l’estructura muntanyosa del vessant pirinenc, amb profusa sortida d’aigües minerals amb fort desnivell, aprofitat hidroelèctricament per nombroses centrals, beneficiades dels embassaments reguladors de Matamala i Puigbalador del Capcir i, finalment, via d’accés a la Cerdanya Ja a Carcassona circula per la plana que s’obre entre les Corberes i la muntanya Negra allí és flanquejat…

El 757 el rei Pipí el Breu, després de conquerir-lo, hi posà un comte frare Els comtes de Narbona foren generalment també comtes de Nimes Al segle X era regit per vescomtes vescomtat de Nimes , que també ho eren d’Albi Pel matrimoni 1061 del vescomte Ramon Bernat I, dit Trencavell , amb la vescomtessa Ermengarda de Carcassona, llurs descendents senyorejaven també els vescomtats de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Agde Els vescomtes de Nimes es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó en temps del vescomte Bernat Ató VI El 1182 el sobirà català ajudà el…

Fou construït abans del 1028, poc després de la partició de l’antic Perapertusès entre els comtats de Besalú i de Carcassona, i formava part del sistema defensiu d’aquest darrer

Hom nomenà senescals a Bellcaire, Carcassona i més tard a Tolosa Llenguadoc Lluís VIII de França confirmà 1226 les atribucions dels senescals, que tenien per objecte de reforçar el control francès del Llenguadoc

Pel seu matrimoni amb Arsenda I, comtessa de Carcassona i de Rasès 934-957, uní aquests extensos comtats i permeté que llur neta, la comtessa Ermessenda de Barcelona, en traspassés els drets al casal barceloní

Fill del comte Bernat III de Comenge, el qual creà per a ell el vescomtat de Coserans Es casà amb Sibilla o Isabel, filla del comte Roger Bernat I de Foix i de Cecília de Carcassona-Besiers

Se situa aigua amunt del congost de Pèira Les L'Aude rep per l’esquerra el torrent de Rebentí i el cim culminant, a la dreta del riu, és el cap de Fer 1044 m, els vessants del qual són ocupats pel sector de ponent del bosc de Las Fangas El poble 362 m d’altitud es troba a la dreta de l’Aude, que creua un pont L’església parroquial fou refeta al segle XIX Aigua amunt, abans del congost, hi ha les restes de l’antic monestir de Sant Martí de Les , benedictí, que existia ja a la fi del s IX El 954 el papa Agapit II lliurà una butlla al seu abat Segari confirmant-li les possessions, entre les…

Esdevingué cistercenca —de la filiació de Claravall— el 1145 En foren filials Fontfreda Carcassona, Candelh Albi i Santes Creus Tarragona El 1271 fundà un collegi a Tolosa per a estudiants cistercencs Suprimida i venuda l’any 1791, fou demolida quasi totalment entre el 1793 i el 1815