Resultats de la cerca

Estudià a Madrid i després 1841-46 a Milà amb Vaccai, on estrenà amb èxit l’òpera Ildegonda Fou mestre de cant de la reina Isabel, professor 1857 i director 1868 del conservatori de Madrid Propugnador del renaixement de la sarsuela, n'escriví ell mateix una cinquantena Entre les que aconseguiren més popularitat cal citar Marina 1855, que ell mateix convertí en òpera 1871

El seu nom va lligat a l’obra que l’ha fet famós La Celestina La seva vida és poc coneguda Per diferents documents hom sap que posseí una important biblioteca i fou batxiller en lleis, d’origen convers, fet que mai no negà, però també amb pretensions d' hidalguía Visqué des del 1517 a Talavera de la Reina, d’on fou durant poc temps batlle major

Tant la processionària del pi Thaumetopoea pitycampa com la processionària del roure o de l’alzina Tprocessionea poden provocar greus plagues forestals, especialment la primera

Neta de Felip V d’Espanya per part de pare i de Lluís XV de França per part de mare, es casà 1765 amb el fill de Carles III, el príncep d’Astúries Carles Amb el seu marit, Carles IV, fou proclamada reina d’Espanya, el 1788 ambdós abdicaren, a conseqüència del motí d’Aranjuez, pel març del 1808 El mes següent, Napoleó, a Baiona, exigí de Ferran VII la devolució de la corona als seus pares, i aconseguí immediatament la renúncia definitiva d’aquests a favor de Josep Bonaparte Maria Lluïsa, famosa per la seva fastuositat i la seva elegància, immoralitzades pel pinzell de Goya, seguí el seu marit…

Filla de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià i de Saura de Mallorca Visqué a la cort de Jaume III de Mallorca, amb el qual es casà 1347 en morir la reina Constança d’Aragó, fet del qual fou en certa manera acusada Després de la batalla de Llucmajor 1349, en la qual morí el seu marit, estigué presonera al castell de Bellver i al convent de Santa Clara de València, amb la seva fillastra Elisabet de Mallorca 1349 El papa i el rei de França, Joan II, gestionaren el seu alliberament Habità en un castell, prop de Montpeller, i es casà amb el duc Ot I de Brunsvic-Grubenhagen 1353,…

Filla de Carles III i de Margarida de Durazzo Casada 1401 amb Guillem I d’Àustria, duc d’Estíria i de Caríntia, i vídua cinc anys després, tornà a Nàpols per succeir en el tron el seu germà Ladislau I mort el 1414 L’acompanyava Pandolfello Alopo, el seu favorit, el qual s’enemistà amb Muzio Attendolo Sforza Tot el regnat de Joana fou ja una successió d’intrigues entre nobles per tal de situar-se als llocs més alts de la cort, afavorits o contrariats per la mateixa reina Aquesta volia casar-se amb Joan d’Aragó, fill de Ferran I, amb la benvolença de Benet XIII, el qual hi veia un camí per a…

Filla de Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya Fou casada amb el seu oncle el rei Ferran VII d’Espanya 1829, vidu sense fills, al qual inclinà a poc a poc cap a un cert liberalisme en oposició al partit apostòlic Actuà, amb el títol de reina governadora, com a regent de la seva filla la reina Isabel II del 1833 al 1840, que fou obligada a renunciar-hi Durant la seva regència tingué el suport dels polítics liberals i del sector de l’exèrcit que defensà el tron d’Isabel II contra els partidaris de l’infant Carles Maria Isidre primera guerra Carlina Promulgà l’…

Filla de Ferran II de Catalunya-Aragó i d' Isabel I de Castella tingué com a preceptors Antonio i Alessandro Giraldini El 1502 es casà amb Artur, príncep de Galles, que morí el mateix any, i el 1509, amb el germà d’Artur, Enric VIII d’Anglaterra Fou molt religiosa tendí a envoltar-se de servidors castellans i protegí humanistes, com Lluís Vives, que li dedicà el seu tractat De institutione feminae christianae 1523 i a qui encarregà d’escriure un pla d’estudis per al preceptor de la seva filla Maria després, reina Maria Tudor De ratione studii puerilis 1523 També Erasme li dedicà el tractat…

Fou casada primerament amb Manuel I de Portugal 1518 i, ja vídua, i arran de la pau de Cambrai, amb Francesc I de França 1530 Fins a la mort d’aquest visqué retirada a la cort francesa Després del 1547 residí un quant temps als Països Baixos, i finalment passà a Castella

Tercera muller del rei Khilperic I de Nèustria i Soissons Conspirà contra Audovera i Galsvinta, primera i segona muller, respectivament, d’aquest, i es casà amb ell 567 La seva vida fou un seguit d’assassinats i de guerres contra la reina Bruniquilda, muller del seu cunyat, el rei Sigebert I d’Austràsia, i germana de Galsvinta, que finalment fou derrotada