Resultats de la cerca

Es formà a Roma amb Carlo Fontana Tornà a Àustria, on desplaçà de càrrecs públics arquitectes italians, tradicionalment més ben considerats que els locals Després d’una etapa borrominiana, exemplificada en diverses esglésies de Salzburg, assolí l’estil més personal cap al 1715, amb un barroc classicitzant que té el màxim exponent en la Karlskirche de Viena 1716-29, el projecte de la qual aconseguí d’imposar pel damunt del de Ferdinando Galli Bibiena Fou ennoblit per Josep I El seu fill Joseph Emmanuel Fischer von Erlach Viena 1693 — 1742 prosseguí obres del pare, com la…

Es destacà com a compositor, dins un estil que treia la seva inspiració de l’òpera còmica italiana del s XVIII i del món de les comèdies de Goldoni, bé que incorporant algunes de les conquestes tonals del postromanticisme Durant uns quants anys fou professor del Mozarteum de Salzburg 1939-44, però es dedicà sobretot a compondre Les seves òperes més destacades són Le donne curiose 1903, I quattro rusteghi 1906, en dialecte venecià, Il segreto di Susanna 1909, I gioielli della Madonna 1911, L’amore medico 1913, Sly 1927, La vedova scaltra 1931, Il campiello 1936 i La dama boba 1937…

Estudià música a Salzburg i començà la seva activitat literària al final dels anys cinquanta Autor provocador i molt controvertit, la seva obra és construïda sobre monòlegs o llargues explicacions obsessives que giren entorn de temes com la mort, la malaltia, el fracàs, la soledat i la incomunicació, als quals dóna una categoria còsmica De la seva obra cal esmentar les proses Frost ‘Glaçada’, 1963, Verstorung ‘Pertorbació’, 1967, Die Kälte ‘El fred’, 1987, Wittgensteins Neffe ‘El nebot de Wittgenstein’, 1982 i Der Unterheger ‘El malaguanyat’, 1983 Escriví també teatre Der…

Professor a Salzburg 1949, bisbe titular 1952, el 1956 fou nomenat arquebisbe de Viena i el 1958 cardenal Tingué una participació molt destacada en la comissió teològica del concili II del Vaticà Del 1965 al 1980 fou president del secretariat vaticà per als no-creients i, des d’aquest càrrec, acomplí missions d’alt nivell representatiu, especialment en relació amb l’Europa oriental Bon coneixedor de diverses cultures, llengües i religions, dirigí una important història de les religions Entre altres obres, publicà Die Stunde der Welt ‘L’hora del món’, 1971, Das Zeichen Gottes ‘El…

El primer país a celebrar-ne fou Anglaterra el Three Choirs Festival, fundat el 1715, ha perdurat fins avui Els festivals Händel de Londres 1784-87 i 1791 foren els primers dedicats a un compositor Al s XIX s’estengueren per Europa el 1883 hom fundà els de Bayreuth, dedicats a Wagner L’increment del turisme, sobretot des del 1945, ha fet que moltes ciutats n'organitzessin, com a Munic, Salzburg, Florència, Ais de Provença fundat el 1948, Edimburg, Glyndebourne, Granada, etc Als Països Catalans destaquen els festivals de Torroella de Montgrí 1980, de Música Contemporània d’Alacant…

Ordenat de sacerdot el 1899, fou professor de moral a Salzburg i a Viena Ministre per als afers socials 1918, membre del parlament 1919 i canceller 1922, s’hagué d’enfrontar amb la crisi econòmica i estabilitzà les finances Ferit en un atemptat 1924, deixà la cancelleria, que reprengué el 1926 Reprimí la insurrecció socialista del 1927 amb l’ajut dels “Heimwehren” Dimití el càrrec 1929 i ocupà el ministeri d’afers estrangers el 1930 Escriví Nation und Staat 1916, Die geistigen Grundlagen der Minderheitenfrage ‘Els fonaments espirituals de la qüestió de les minories’, 1925, Der…

Membre de la minoria eslovena de Caríntia, és filla de l’escriptor Florjan Lipuš Féu estudis de llengües eslaves i literatura comparada a Klagenfurt/Celovec Contribuí a la revista literària en eslovè Mladje Del 1995 al 2009 treballà als Estats Units d’Amèrica i actualment viu a Salzburg La seva obra és escrita únicament en eslovè Els seus llibres han estat traduïts sobretot a l’alemany i, entre altres llengües, a l’anglès i el francès A part d’altres llibres, és autora dels poemaris Pragovi dneva ‘Els llindars del dia’,  Geografija bližine ‘La geografia de la proximitat’ i…

Els seus mestres foren EDohnányi, BBartók, ZKodály i LWeiner Treballà com a assistent de Toscanini 1936 i ocupà el càrrec de director general de música al teatre d’òpera de Munic 1947 i al de Frankfurt 1951 Per més d’un decenni 1961-72 fou director artístic del Covent Garden de Londres, de l’Orquestra Simfònica de Chicago 1969-91, i, entre el 1979 i el 1983, de l’Orquestra Filharmònica de Londres Fou, a més, director invitat d’un gran nombre d’orquestres europees i americanes i director artístic del Festival de Salzburg des del 1992 El 1971 rebé el títol de sir i el 1972 es…

De família vigatana Fou alumne de Gustau Violet, a Perpinyà, i deixeble de Maillol Professor de l’École Nationale des Beaux-Arts de Bourges 1950-68 i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París el 1969 A partir del 1936 entrà en contacte amb Pressman, R Delaunay, Saint-Maur, el grup Abstraction-Création, Zadkine, J Cassou, F Léger i R Dufy Fou un dels fundadors del Salon de Mai Exposà a París, Rio de Janeiro, Venècia, Tòquio, Brusselles, Viena, Salzburg, Milà, Zuric, l’Havana, etc La seva pintura evoca sovint monstres i expressa un sentiment tràgic de la vida Entre les…

Debutà com a violoncellista, i al cap de poc temps inicià una carrera ascendent com a director d’orquestra de la Scala de Milà càrrec que ocupà del 1896 al 1902 i del 1906 al 1908, on estrenà I Pagliacci , de Leoncavallo, i La Bohème , de Puccini Director del Metropolitan de Nova York 1908-15, hi estrenà La Fanciulla del West Novament com a director de la Scala, estrenà Turandot Més tard dirigí a Bayreuth 1930-31 i a Salzburg 1935-37 Després d’una estada als EUA, tornà a inaugurar el 1946 la Scala de Milà, reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial Fou el…