Resultats de la cerca

Té un aspecte, doncs, vermiforme, d’on li ve el nom per la seva situació, hom l’anomena també apèndix cecal En l’home, fa de 4 a 12 cm, i en d’altres primats sol ésser més llarg Des d’un punt de vista evolutiu, és un òrgan vestigial, funcional encara en els rosegadors l’apèndix vermiforme i el cec formen un sac on els enzims poden actuar durant molt de temps sobre les fibres vegetals de difícil digestió En l’home, no té cap funció específica destacable Si esdevé seu d’una infecció bacteriana, provoca l'apendicitis Un teixit limfoide, com el que recobreix les amígdales, el…

Conté notes, documents, bibliografia i tot el que aclareix, explica o illustra el text

Sol tenir una forma allargassada, bé que varia segons la funció que realitza Molts animals en tenen un nombre parell i en posició simètrica, bilateralment en els artròpodes i anèllids n'hi sol haver un parell a cada segment antenes, potes, etc

La denominació apareix per primer cop en l’edició del recull feta per II Scaliger Lió 1573 Segons les matèries o els gèneres inclosos en el recull, hom hi pot distingir elegies, com les Dirae ‘Imprecacions’ i Lydia ‘Lídia’, en hexàmetres, i la Copa ‘La tavernera’ i les Elegiae in Maecenatem ‘Elegies a Mecenas’, en dístics elegíacs dos llargs epillis, d’estil alexandrí, el Culex ‘El mosquit’ i la Ciris ‘L’agró’, en hexàmetres un poema didàctic, científic i filosòfic, l' Aetna ‘L’Etna’, en hexàmetres un idilli, el Moretum ‘L’almadroc’, també en hexàmetres el Catalepton ‘Minúcies’, títol…

Apareix en els amfibis, que són mancats de costelles i tenen l’estern unit a la cintura pectoral En els rèptils, excepte els ofidis, els quelonis i alguns saures, l’estern tanca ventralment la caixa toràcica En els ocells és molt desenvolupat, a fi de donar inserció als músculs de les ales, i presenta una prominència laminar anomenada quilla En els mamífers l’estern té una llargària de 15-20 cm i una amplada de 5-6 cm És compost de diverses peces soldades estèrnebres que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix Presenta dues vores laterals, on s’insereixen les costelles i les…

Sol comportar una contracció localitzada dels músculs de la paret abdominal i, en casos de perforació, peritonitis L’afecció comença sobtadament amb dolor abdominal, sovint epigàstric, aviat circumscrit a la fossa ilíaca dreta apareixen també nàusees i, ocasionalment, vòmits A vegades hi ha febre La pressió manual i la descompressió sobre la zona apendicular provoquen un dolor fort hiperestèsia localitzada, especialment intens en l’anomenat punt de Mac Burney, situat enmig de la línia que va del melic a l’espina ilíaca anterosuperior, la qual cosa és un bon element de diagnòstic L’anàlisi de…

L’epidermis és recoberta d’una fina capa de tunicina Són pelàgics marins i transparents, característica que permet d’apreciar-ne directament l’anatomia interna Tenen dues grans cavitats faringe i cloaca, que deixen un petit espai per a les vísceres El desenvolupament és complex presenten alternança de generacions els oozoides asexuats, procedents d’un ou i proveïts d’un estoló ventral, augmenten de mida i es fragmenten per estrangulació en progemmes , que, mitjançant cèllules ambulants forocits arriben fins a l’apèndix dorsal, on cada progemma origina de 15 a 20 gemmes Les progemmes poden…