Resultats de la cerca

Els materials, sovint calcaris, del Juràssic i el Liàsic, imbricats tectònicament i tallats en direcció obliqua per la costa de Tramuntana, originen un seguit de penya-segats que alternen amb valls transversals, sovint acabades en platges arrecerades en cales de SW a NE, racó d’Ariant, punta Beca, cala Solleric, del Castell, punta de la Galera, cala Estremer, punta de les Coves Blanques, i la punta de la Troneta que inicia la llarga i articulada península de Formentor El muntanyam calcari, molt abarrancat i amb fenòmens càrstics, s’estén des dels vessants orientals del puig Tomir 885 m alt al…

De NW a SE, els accidents principals són les cales en Gossalba i Murta, l’illa de Formentor a la sortida de la cala Pi de la Posada, les platges de Formentor i Caló, la punta de l’Avançada i, a l’altra riba del fons de la badia, la punta de Manresa La superfície és d’uns 50 km 2 , amb més de 10 km de llargada Les amplàries oscillen entre els 8,2 km que separen els caps de Formentor i es Pinar i els 3,9 que van de la punta de l’Avançada, que arrecera el port de Pollença, a la de Manresa Entre aquestes puntes i seguint a uns 2 km parallela el litoral del fons de la badia es troba…

Des de la seva creació, i reiterant la personalitat del seu fundador, ha mantingut una especial atenció a l’obra social i cultural, gestionada des del 1991 per la Fundació Guillem Cifre de Colonya Fins els anys seixanta mantingué una sola oficina a Pollença, i els setanta i vuitanta, amb l’obertura d’oficines a Alcúdia, el Port d’Alcúdia i Palma, inicià una moderada expansió en l’àmbit insular, tant en l’aspecte financer com d’obra cultural i social Ha estat pionera en l’estudi d’alternatives per a instaurar l’estalvi ètic

Creada el 1928 la vicaria in capite Sant Pere, esdevingué parroquial el Carme el 1938 l’església fou edificada en 1934-40 El nucli sorgí com a barri de pescadors, i el 1912 fou fundada la confraria de pescadors, i en 1920-24 el pòsit el primer de l’illa Alguns artistes, com el pintor Anglada i Camarasa, s’hi establiren i popularitzaren l’indret, que ha esdevingut un dels més importants centres turístics de Mallorca el 1986 hi havia 30 hotels amb 2 884 places vora seu s’han creat les noves urbanitzacions del Vilar, Can Cingala, Gotmar, Bóquer i, ja més lluny, Formentor

Antiga fortalesa d’època islàmica, en conservà la jurisdicció sempre la corona era regit per un castlà o sotscastlà Perdé importància estratègica a la fi del regne de Mallorca 1349 i encara més amb les noves tècniques de defensa i amb la construcció de la fortalesa d’Albercutx a la fi del s XVII el darrer sotscastlà és del 1570 Perdurà com a lloc de vigilància de la costa i fou definitivament abandonat el 1715

Fou construïda el 1348 pels jurats de la vila, segurament arran de la pesta negra Vers el 1365 s’hi reuní un grup de devotes, regides per Floreta Ricomana morta el 1388, que en fou nomenada priora, quan el 1371 fou erigit canònicament en monestir Després d’una època de tibantors amb el prior de Pollença, de l’orde hospitalari de Sant Joan, gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i del rei, rebé una butlla de Climent VI 1388 que el convertí en priorat de canongesses de Sant Agustí Aleshores tenia 20 religioses, moltes filles de la noblesa Continuà amb relativa estabilitat…

Fou corresponsal de l’Agència EFE a Madrid 1955-65 En tornar a Pollença fou designat cronista oficial de la vila i president del Club Pollença 1969-1974 És autor d’estudis sobre la història i les tradicions de la vila de Pollença Publicà els reculls de poesia Vorera de mar 1952, Pollença i poesia 1955, Cursa de braus 1966, A ritme d’hores madures 1966, premi Ciutat de Barcelona 1965, Dionís Bennàssar El fons de la mar 1979,  Torxes de pau 1979 i Amb la pau dins l’ànima 1994 Escriví també el poema escènic Vós regnau damunt l’altura 1949, les…

Després d’estudiar filosofia i teologia al seminari de Mallorca, el 1889 ingressà a la Companyia de Jesús, i fou ordenat de sacerdot a Tortosa el 1899 El 1905 fou destinat a la residència de Monti-sion Palma, Mallorca, on dirigí la congregació mariana de seglars catòlics, fundada el 1879 Pel maig del 1907 fundà el Patronat Obrer per a nens, inspirat en les idees del jesuïta valencià Antoni Vicent El 1913 hi afegí un sindicat d’oficis diversos, que s’anà ampliant aviat amb altres sindicats, els quals el 1916 passaren a formar part de la Federació Catòlica Obrera

Vida Inicià els estudis musicals a Palma amb G Massot Posteriorment, continuà la seva formació a Madrid sota la guia de R Chapí, M Galiana, E Compta, T Power, J Tragó i R Hernando L’any 1884 ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on es convertí en alumne de KH Barth, EFK Rudorff i H Herzogenberg Acabats els estudis, Berlín fou durant trenta anys el centre de la seva activitat artística En aquella època desenvolupà una àmplia tasca didàctica i tingué com a alumnes les princeses de Prússia i de Saxònia i el pianista Arthur Rubinstein També a Berlín, feu amistat amb Clara Wieck, vídua de…

Cursà estudis musicals a Palma i a Madrid, i els amplià a Berlín, on adquirí un gran prestigi com a concertista i professor entre els seus deixebles hi hagué Arthur Rubinstein Compongué inspirats lieder i peces per a piano Sehnsucht ‘Anhel’, Traümerei ‘Somieig’, Nocturn i Tema i variacions Residí a Madrid, a Barcelona i a Palma, ciutats on exercí el professorat