Resultats de la cerca
Es mostren 1032 resultats
advocat | advocada
Dret
Persona que té com a professió de donar parer sobre qüestions de dret i de defensar interessos d’altri, especialment en causes i judicis davant els tribunals.
Hom pot trobar els precedents d’aquesta professió a gairebé totes les civilitzacions primitives A l’antiga Índia, segons les lleis de Manú, els acusats presentaven ells mateixos llur defensa, però existien experts en jurisprudència A Egipte, en canvi, en un moment donat, els defensors només podien expressar-se per escrit, per tal de no influir sobre els jutges amb llur virtuositat verbal Entre els hebreus, l’acusat sovint era ajudat i, fins al moment de l’execució de la sentència, hi acudien defensors caritatius A Grècia, originàriament també, els ciutadans havien de portar ells mateixos…
advocat | advocada
Cristianisme
Títol aplicat especialment a la Mare de Déu i, per extensió, a determinats sants a qui la devoció popular atribueix un poder damunt determinades necessitats.
advocat del general
Cadascun dels dos advocats assessors de què disposava la diputació del general o generalitat de Catalunya, des de les corts del 1413.
A partir de les corts del 1420 fou nomenat per sis anys, amb eleccions triennals eren considerats així mateix advocats del general dos advocats fiscals designats també triennalment per al mateix temps, segons resolució de les corts del 1560, confirmada a les del 1599 El càrrec d’advocat de la generalitat com el d’advocat de la ciutat fou, des del final del segle XV, el primer pas de la carrera per a passar després a l’audiència i al consell d’Aragó
advocat defensor | advocada defensora
advocat general
Advocat fiscal del consell general del Rosselló als segles XVII i XVIII.
En extingir-se la institució eren tres els qui posseïen aquest càrrec
advocat fiscal
Fiscal d’algunes cúries episcopals (com la d’Urgell, per exemple) i de determinats organismes de la corona catalanoaragonesa (consell d’Aragó, audiència de Mallorca, generalitat de Catalunya, etc.).
advocat de la ciutat
Als Països Catalans, jurista que s’encarregava de la defensa dels interessos d’una corporació municipal i de la protecció dels seus privilegis.
Llur existència és documentada a Barcelona a mitjan segle XIV el 1350, els dos advocats de la ciutat cobraven un sou anual de 60 lliures barcelonines Des del 1396, el càrrec fou biennal a la pràctica, aquesta disposició no fou aplicada estrictament i, als segles XV i XVI, el càrrec esdevingué gairebé vitalici A més la ciutat creà, a partir del segle XV, el càrrec d' advocat extraordinari , que cobrava per cada consultació generalment, aquests advocats esperaven una vacant del càrrec d’advocat ordinari A València, amb el nom d' advocat de la universitat…
advocat dels pobres
Advocat que assegurava gratuïtament la defensa de les persones que no podien pagar honoraris.
Ja és esmentat en unes ordinacions barcelonines del segle XIV
advocat d’ofici | advocada d’ofici
Dret
Advocat designat per un jutge o per un tribunal, normalment per mitjà del col·legi d’advocats local, per a la defensa del litigant que ha de sol·licitar o a qui s’ha concedit el dret de justícia gratuïta o per a la defensa del processat o inculpat que en un procés penal ha de designar-lo i no ho fa voluntàriament.
advocat d’església
Defensor o protector de capítols catedralicis i de monestirs, des de l’època carolíngia.
Els advocats d’església eren triats entre els senyors poderosos amb jurisdicció civil o militar per tal de salvaguardar millor els interessos de la casa religiosa Amb el temps, però, la institució degenerà i provocà abusos i per això foren suprimits al segle XII