Resultats de la cerca
Es mostren 785 resultats
Mateu Adrià
Història
Funcionari al servei de Pere III de Catalunya-Aragó.
Fou secretari reial des d’abans del 1343 i el primer que ocupà el càrrec —de nova creació— de protonotari reial 1354-64 Intervingué en la redacció de les Ordinacions sobre el regiment dels oficials de la cort, del 1344, que era, bàsicament, una versió, mot per mot, del text llatí de les Leges Palatinae del regne de Mallorca, feta sense cap preocupació estilística Més tard, tanmateix, per raó del seu nou càrrec de protonotari, hagué de tenir cura del bon estil i de la redacció dels documents dimanants de la cúria reial era el primer pas en la formació d’un estil cancelleresc de prosa catalana…
Mateu Gallard
Pintura
Pintor.
Autor d’una Epifania 1577, coll Torrella, una Adoració dels pastors església de la Sang, a Palma i d’altres obres a l’església de l’Ascensió, etc Conreà ja un estil renaixentista, però amb escassa qualitat artística
Mateu Capdevila
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres actiu a Barcelona almenys del 1498 al 1509.
Treballà en l’obra del monestir de Sant Cugat del Vallès 1498 amb Antoni Carbonell, a la capella de Santa Agnès i Sant Llorenç de la seu de Barcelona, a la Casa Gralla 1504 i a l’Hospital de la Santa Creu 1505 Construí la torre del degà Jaume Fiella, a Horta 1505
Mateu Cànaves
Cristianisme
Prior dels convents augustinians de Palma i de Felanitx, i vicari general i visitador de l’orde, i catedràtic de teologia a la Universitat de Mallorca.
Publicà, en castellà, ampulloses oracions fúnebres de Caterina Tomàs 1737 i del bisbe Panyelles 1744, i una glossa d’uns versicles del Llibre d’Amic e Amat , de Ramon Llull Las nobles condiciones del divino amado en el Augusto Sacramento, predicat a la seu de Mallorca el 1750
Mateu Calderó
Disseny i arts gràfiques
Mestre il·luminador.
Documentat del 1391 al 1446, és autor d’una còpia de les Gesta Romanorum encarregada pels consellers de Barcelona, feta amb una calligrafia excellent
Mateu Doria
Història
Noble sard, comte de Muntileó.
Amb els seus sis germans es rebellà contra Pere III de Catalunya-Aragó i prengué l’Alguer i altres punts de Sardenya 1347 Perdonat 1354, no trigà gaire a unir-se a Marià IV, jutge d’Arborea, contra els catalans 1355 Tot i que tornà a reconèixer l’autoritat del rei, poc temps després es rebellà novament
Mateu Dessoler
Història
Ciutadà de Barcelona.
Fou conseller cinquè 1438-39 i quart 1449-50 i membre del Consell de Cent 1461-62 de Barcelona i, durant el trienni 1446-49, batlle En esclatar la guerra civil de 1462-72, es posà al costat del Consell del Principat Acomplí accions de caràcter militar i diplomàtic participació en el setge de la força de Girona 1462 i en la defensa del Baix Llobregat 1464 Fou un dels vuit membres de l’ambaixada enviada per Catalunya a Lluís XI de França 1463-64
Mateu Mercer
Història
Militar
Vicealmirall de València.
Experimentat ja en la guerra de cors, de la fi del 1341 fins a la presa d’Algesires el 1344, fou el vicealmirall de la flota catalana enviada a l’estret de Gibraltar en ajut de Castella per impedir el pas dels benimerins El 1342, però, fou cridat pel rei Pere a Barcelona per vigilar les galeres del seu cunyat Jaume III de Mallorca, que havia anat a conferenciar amb ell abans de la ruptura d’hostilitats El 1344, en premi als seus serveis, el rei li concedí el càrrec de vicealmirall de València amb caràcter vitalici, bé que en fou desposseït el 1347, potser per pressió de la Unió valenciana, de…
Mateu Lluís
Historiografia
Historiador i magistrat.
Estudià a l’Alguer, a Sàsser i a Càller Pròfug per motius polítics, es refugià a França, on exercí càrrecs públics importants Autor de Crisi politica dell’isola di Sardegna , obra reeditada per RCatardi el 1964, Il bombardamento di Cagliari 1964 i Mémoire pour Napoléon 1967
Mateu Cantacuzè
Història
Emperador d’Orient.
Fill de Joan VI Cantacuzè, fou destinat a la província de Tràcia sense drets d’heretatge, que havien estat atribuïts als descendents de Joan V Paleòleg, el seu gendre i collega Associat al tron el 1353, no volgué renunciar a l’autoritat imperial en abdicar el seu pare 1355 Capturat pels serbis en la seva temptativa d’apoderar-se de la Macedònia 1357, fou consignat a l’illa de Tènedos, i, a instàncies del seu pare, acceptà el despotat de Mistràs, juntament amb el seu germà Manuel