Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a Ljubljana i a Trieste Més tard es traslladà a Viena per cursar dret a la universitat, activitat que combinà amb la direcció del cor de la Societat Coral Eslovena El 1863 esdevingué director de cor de la Societat Coral de l’Església Sèrbia, a Pancevo, prop de Belgrad, i dos anys més tard anà a Belgrad, on continuà la seva tasca com a director coral Entre el 1877 i el 1902 fou director al Teatre Nacional de la capital sèrbia Les seves composicions de joventut s’inscriuen dins el nacionalisme musical eslovè, tot i que també fou una figura molt important…

Es formà musicalment al Conservatori de Nàpols, amb C De Nardis i A Longo, i posteriorment perfeccionà el piano a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma El 1919 debutà com a pianista a Trieste i començà una brillant carrera com a intèrpret solista, que compaginà amb l’ensenyament del piano en aquella ciutat 1919-21 Del 1921 al 1923 fou director assistent d’Héctor Panizza al Teatro Colón de Buenos Aires i d’Arturo Toscanini a la Scala de Milà, teatre on es presentà com a director el 1923 En 1941-67 fou catedràtic de direcció d’orquestra al Conservatori de Milà A partir del 1948…

Estudià guitarra, piano, composició i direcció a la seva ciutat natal i, més tard, al teatre Colón de Buenos Aires, del cor del qual formà part El 1991 es traslladà a Europa i dos anys després debutà com a protagonista al teatre Verdi de Trieste Itàlia, amb Signorina Julia , d’Antonio Bibalo El 1995 ho féu al Covent Garden i a l’Òpera de París, el 1996 a Viena i el 1997 a La Scala de Milà Aquell mateix 1997 cantà per primera vegada Otello , un dels seus grans personatges, a Torí, amb Claudio Abbado i l’Orquestra Filharmònica de Berlín També s’ha distingit per tenir una…

Estudià cant a Milà i debutà a Ostiglia el 1927 amb Madama Butterfly Entre el 1933 i el 1948 actuà amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, on interpretà diversos papers wagnerians i també de R Strauss El 1933 cantà al Covent Garden La damnation de Faust H Berlioz, amb la qual debutà a Anglaterra, i el 1938 participà en la primera representació italiana de La dona sense ombra a Roma Estrenà diverses òperes d’autors contemporanis com I Pizzetti, de qui el 1936 cantà Orsèolo El 1948 actuà per última vegada a la Scala, on desenvolupà gran part de la seva carrera Un any després es presentà a…

Professor a la Universitat de Bolonya i pioner del Nuovo Teatro, experimentà en el camp teatral La dècada de 1970, la seva activitat teatral s’articulà al voltant del que anomenà  teatro vagante , com un concepte d’animació teatral que anava per les escoles per tal d’arribar a tot arreu i obert a la participació del públic infantil En aquesta mateixa línia, l’any 1973 realitzà un projecte teatral collectiu al voltant d’una escultura que representava un cavall blau, en el qual participaren pacients i personal sanitari de l’hospital psiquiàtric de Trieste, utilitzant múltiples…

Inicià estudis musicals amb un professor de la capella de música de la catedral de Barcelona i els continuà més tard amb Pietro Donatutti Durant tres temporades fou contractat pel Gran Teatre del Liceu El 1841 anà a ampliar estudis de cant a Milà amb F Lamperti i en 1841-42 estigué contractat a Pavia, on es presentà amb I Puritani , òpera amb la qual tingué una bona acollida Posteriorment actuà en altres teatres italians, com els de Pàdua, Vicenza, Venècia, Trieste, Torí, Milà i Verona També cantà a Viena i entre els anys 1849 i 1851 actuà a Barcelona Arreu demostrà la seva vàlua…

Des de molt jove mostrà una gran vocació per la poesia i el teatre, però poc després de traslladar-se a Roma el 1807 per estudiar dret, abandonà la universitat i dirigí el seu interès cap a la música A la capital italiana fou deixeble de G Janacconi composició Del 1812 al 1815 estudià amb G Paisiello a Nàpols, on estrenà la seva primera òpera I solitari di Scozia 1815 Tot i que aconseguí un cert èxit amb obres com Zadig ed Astartea 1825, Giuletta e Romeo 1825 i Marco Visconti 1838, la seva activitat més reconeguda fou la de professor de cant, que dugué a terme a Venècia, Trieste…

Fill d’un pianista florentí establert a Nàpols, estudià al conservatori d’aquesta ciutat amb G Furno violí i piano i NA Zingarelli composició Posteriorment continuà els estudis privadament amb P Generali, el qual l’induí a compondre molt jove la seva primera òpera, L’impresario in angustie 1822, que fou interpretada pels alumnes del conservatori Dos anys després debutà amb una altra òpera, La cena frastornata 1824, al Teatro Nuovo Més tard viatjà per Itàlia com a compositor, però no tingué gaire èxit A partir del 1831 aconseguí fama amb Chiara di Rosemberg , Un’avventura di Sacaramuccia 1834…

Inicià els seus estudis al Conservatori del Liceu el 1848, on fou deixeble de violí del seu pare, de J Barrau, amb qui estudià piano, i de Marià Obiols, que l’instruí en harmonia Amb només catorze anys aconseguí el premi extraordinari de violí, i aviat ingressà com a violinista auxiliar a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu Dirigí l’orquestra d’una companyia de sarsuela i òpera, en gira per Catalunya, amb la qual obtingué experiència i una ràpida anomenada En dissoldre’s la formació, retornà a Barcelona com a segon director de l’Orquestra del Teatre del Liceu, i al cap de poc n’esdevingué…

La superfície mesura 132 000 km 2 800 km de longitud de 92 a 220 km d’amplària Al N del Gargano, una línia d’illes arxipèlag de les Tremiti, illes Pianosa i Palagruza hi assenyala la presència d’un llindar que assoleix només un centenar de metres de profunditat i que divideix l’Adriàtica en dues conques La conca meridional ateny els 1645 m a l’altura de la línia Bari-Durrës la conca septentrional és menys profunda arriba als 1200 m a la fossa transversal del N de l’illa de Jabuka la profunditat de la plataforma continental, de poc més d’un centenar de metres al SE, disminueix fins a unes…