Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Prada És constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, des que aquesta abandona la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal rossellonès Els trets fonamentals de la conca responen a la continuació oriental de les línies de fractura de la Cerdanya, que delimiten també aquí una cubeta d’esfondrament, però molt més estreta i encaixada La tanca, al sud, el massís que s’estén des del pic d’Eina 2786 m alt fins a roca Colom 2464 m, partió amb la vall del Ter Ripollès, que s’enlaira després vers el NE fins al puig de Tretzevents 2763 m i…

La pica del Canigó 2 785 m alt, punt culminant del terme, és termenal amb els de Castell amb el qual es comunica a través de la portella de Vallmanya , 2 591 m alt, oberta al S de la pica, Vernet i Taurinyà Al S, la serra del Rocnegre 2 714 m alt, amb els puigs de la Gallinassa 2 451 m i del Pèl de Ca 2 105 m, fins al coll de la Cirera 1 731 m i el puig de l’Estella 1 778 m alt, separa el municipi d’Arles Vallespir al NW, la cresta de Barbet, fins al ras del prat de Cabrera i el puig dels Bessós, el separa de les valls de Taurinyà i de Llec Una bona part del terme, per sota dels 2 000 m alt,…

Comprenia Camarasa, Cubells, Llorenç, Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs, Vilanova de Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, Castelló de Meià, Anet, Fabregada Fou concedit per Alfons II, el 1330, al seu fill Ferran, a la mort del qual 1363 revertí a la corona el 1368 Pere III el lliurà al seu fill Martí, que el 1392, ja rei, el cedí a la seva muller Maria de Luna, la qual el vengué a la ciutat de Lleida el 1396 el marquesat tornà a la corona el 1414 Adquirida la senyoria per Francesc d’Avinyó, secretari d’Alfons IV, el 1428 la cedí a Joan II de Navarra, futur rei de Catalunya-Aragó,…

Neix al massís del Carlit, dins el municipi d’Angostrina Alta Cerdanya, sota el puig Peric, com a emissari de l’estany Blau i dels estanys de puig Peric després de rebre, per la dreta, el riu de la Grava i, per l’esquerra, l’aigua dels estanys de la Llosa i de l’Esparver, formava a la plana estesa entre el riu d’Aude i el Carlit els aiguamolls de la Bullosa, la Bulloseta i els Ànecs, transformats l’any 1902 en pantà de la Bullosa Continua pel pla dels Avellans cap al pla de la Perxa i, entre la Llaguna i Montlluís, aprofitant la falla cerdanoconflentina, inicia, profundament encaixat, en…

Aquesta torre existí fins no fa gaires anys Fou aterrada en construir-se una urbanització, juntament amb l’antiga masia de la Casa Vella de Segur Es trobava prop de la capella de Sant Miquel En enderrocar-se, es posà al descobert un gran celler subterrani amb dos pisos de cups Era una torre de defensa de planta circular, suposadament del segle XI o primer terç del segle XII La part superior era escapçada i hom hi afegí una teulada de dos vents Conservava restes d’un matacà, arranjat posteriorment La part inferior de la torre era lleugerament atalussada i tenia algunes filades d’opus spicatum…

Fill d’un pilot de l’armada reial Es formà a Llotja 1850-55 i amplià estudis a Roma i a París, amb T Couture i H Vernet Es presentà a exposicions de Barcelona i a les Exposiciones Nacionales de Madrid dels anys 1856, 1860, 1862 i 1871, en què obtingué tres segones medalles El 1870 la febre groga de Barcelona el feu fugir a Sabadell, on coincidí amb Soler i Rovirosa i R Tusquets junts descobriren el bosc de can Feu com a tema pictòric i realitzaren decoracions per a teatre Especialista en pintura d’història, el seu Episodi de Trafalgar 1862 Madrid, antic senat és una de les obres…

Conté unes sèries històriques i administratives, alguns arxius municipals Vinçà, Cotlliure, Osseja, Vernet, Ceret, Prats de Molló, Tuïr, inclòs el de Perpinyà actualment en dipòsit, i els arxius hospitalaris Entre les sèries històriques figuren els fons procedents de la procuració reial de Mallorca, dita després de Rosselló i de Cerdanya 845-1660, del Consell Sobirà del Rosselló s XVII i XVIII, de l’almirallat de Cotlliure 1691-1790 i de la intendència del Rosselló 1660-1790 i del País de Foix 1716-84 de la Universitat de Perpinyà 1350-1790 un fons notarial 1261-1850 els fons del…

Els seus afluents principals són, per la dreta, la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç

< Situació Singular absis poligonal, d’influència llenguadociana, amb decoració de reminiscències llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Andreu centra el nucli de població de Sant Feliu d’Avall L’itinerari per arribar-hi és el mateix que hem indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 0,6” N - Long 2° 44’ 16,8” E Història La parròquia de Sant Andreu fou una de les dues parròquies que s’establiren a l’antic terme de Sant Feliu L’església parroquial de Sant Feliu d’Avall, dedicada a sant Andreu, és esmentada…

Llicenciat 1951 i doctorat 1956 en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, el 1964 obtingué la primera càtedra de microbiologia a l’Estat espanyol, a la mateixa universitat, que ocupà fins el 1999, any que fou nomenat catedràtic emèrit També fou degà de la Facultat de Biologia 1968-73 Treballà especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana, especialment l’extracromosòmica Des del final de la dècada de 1970 se centrà en l’estudi de la contaminació ambiental per microorganismes, que investigà al litoral barceloní Publicà un centenar de treballs de…