Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
oïdor
Història
Ministre de les sales de les audiències creades al començament del segle XVIII per Felip V als Països Catalans.
Els cinc oïdors per als afers criminals de l’audiència de Catalunya eren anomenats també jutges de cort o bé alcaldes del crim audiència
oïdor de comptes
Història
Funcionari encarregat d’examinar i d’aprovar els comptes d’una corporació.
Els oïdors de comptes de la generalitat de Catalunya —establerts el 1359, el 1413 n'hi havia tres, un per braç, amb duració triennal— tenien cura de revisar els comptes presentats pels diputats i d’inspeccionar el llibre del manifest
clavari
Història
Tresorer, funcionari de l’administració municipal gremial i baronial catalana responsable de les finances.
El clavari municipal controlava el cobrament d’imposts i la direcció dels afers financers A Barcelona era un càrrec d’elecció bianual Ocupava el primer lloc en el tentrenari barceloní i altres juntes municipals Fou suprimit pel decret de Nova Planta, i substituït pel de majordorm de propis, institució d’origen castellà Subsistí, però, en els gremis, les confraries i els governs baronials i la seva gestió era controlada pels credencers i oïdors de comptes
excusat
Història
Impost concedit pel papa (1567) a la monarquia hispànica que consistia en la percepció dels delmes i els drets de la casa que pagava més per cada parròquia.
Juntament amb el de la Croada i subsidi de quarta , formava part de les Tres Gràcies, concedides pel papa als reis hispànics La generalitat de Catalunya es negà a pagar-lo des del 1570, allegant que els delmes eren de domini temporal i no eclesiàstic i que, per tant, no en podia disposar el papa Després de lluites i excomunions —que culminaren amb l’empresonament dels diputats i oïdors de comptes—, l’afer fou deixat a decisió de la cort del 1589, que decidí de no pagar-lo De nou es renovà la lluita, sense èxit, el 1626 Des del principi del s XVIII, tanmateix, fou implantat sense…
generalitat
© Fototeca.cat
Història
Delegació permanent de les corts al Principat de Catalunya i als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat del segle XIV, coneguda també, a l’edat mitjana, per diputació del general o bé per diputació del regne a València i a Aragó.
La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S'arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dóna com a primera la de dotze membres, quatre per braç …
Consell del Principat
Història
Òrgan polític del Principat de Catalunya adjunt a la Diputació del General, que dirigí el moviment del 1461 contra Joan II i la guerra contra aquest sobirà (1462-72).
La seva base legal fou la delegació de poders feta per les corts de Lleida el 5 de desembre de 1460, arran de la detenció de Carles de Viana, a favor de la diputació del General facultant-la per a designar una comissió o consell adjunt Aquest fou elegit en una reunió celebrada a Barcelona el 8 de desembre, i constà de 27 membres nou de cada braç El 25 de febrer de 1461 fou ampliat amb 27 membres més, fent, així, amb els tres diputats i els tres oïdors, un total de 60 membres, que en el transcurs de la guerra variaren constantment Deixà d’existir per l’octubre del 1472 després de…
musica reservata
Música
Expressió utilitzada durant el segle XVI per a designar l’estil i la forma interpretativa de determinades obres de Josquin Des Prés i altres compositors, com Philippe de Monte o Roland de Lassus, amb la finalitat de reforçar el contingut expressiu del text.
Generalment s’associa la musica reservata a les tècniques expressives, a la llibertat modal i rítmica i al cromatisme També es pot referir a una música destinada a cenacles restringits En certa manera pot coincidir amb molts dels aspectes que usualment entren dins el concepte de manierisme musical L’expressió apareix en algunes fonts datades entre el 1552 i el 1625, cap de les quals, però, en dona una definició prou precisa El primer autor que hi fa referència és Adrian Petit Coclico 1499-1562, deixeble de Josquin, en el Compendium musices Nuremberg, 1552 En aquesta obra es qualifica de…
Digitext
Revista digital en català creada pel programa L’Altra Ràdio, de Ràdio 4, l’any 1986.
Digitext es distribuïa als usuaris d’ordinadors domèstics telemàticament, mitjançant l’FM, i permetia enviar informacions de tota mena En el temps aproximat d’un minut es radiava la revista digital, en llenguatge d’ordinadors, que els oïdors, bé fos directament del seu receptor o enregistrant-lo prèviament en una casset, havien de carregar en el seu ordinador domèstic Una vegada carregat el programa digital, enviat per Ràdio 4, hom podia llegir les diverses planes, com si es tractés d’una revista a tot color Es feren emissions de Digitext per als ordinadors Spectrum, Commodore,…
Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda
Història
Segon comte i primer príncep de Melito, gran d’Espanya, primer marquès d’Algecilla, primer duc de Francavilla i comanador de Sant Jaume.
Fill del primer comte de Melito, Diego Hurtado de Mendoza y Lemos Participà en les campanyes d’Itàlia i de Flandes En 1548-50 acompanyà el príncep Felip futur Felip II a Alemanya, i durant el viatge féu amistat amb l’aristòcrata portuguès Ruy Gomes da Silva, privat del príncep i organitzador de la fracció més oberta del govern, el qual més tard esdevingué el seu gendre, en casar-se amb la seva filla, la després famosa princesa d’Èboli Nomenat virrei d’Aragó 1554-56, fracassà políticament, en sentenciar a mort Sebastià Calassanç de Benavarri, acusat de fautor de bandolers Aquest fet,…
audiència
Història del dret
Òrgan col·legiat per a l’administració de justícia, que encarna generalment la suprema instància en un regne o una entitat política o, derivativament, en un ampli territori amb personalitat definida.
En el fons, el mot reconeix com a sentit originari el de celebració pública de les actuacions judicials que conviu amb el significat corporatiu o institucional alludit L' audientia principis és esmentada efectivament en la vida oficial del Baix Imperi, per continuïtat seva, en els regnes germànics, com el visigòtic, on indica palesament el tribunal reial aula règia actuant en funcions de justícia També aquests segles darrers de l’imperi Romà fou creada l'audiència episcopal Avançada l’edat mitjana, l’audiència sembla ésser limitada, en l’àmbit de la península Ibèrica, a un tribunal del rei…