Resultats de la cerca

Entre els seus membres cal destacar Ercole Procaccini , anomenat el Vell Bolonya 1515 — Milà 1595, pintor i gravador, que conreà el gènere històric Els seus fills foren Camillo Procaccini Bolonya ~1551 — Milà 1629, pintor i gravador, Carlo Antonio Procaccini Bolonya ~1555 — Milà 1605, que conreà la pintura de flors, natures mortes i paisatges, i Giulio Cesare Procaccini Bolonya ~1570 — Milà 1625, pintor i escultor, membre destacat de l’escola llombarda el seu estil és de transició entre el manierisme i el barroc, amb forta influència d’Il Correggio i Rafael Ercole Procaccini ,…

Els membres més importants foren els germans Cosmas Damian Asam Benediktbeuern 1689 — Weltenburg 1739, pintor, i Egid Quirin Asam Tegernsee 1692 — Mannheim 1750, escultor i estucador, que gairebé sempre treballaren plegats Viatjaren a Roma 1712-13, on estudiaren les obres d’Andrea Pozzo, Pietro de Cortona i Bernini, i de tornada feren triomfar el gust italià en el barroc bavarès Entre llurs obres destaquen l’altar major de Rohr, la restauració dels interiors de la catedral de Freising, la decoració de l’abadia d’Einsiedeln Suïssa, que recorda l’obra de Cosmas Damian a l’abadia de…

Es desenvolupà entre el 1917 i el 1924 i publicà la revista De Stijl , que en fou l’òrgan de difusió Tendeix sempre a la màxima reducció dels elements integrants de l’obra artística i fa de les línies vertical i horitzontal, així com dels tres colors elementals groc, blau i vermell la base de tota la seva gramàtica formal La finalitat social que dóna a la seva producció fa de l’arquitectura el model que integra totes les altres arts, dirigida vers l’ordenació funcional de l’espai habitat Es caracteritza, en definitiva, per l’elementalitat, racionalitat i funcionalitat de les formes Cal…

Giovanni Solari ~1410 — ~1480 treballà a la cartoixa de Pavia Guiniforte Solari Milà 1429 — 1481, considerat fill seu, i collaborador a la cartoixa de Pavia, treballà a la catedral de Milà des del 1459 i, també a Milà, el 1465 substituí Il Filarete com a arquitecte de l’Hospedale Maggiore, i féu la part no bramantesca de Santa Maria delle Grazie Pietro Antonio Solari Milà segona meitat del s XV — Moscou 1493 substituí Guiniforte, probablement el seu pare, a la catedral de Milà 1476 i a l’Hospedale Maggiore 1481 Com a escultor féu l’estàtua sepulcral del bisbe Marco de Capitani…

Felip Vallmitjana , teixidor, tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany Fill de Venanci fou l’escultor Agapit Vallmitjana i Abarca Barcelona, 20 de febrer de 1860-1915 —cosí dels pintors Pere i Agapit Casas i Abarca—, que fou collaborador constant del seu pare professor de Llotja des del 1902, fou premiat a diverses exposicions nacionals de Madrid entre el 1884 i el 1908 essencialment animalista, és l’autor del Caçador de lleons 1884 del parc de la Ciutadella i dels Lleons del monument a Colom, a Barcelona El seu germà, August Vallmitjana i Abarca ,…

Josep Ratés , escultor, collaborà amb Pere Serra al retaule major de Santa Maria del Mar i a l’execució d’una porta de marbre a la Sala de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona 1647 amb Joan Aldabó collaborà al retaule reliquiari de Sant Genís de Vilassar 1633 El seu fill Josep Ratés i Dalmau Barcelona s XVII — Madrid 1684, introductor del barroc italianitzant, es traslladà a Madrid vers el 1674 casat amb Teresa Elias, vídua de Josep de Xoriguera, s’associà amb el seu fillastre Josep Simó, amb qui executà 1674 el retaule de l’església madrilenya de Montserrat desaparegut el…

El primer, Joan Muntaner , es formà a Roma i exercí de decorador i de daurador Un fill seu, Joan Muntaner i Upe Roma 1716 — Madrid 1774, pintor i escultor acadèmic supernumerari de San Fernando, és el pare del membre més important, Joan Muntaner i Cladera — 1802 aquest pintà els retrats dels personatges mallorquins més coneguts del seu temps el Cardenal Despuig , el Marquès de la Romana , el Bisbe Rubió , etc féu també pintura religiosa, com L’aparició de Sant Miquel a Roma i La Concepció de les Caputxines de Palma es caracteritzà pels colors brillants i els celatges…

Fou fundada sota la presidència de Ramon Panedas, Albà Rossell, Antoni Duró, Joan Oliver, Joan Flo, Francesc Pla i Lluis Castelló Aquest grup, marcadament catalanista, s’escindí del Centre Català de Montevideo El 1936 organitzà el Congrés de Catalans del Riu de la Plata Constituí un comité d’homenatge a Lluís Companys aquests homenatges es repetiren cada any i culminaren el 1944 amb la inauguració d’una plaça amb el nom de Lluís Companys i un monument de l’escultor Joan Serra L’entitat també collaborà, el 1949 i el 1963, en l’organització dels Jocs Florals de la Llengua Catalana…

Károly Ferenczy Viena 1862 — Budapest 1917, pintor, començà a pintar sota la influència de Bastien-Lepage, i es convertí en figura capdavantera de l’escola de Nagybánya Els seus quadres plein air , pintats amb colors vius i amb taques vigoroses Octubre, Vespre marcenc, Matí assolellat influïren decisivament en l’evolució de la pintura hongaresa del s XX El seu fill Béni Ferenczy Szentendre, Pest 1890 — Budapest 1967 fou escultor Superat un curt període cubista, cap als anys trenta cristallitzà un llenguatge formal propi, basat en l’observació atenta i sensitiva del cos i del…

Joan Generes Manresa — 1864 és documentat des del 1620 féu diversos retaules al Carme i a la seu de Manresa Fills seus foren Francesc Generes , autor d’un retaule a Gavà 1678, i Lluís Generes Manresa — Perpinyà 1710, el qual, establert a Perpinyà, a la mort de Llàtzer Tremulles 1656 n'acabà el retaule de Sant Francesc de Paula al convent de la Victòria de Perpinyà —avui a la catedral— i esdevingué l’escultor més destacat del Rosselló dels cinquanta anys següents treballà en retaules de Serdinyà 1661, Vinçà 1663, Espirà de Conflent 1663 i Estoer 1665, i la seva obra principal…