Resultats de la cerca

Començà a treballar al taller de calçat familiar a Ferreries, fundat el 1918, que fabricava sabatilles de ballet per a nenes Expandí i modernitzà el negoci, diversificant els articles i difonent-los al mercat peninsular El 1980 se separà del seu cosí Joan Mascaró i Florit Ferreries, 1945 i creà l’empresa Jaume Mascaró, que internacionalitzà amb prop d’un centenar de botigues arreu del món Aconseguí situar els seus productes en el sector del calçat de luxe amb les marques Úrsula Mascaró, Jaume Mascaró, Pretty Ballerinas i Loafers Al final de la dècada de 1990…

Llicenciat en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, màster en ciències aplicades a la informàtica i a la gestió industrial per la Universitat de Lovaina 1980 i doctor en informàtica 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona Fou professor d’aquesta universitat fins el 1990 i hi obtingué la càtedra en ciència de la computació i intelligència artificial 1998 Des del 1990 és catedràtic del departament de ciències matemàtiques i informàtica de la Universitat de les Illes Balears El seu principal domini d’investigació és el camp de la comunicació digital, principalment els…

Inicià la seva carrera el 1983 encapçalant la candidatura d’Alianza Popular al Consell Insular de Menorca D’aleshores ençà, i durant l’època en què el Partit Popular governà les institucions polítiques de les Balears, ha ocupat múltiples càrrecs públics fou vicepresident i portaveu del Govern Balear des del 1983 fins al 1991 aquest mateix any, i fins el 1995, presidí el Consell Insular de Menorca Del 1995 al 1999 fou president del Parlament de les Illes Balears També ha ocupat diversos càrrecs en el si del Partit Popular president del partit a Menorca del 1983 al 1995 i a les Illes Balears…

Depengué des Mercadal fins a l’any 1989, data en què esdevingué municipi independent La seva superfície és de 32 km 2 El poble 1031 h agl i 9 h diss, 1996 migjorners 112 m alt és situat a uns 3 km de la costa de Migjorn D’economia essencialment agrícola, és només a partir dels anys seixanta que el turisme urbanització de la platja de Sant Tomàs hi té alguna repercussió El poble es formà al voltant de la capella que, dins el lloc de Binicodrellet, edificà, en honor a sant Cristòfol, Cristòfol Barber i Ametller, el 1769 El 1865 tenia ja 762 h, i assolí el màxim el 1840, amb 1 254 h El 1775 la…

Es llicencià en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona l’any 1963, i obtingué el grau de doctora per la mateixa universitat el 1972 amb la tesi Funcionalisme i ecologia d’algunes comunitats vegetals barcelonines , amb la qual guanyà el premi Pius Font i Quer de l’Institut d’Estudis Catalans 1972 Fou professora de botànica a la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona entre els anys 1963 i 1985 El curs 1984-85 passà a treballar a la facultat de ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona Bellaterra, on el 1986 guanyà per concurs oposició la càtedra de biologia…

Fundador de la Revista Postal Ha publicat el llibre de narracions No cregui el que diuen de mi 1991 i les novelles Nàufrags 1993, premi Ateneu de Maó 1992 i la juvenil Els ecos de l’horitzó 1999, mentre que amb Remant al sol 2001 guanyà el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 2000 Amb El laberint de les girafes 1999, que recrea la història d’una família al llarg del segle XX, la seva narrativa obre un nou tombant, que continua amb Homes sols 2001, premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998, Sorra a les sabates 2005 i Barba-rossa 2006, novella històrica amb rerefons contemporani que…

Fou una de les principals fortificacions musulmanes de Menorca amb el nom de Sen Ageinz i esdevingué el darrer reducte militar de la resistència a la conquesta d’Alfons II de Catalunya-Aragó del 1287 hi foren fets presoners el moixerif i els seus guerrers sarraïns Al mateix s XIII esdevingué centre d’una de les quatre universitats en què fou dividida l’illa Universitat del castell de Santa Àgueda fins a la formació del nucli des Mercadal encara s’anomenà per molts anys Universitat des Mercadal i del castell de Santa Àgueda el 1713, i definitivament el 1840, passà a formar part del nou…

Nucli industrial ferreries, indústries metallúrgica i cervesera, material ferroviari i automobilístic

Nucli industrial ferreries, siderúrgia i paper des del principi del s XIX en ésser-hi descobertes mines de ferro i de carbó als voltants