Resultats de la cerca

Malgrat haver estat deixeble de Jacques-Louis David, la seva estètica es troba més prop del preromanticisme del baró Gros En la seva obra destaquen els quadres històrics, entre ells El hambre en Madrid 1818 del Museo Municipal de Madrid

Soldat a Cuba, Weyler l’empresonà dos anys per uns articles periodístics En tornar-ne estigué hospitalitzat a Manresa, i conreà el periodisme polític a Saragossa Publicà la tetralogia autobiogràfica Del cautiverio 1903, Del hospital 1906, Del cuartel y de la guerra 1906 i Del periódico y de la política 1907 Residí a París i a Madrid, on fou redactor d’"El Imparcial” i milità a Acción Republicana, el partit d’Azaña Candidat fracassat a diputat a corts, reflectí aquesta experiència en la notable novella El juez que perdió su conciencia 1925 Unes altres obres narratives, dins la tònica de…

És doctor en filologia semítica i ha exercit de professor d’hebreu i d’història del Pròxim Orient antic a la Universitat de Barcelona Com a poeta, inicià la seva trajectòria amb  D’un record a l’altre  1993 i  Les mans descalces  1993 Després continuà amb  De nit  1999, per a consolidar-se amb  Corint  2000, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona,  Com un persa  2001, premi Tivoli Europa Giovanni 2002,  El tren de Bagdad  2003, premi Carles Riba,  Llei d’estrangeria  2008,  Estàtues sense cap  2013 i  Ciència exacta  2014, premi Miquel de Palol Ha traduït al català l’obra dels principals…

S’inicià en el món de l’espectacle a València A disset anys, la família es traslladà a Barcelona, on rebé classes de cant Entre el 1912 i el 1914 visqué a París i tingué com a mestre el tenor polonès Jean De Reszke El 1914 actuà repetidament a Itàlia, on destacaren les seves interpretacions a Un ballo in maschera i a El barber de Sevilla A partir de l’any 1916 viatjà a Amèrica i consolidà la seva carrera professional, a més d’adquirir un gran prestigi en aquest continent per les notables facultats de la seva veu D’aquesta etapa destaquen les actuacions al Carnegie Hall, a la Manhattan Opera…

Compositor precoç, a nou anys ingressà al cor de la catedral de Lima en substitució d’un cantant adult que havia mort Probablement fou deixeble de Tomás de Torrejón i Velasco, director musical de la catedral, i estudià orgue amb Juan de Peralta, organista de la mateixa església L’any 1742 fou nomenat organista principal de la catedral de Lima, on el 1760 substituí Roque Ceruti com a mestre de capella La música conservada d’Orejón es guarda a l’Arxiu Episcopal de Lima La seva obra més ambiciosa fou la Pasión de Viernes Santo 1750, per a triple cor i orquestra Gran part de la seva producció…

Les discinèsies voluntàries es caracteritzen per la incoordinació i la dificultat d’efectuar moviments, i les involuntàries, per l’aparició de tremolor, corea, atetosi, mioclònies, tics, etc, moviments característics d’algunes malalties del sistema nerviós Les causes principals de llur aparició són les patologies cerebellosa i la dels nuclis i les vies extrapiramidals

El número 1 porta data del setembre del 1970 i fins al novè es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació CREA A partir del número 10 1973 fins a la seva desparició de fet 1981 fou el portaveu de l' Esquerra Catalana dels Treballadors Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l’ECT o li eren afins A desgrat de la seva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important dins el catalanisme nord-català d’esquerres, del qual…