Resultats de la cerca

El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó, bambú, cautxú,…

Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…

S'oposen als palatals i als dentals, anomenats aguts

Aquest fenomen biològic és característic dels processos infectius aguts

Quan els angles són obtusos hom l’anomena centellat, si són rectes, viperat, i si són aguts, dentat

Dit especialment dels sons compresos entre els sol 4 i el fa 5 Cal afinar els aguts d’un piano

En funció del to, hom classifica els sons en greus i aguts, en dividir tota la gamma acústica en freqüències baixes i freqüències altes, respectivament

Pot ésser purament imaginativa, com és el cas d’histèrics i mitomans La depressió és la causa més freqüent d’autoacusació Els deliris toxinfecciosos aguts alcoholisme, les neurosis obsessives i la paranoia poden comportar manifestacions d’autoacusació

Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa

Segons l’aspecte, és anomenada fractura estellosa , quan la superfície de trencament té sortints i entrants molt aguts i bruscs, com els d’una fusta estellada, fractura concoidal concoidal, fractura llisa , quan la superfície és plana o gairebé plana, fractura desigual , quan és irregular a causa de petites depressions i elevacions, fractura terrosa i fractura granular