Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Bartomeu de Canals
Història
Cronista.
Monjo de Santes Creus, actuà com a notari el 1327 i el 1333 Escriví un Opusculum, en llatí, el fragment conservat del qual abasta del 1282 al 1344, però sembla que l’original començava amb Ramon Berenguer IV, a judicar pel Compendium de Bernat Mallol, que en bona part el transcriví fidelment No semblen de Canals, tanmateix, les notícies afegides a l' Opusculum , escrites probablement entre el 1347 i el 1359 La informació utilitzada és gairebé sempre independent de les cròniques més conegudes d’aquí ve el seu interès malgrat algun error L’autor podria ésser identificat amb un…
fibra de carboni
Química
Tecnologia
Filaments de carboni que són emprats en la fabricació de materials composts, per tal d’atorgar-los lleugeresa alhora que rigidesa i resistència.
Les fibres de carboni són produïdes en escalfar filaments d’un material que conté carboni fins que desapareixen tots els elements llevat d’aquest, moment en què hom les embeu dins una matriu de resines, i en resulta un material compost que és emprable industrialment Les fibres de carboni són fabricades, generalment, a partir de fibres cellulòsiques o de fibres acríliques, així com de brea d’hulla o de polímers tèrmicament estables Presenten propietats tèrmiques, de fregament i mecàniques molt interesssants, les quals, afegides a la seva baixa densitat, les fan especialment…
Emília
Geografia històrica
Regió històrica de la Itàlia septentrional que, amb la Ligúria, formà una província romana fins al s IV.
El nom li ve de la Via Emília , via de comunicació de l’època romana, de 265 km, construïda el 187 aC, en direcció SE-NW, sota Marc Emili Lèpid, i a la qual foren afegides diverses ramificacions a l’època imperial Lligada a l’exarcat de Ravenna durant la dominació bizantina, i conquerida pels llombards al s VIII, una part de l’Emília fou cedida a l’Església per Pipí i definitivament per Otó Romanya Durant tota l’edat mitjana fou centre de lluites entre el poder imperial i el papal i entre les diverses senyories, que miraven d’atreure's les ciutats principals Mòdena, Reggio de l’…
futur
Gramàtica
Temps verbal que expressa la idea d’una acció que es realitzarà.
S'expressa, sobretot, mitjançant la conjugació amb unes unitats morfemàtiques afegides a l’arrel del verb procedents del present d’indicatiu del verb haver, com en el futur imperfet cantar + he → cantaré , o amb unes unitats auxiliars, com en el futur perfet hauré cantat El valor temporal futur pot ésser expressat gramaticalment per una forma verbal no futura per exemple, un present d’indicatiu té valor de futur en una frase com jo hi vaig després , gràcies a la presència de la forma adverbial després , indicadora del futur En canvi, el futur gramatical del paradigma verbal…
Sant Martí del Brull
![](/sites/default/files/media/FOTO3/sant_marti_Brull.jpg)
Església de Sant Martí del Brull (Osona)
© C.I.C - Moià
Església
Església parroquial situada prop de les restes del castell del Brull, per sobre del nucli del Brull (Osona).
L’església tenia inicialment dues absidioles més, ultra l’absis major, conservat íntegrament, que desaparegueren amb les ampliacions d’altars laterals i les reformes dels anys 1588 i 1791 Amb tot i això, aquesta església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l’equip de mestres d’obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l’absis major Té afegides les restes d’un atri, amb dues grans arcades de pedra del segle XII, que…
Foix
![](/sites/default/files/media/FOTO/A077882.jpg)
Vista aèria del monestir de Santa Maria de Foix, a l’Alt Penedès
© Fototeca.cat
Església
Antic poble
Parròquia i antic poble del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès).
L’església, després convertida en santuari la Mare de Déu de Foix , s’alça a 661 m d’alt damunt un abrupte espadat, a la dreta del riu de Foix és un notable edifici romànic d’una sola nau, d’arc lleugerament apuntat, amb un petit atri segle XII, amb dues naus menors afegides posteriorment segle XIII, envoltat, amb la rectoria, d’una muralla Fou consagrada el 1319 La imatge era una talla de fusta bruna, i desaparegué el 1936 L’ ermita de Foix , a uns 400 m d’alt, al peu del tossal de Foix 688 m alt, al camí de Torrelles, fou construïda el 1707 La imatge és actualment venerada a l’església…
departament
Geografia
Política
Cadascuna de les parts en què pot ésser dividit un territori.
A França, els departaments, en nombre de 96 a més de les colònies d’ultramar, com Guadalupe, la Martinica, etc, que són considerades també com a departaments, foren instituïts l’any 1790, en plena època revolucionària tenen una certa personalitat administrativa i són regits per un consell general Llur toponímia recorda sovint un accident geogràfic característic Així el Rosselló, i part de la Fenolleda esdevingueren departament dels Pirineus Orientals Durant la guerra del Francès, després de la incorporació a l’imperi Francès, el Principat de Catalunya fou dividit en quatre departaments, per…
Sant Domènec de Girona
![](/sites/default/files/media/FOTO/B103425.jpg)
Sala capitular del Convent de Sant Domènec (Girona)
© Fototeca.cat
Convent
Convent dominicà fundat el 1253 pel bisbe Berenguer de Castellbisbal.
Es troba a la part de llevant de la ciutat prop de l’antiga universitat i la muralla El conjunt monumental és format per l’església, el claustre i el convent, aquest convertit en caserna des del 1827 L’església, restaurada recentment, s’inicià el 1254 i es consagrà el seu altar major el 1339 És un edifici gòtic, dedicat a l’Anunciació de Maria, d’una nau amb sis trams de voltes ogivals Es puja al convent per una gran escala moderna entre aquest i l’església hi ha el claustre, de dos pisos, amb arcs gòtics trilobulats al pis inferior i arcs rebaixats de mig punt al superior L’església té…
caça
Música
Composició vocal en forma de cànon, molt estesa a Itàlia al segle XIV (on rebia el nom de caccia) i emprada també a Catalunya.
El tema és habitualment la caça o persecució amorosa Contemporània de l’antic madrigal del qual no és, doncs, l’antecessora, com hom ha volgut suposar, fou conreada per la major part dels músics de l' ars nova En la forma més corrent, és escrita per a dues veus agudes en cànon, a les quals ha estat afegida una tenora instrumental de valors llargs A França, al segle XIV, el mot chasse era gairebé sinònim de cànon, qualsevol que en fos el tema El parallel anglès, catch , forma particular d’Anglaterra des del segle XIV, consisteix en un cànon molt simple on han estat afegides…
castell de Perpinyà
El castell de Perpinyà
© Fototeca.cat
Història
Palau construït a Perpinyà, a la part alta, que domina la ciutat des del S, des del darrer terç del s XIII, com a residència dels reis de Mallorca, en esdevenir Perpinyà la capital continental del regne de Mallorca.
Es troba al centre de les fortificacions construïdes successivament des de la fi del s XV, al llarg del s XVI 1540, 1552, 1564 i al XVII 1679 per Vauban aquesta darrera desmantellada el 1904 És voltat d’un fossar i flanquejat per quatre torres als quatre angles i dues torres laterals, al N i al S, afegides al s XV a l’antic edifici rectangular A la façana occidental hi ha la torre de l’homenatge, amb l’entrada principal al pati interior quadrangular, pràcticament voltat d’arcades A la façana oriental hi ha la torre major, on es troben les capelles sobreposades de la Santa Creu i de Santa…