Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
asti
Enologia
Vi italià, preparat amb raïm moscatell blanc, veremat als entorns de la ciutat d’Asti (Piemont).
Una gran part és destinada a l’elaboració del vi escumós asti spumante
Asti
Ciutat
Capital de la província d’Asti, al Piemont, Itàlia, vora el riu Tanaro.
Centre agrícola i comercial d’una fèrtil àrea vitícola amb diverses indústries tèxtils sederes, de bicicletes, de llumins Antic centre ligur i després colònia romana anomenada Hasta Pompeia, la ciutat es convertí durant el s VI en feu d’un comtat longobard Al s XII s’erigí en municipi lliure Sotmesa als Visconti de Milà s XIV, formà part del dot de Valentina Visconti muller de Lluís I d’Orleans i restà en poder de França fins el 1529, quan fou cedida a l’emperador Carles V pel tractat de Cambrai Incorporada a Savoia el 1575
Valentina Visconti de Milà
Història
Comtessa d’Asti i Vertus, duquessa d’Orleans i Turena, comtessa de Valois.
Filla del duc Joan Galeàs I de Milà i d’Isabel de França Fou desposada el 1386 amb Lluís de França, duc de Turena i comte de Valois i de Beaumont-sur-Oise i després duc d’Orleans, a qui aportà en dot els comtats de Vertus i Asti amb el dret de successió al ducat milanès en el cas que els seus germans morissin sense fills Acusada de sortilegis, es retirà a Blois El 1447 el seu net, el rei Lluís XII de França, feu valer el dret al ducat milanès
Paolo Conte
Música
Cantautor italià.
Considerat com un dels cantautors més importants d’Itàlia, cal buscar els orígens de la seva música en el jazz i el swing , i també en cantants francesos com Ch Aznavour i G Brassens De petit aprengué a tocar el piano i el vibràfon Entrà al món artístic component per a cantants italians de música pop, i no fou fins l’any 1974 que feu el seu primer disc Nostàlgia, tristesa, amors, desamors i sarcasme han estat la base de les seves cançons, que cantava amb veu ronca i a ritme de jazz , tarantella, tango, milonga i altres estils Entre els seus discos desta quen Paris Milonga 1981, Aguaplano 1987…
Carlo Alberto Castigliano
Construcció i obres públiques
Enginyer italià.
Des del 1866 estudià a l’Institut Tècnic de Terni Úmbria i quatre anys després al Politècnic de Torí, on al cap de tres anys d’estudi escriví la dissertació Intorno ai sistemi elastici , en què apareixia el teorema relatiu a l’anàlisi elàstica de la deformació de bigues pel qual és famós Després de graduar-se al Politècnic de Torí, treballà als Ferrocarrils del Nord d’Itàlia com a cap de l’oficina d’obres de fàbrica, manteniment i servei, fins a la seva mort
Vittorio Alfieri
Teatre
Dramaturg italià.
De família noble, esmerçà els anys de joventut viatjant per tot Europa El 1772 s’installà a Torí El 1775 decidí de continuar una tragèdia que tenia començada, Cleopatra , que més tard rebutjà S'adonà que no dominava l’idioma italià —el francès era la llengua de l’aristocràcia piemontesa— i es reclogué per dedicar-se a la lectura dels clàssics renaixentistes Petrarca, Dant, Tasso i Ariosto Decidí de donar a Itàlia una tragèdia comparable a la francesa, i es dedicà per complet a escriure les dinou tragèdies que el convertirien no solament en el més gran dramaturg del neoclassicisme italià, sinó…
Luchino Scarampi
Economia
Història
Mercader piemontès, naturalitzat barceloní el 1394, fou un dels principals agents financers de Joan I de Catalunya-Aragó.
Com molts altres piemontesos i llombards, s’havia naturalitzat abans genovès el 1380 fou un dels dos jutges genovesos que havien de valorar els danys causats pels catalans des de la pau de 1378, i el 1386, amb Antonio di Credenza, negocià en nom de Gènova la pau catalanogenovesa del 1386 Des d’abans estava en contacte amb la cort catalana, a la qual proveïa de robes precioses i de joies i, des que pujà al tron Joan I, també de diners per a diverses emergències el dot de la infanta Violant, la guerra de Sardenya, etc el monarca li hagué d’assignar en pagament diverses rendes reials, donatius,…
Alessandro Artom
Electrònica i informàtica
Enginyer electrònic italià.
Estudià a Torí i fou catedràtic de radiotelegrafia i consultor científic de la marina italiana, a la qual dedicà els seus invents S'ocupà de la dirigibilitat de les ones radioelèctriques El 1907 patentà el radiogoniòmetre, que permet de conèixer la posició de la font emissora de senyals de ràdio
Leonardo Botallo
Anatomista italià.
Féu la descripció del forat de comunicació interauricular del cor del fetus dels mamífers forat de Botallo o de Botal i també del conducte que en el fetus comunica l’artèria pulmonar amb l’aorta conducte arteriós o conducte de Botal Fou conegut al seu temps com a cirurgià dels reis de França, i perfeccionà el tractament de les ferides per arma de foc, sobretot al cap, en De curandis vulneribus sclopetorum 1560